Egon Petri
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 març 1881  Hannover (Alemanya) | ||
| Mort | 27 maig 1962 (81 anys) Berkeley (Califòrnia) | ||
| Formació | Kreuzschule Escola de Música Carl Maria von Weber | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín | ||
| Ocupació | pianista, violinista, editor, organista, musicòleg, músic | ||
| Ocupador | Hochschule für Musik Berlin | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Ferruccio Busoni | ||
| Alumnes | Dimitri Tiomkin, Grant Johannesen, Gordon Manley, Earl Wild, John Ogdon, Janina Wysocka-Ochlewska, Antin Rudnytsky (en)  i Ruth Slenczynska | ||
| Instrument | Orgue i piano | ||
| Família | |||
| Mare | Katharina Petri | ||
    | |||
Egon Petri (Hannover (Baixa Saxònia), 23 de març, 1881 - Berkeley, Califòrnia, EUA, 27 de maig, 1962), va ser un pianista d'origen neerlandès, alemany-americà.
Biografia
[modifica]Egon Petri, fill de pares neerlandesos, va ser ciutadà neerlandès i ciutadà americà des de 1955. Va néixer a Hannover el 1881 i va créixer a Dresden. El seu pare, Henri Petri (1856–1914), un violinista de renom, va ser alumne de Joseph Joachim, concertino de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig des de 1882 i "Concertinolo Reial Saxó" de l'Orquestra de la Cort de Dresden des de 1889;[1] va rebre classes de violí d'ell.[2] També va prendre classes de teoria musical (amb Felix Draeseke), piano (amb Richard Buchmayer i Teresa Carreño), orgue i trompa.[3] Assistir a la Kreuzschule de Dresden va contribuir a la seva completa educació general. De 1899 a 1901, va tocar el segon violí al Quartet Petri del seu pare.
A Berlín, on també va estudiar filosofia, i a Weimar i Dresden, va rebre lliçons del gran pianista i compositor Ferruccio Busoni (1866–1924), amic de la família.[4] Petri aviat va ser considerat l'alumne i intèrpret més important de Busoni.[3] Tots dos van actuar com a duet de pianos, actuant fins al 1921 a Londres. Petri també va ajudar el seu mestre en la publicació de les obres per a piano de Johann Sebastian Bach i va compondre una obra eficaç en la tradició Busoni amb la seva transcripció per a piano de l'ària "Schafe können sicher weiden" de la cantata de caça de Bach.
El 22 de setembre de 1905, Petri va gravar onze peces per al piano reproductor Welte-Mignon de Leipzig. Com a solista, va fer gires per tota Europa; una extensa gira per Rússia va tenir lloc el 1923. A partir del 1929, va fer nombrosos enregistraments. Va debutar als Estats Units a Nova York el 1932.
Petri també va ser internacionalment reconegut com a professor. De 1906 a 1910 va ensenyar al Royal Manchester College of Music, de 1921 a 1925 a la Hochschule für Musik de Berlín i de 1927 a 1939 a Zakopane (Polònia).[5] Un dia abans de la invasió alemanya de Polònia i l'inici de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir escapar a Anglaterra, deixant enrere totes les seves possessions.[2] Després va emigrar als EUA; mai més va ensenyar ni actuar a Alemanya. De 1940 a 1946 va ensenyar a la Universitat Cornell d'Ithaca (Nova York), de 1947 a 1957 al Mills College d'Oakland (Califòrnia) i de 1952 a 1962 al Conservatori de Música de San Francisco. El 1957 va treballar breument a l'Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea. Entre els seus estudiants hi havia, entre d'altres: Earl Wild i John Ogdon, Newman Wilson Powell, Leonard Klein, Alexander Libermann, Lois Maer, Jan Hoffman, Robert Sheldon, John Moriarty i Ruth Orr Kent.
Per a Rudolf Firkušný, Petri no era "només un gran pianista, sinó un dels més grans de tots els temps". El "Grove's Dictionary" de 1954 enumerava el "pensament clar" i les "mans meravelloses que mai fan un moviment innecessari" entre les característiques de la seva interpretació.[6] Egon Petri va morir a Berkeley, Califòrnia, el 1962 als 81 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Wilhelm Joseph von Wasielewski und Waldemar von Wasielewski: Die Violine und ihre Meister. 4. Auflage, Sändig, Wiesbaden 1904, S. 518.
- 1 2 Michaele Benedict: Egon Petri and the Petriots. Stand 19. Juli 2009.
- 1 2 Stanley Sadie (Hrsg.): The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Macmillan, London 1980. Lemma Petri, Egon.
- ↑ Biografie (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im Dezember 2023. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. auf naxos.com. Stand 19. Juli 2009.
- ↑ Jahreszahlen nach Michaele Benedict. The New Grove Dictionary of Music and Musicians nennt andere Zeiträume.
- ↑ Alle Zitate nach Michaele Benedict.
