Vés al contingut

Egon Petri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEgon Petri
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióKreuzschule
Escola de Música Carl Maria von Weber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, violinista, editor, organista, musicòleg, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHochschule für Musik Berlin Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFerruccio Busoni Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDimitri Tiomkin, Grant Johannesen, Gordon Manley, Earl Wild, John Ogdon, Janina Wysocka-Ochlewska, Antin Rudnytsky (en) Tradueix i Ruth Slenczynska Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata
Família
MareKatharina Petri Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ee93120f-9727-41c6-9034-bbb0dc68ea70 Discogs: 1004028 IMSLP: Category:Petri,_Egon Allmusic: mn0001164374 Modifica el valor a Wikidata

Egon Petri (Hannover (Baixa Saxònia), 23 de març, 1881 - Berkeley, Califòrnia, EUA, 27 de maig, 1962), va ser un pianista d'origen neerlandès, alemany-americà.

Biografia

[modifica]

Egon Petri, fill de pares neerlandesos, va ser ciutadà neerlandès i ciutadà americà des de 1955. Va néixer a Hannover el 1881 i va créixer a Dresden. El seu pare, Henri Petri (1856–1914), un violinista de renom, va ser alumne de Joseph Joachim, concertino de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig des de 1882 i "Concertinolo Reial Saxó" de l'Orquestra de la Cort de Dresden des de 1889;[1] va rebre classes de violí d'ell.[2] També va prendre classes de teoria musical (amb Felix Draeseke), piano (amb Richard Buchmayer i Teresa Carreño), orgue i trompa.[3] Assistir a la Kreuzschule de Dresden va contribuir a la seva completa educació general. De 1899 a 1901, va tocar el segon violí al Quartet Petri del seu pare.

A Berlín, on també va estudiar filosofia, i a Weimar i Dresden, va rebre lliçons del gran pianista i compositor Ferruccio Busoni (1866–1924), amic de la família.[4] Petri aviat va ser considerat l'alumne i intèrpret més important de Busoni.[3] Tots dos van actuar com a duet de pianos, actuant fins al 1921 a Londres. Petri també va ajudar el seu mestre en la publicació de les obres per a piano de Johann Sebastian Bach i va compondre una obra eficaç en la tradició Busoni amb la seva transcripció per a piano de l'ària "Schafe können sicher weiden" de la cantata de caça de Bach.

El 22 de setembre de 1905, Petri va gravar onze peces per al piano reproductor Welte-Mignon de Leipzig. Com a solista, va fer gires per tota Europa; una extensa gira per Rússia va tenir lloc el 1923. A partir del 1929, va fer nombrosos enregistraments. Va debutar als Estats Units a Nova York el 1932.

Petri també va ser internacionalment reconegut com a professor. De 1906 a 1910 va ensenyar al Royal Manchester College of Music, de 1921 a 1925 a la Hochschule für Musik de Berlín i de 1927 a 1939 a Zakopane (Polònia).[5] Un dia abans de la invasió alemanya de Polònia i l'inici de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir escapar a Anglaterra, deixant enrere totes les seves possessions.[2] Després va emigrar als EUA; mai més va ensenyar ni actuar a Alemanya. De 1940 a 1946 va ensenyar a la Universitat Cornell d'Ithaca (Nova York), de 1947 a 1957 al Mills College d'Oakland (Califòrnia) i de 1952 a 1962 al Conservatori de Música de San Francisco. El 1957 va treballar breument a l'Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea. Entre els seus estudiants hi havia, entre d'altres: Earl Wild i John Ogdon, Newman Wilson Powell, Leonard Klein, Alexander Libermann, Lois Maer, Jan Hoffman, Robert Sheldon, John Moriarty i Ruth Orr Kent.

Per a Rudolf Firkušný, Petri no era "només un gran pianista, sinó un dels més grans de tots els temps". El "Grove's Dictionary" de 1954 enumerava el "pensament clar" i les "mans meravelloses que mai fan un moviment innecessari" entre les característiques de la seva interpretació.[6] Egon Petri va morir a Berkeley, Califòrnia, el 1962 als 81 anys.

Referències

[modifica]
  1. Wilhelm Joseph von Wasielewski und Waldemar von Wasielewski: Die Violine und ihre Meister. 4. Auflage, Sändig, Wiesbaden 1904, S. 518.
  2. 1 2 Michaele Benedict: Egon Petri and the Petriots. Stand 19. Juli 2009.
  3. 1 2 Stanley Sadie (Hrsg.): The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Macmillan, London 1980. Lemma Petri, Egon.
  4. Biografie (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im Dezember 2023. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. auf naxos.com. Stand 19. Juli 2009.
  5. Jahreszahlen nach Michaele Benedict. The New Grove Dictionary of Music and Musicians nennt andere Zeiträume.
  6. Alle Zitate nach Michaele Benedict.