Egosintònic i egodistònic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Egosintònic és un terme psicològic que es refereix als comportaments, valors i sentiments que estan en harmonia o són acceptables per a les necessitats i objectius de l'ego o jo, i són coherents amb els ideals de la seva autoimatge (per exemple, impulsos).[1][2]

Egodistònic per contra, es refereix als pensaments, valors, sentiments i conductes (per exemple, somnis, compulsions, desitjos, etc.) que estan en conflicte o que són dissonants amb les necessitats i objectius de l'ego, o en conflicte amb els ideals del seu autoimatge (en certa literatura s'utilitza el terme "alienació del jo").[3][4]

Etimologia[modifica]

Egosintònic és un neologisme format a partir de la forma prefixada dels mots grecs egṓ («jo»)[5] i συντονία (suntonía, «concordança en el to»), aquest últim format pel prefix σύν- (sún-, «amb, juntament») i el terme τονός (tonós, «to»).[6]

Egodistònic també és un neologisme construït amb la forma prefixada del mot grec egṓ («jo»),[5] del llatí dis- («contrari a»)[7] i el terme grec τονός (tonós, «to»).

Aquests neologismes són àmpliament utilitzats en el camp de la psicologia i la psiquiatria provinents de l'anglès i acceptats en la seva forma catalanitzada pel TERMCAT. Així i tot, són criticats per algun autor, que proposa substituir-los per egoconsonant i egodissonant.[8]

Aplicabilitat[modifica]

Molts trastorns de personalitat es consideren egosintònics i, per tant, difícils de tractar.[9] El trastorn d'anorèxia nerviosa, també es considera egosintònic perquè molts dels qui el pateixen neguen tenir un problema.[10] Per contra, el trastorn obsessivocompulsiu és considerat egodistònic, perquè els pensaments i compulsions experimentades o expressades no són coherents amb l'autopercepció de la persona, és a dir, el pacient s'adona que les obsessions i compulsions no són racionals.[9]

Els conceptes egosintònic i egodistònic s'estudien amb detall en la psicopatologia, mentre que la idea de l'egosintonia té un paper important en la psicoanàlisi, dins de la psicologia del jo.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Terminologia de ciències de la salut | TERMCAT» (en català). [Consulta: 7 octubre 2022].
  2. ↑ Cortés, María Teresa; Mayor, Lluís; Soler, F. Camarena. Psicologia de l’addicció. Universitat de València, 2002, p. 17. ISBN 978-84-370-5326-4. 
  3. ↑ «egodistònic -a - Terminologia de ciències de la salut | TERMCAT». [Consulta: 7 octubre 2022].
  4. ↑ «Egodistónico: Una Revisión en Busca de Definiciones | Revista Colombiana de Psiquiatría» (en castellà). [Consulta: 7 octubre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «ego | Diccionari - GDLC | diccionari.cat». [Consulta: 7 octubre 2022].
  6. ↑ «sintonia | diccionari.cat». [Consulta: 7 octubre 2022].
  7. ↑ «dis- | Diccionari - GDLC | diccionari.cat». [Consulta: 7 octubre 2022].
  8. ↑ Fernández, Rafael Portugal. Diccionario para la corrección terminológica en Psicopatología, Psiquiatría y Psicología Clínica (en castellà). Editorial Hélice, 2014-03-15. ISBN 978-84-92914-39-5. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Valdivieso, Sergio. Fundamentos de psiquiatría clínica (en castellà). Ediciones UC, 2004. ISBN 978-956-14-0789-3. 
  10. ↑ Cosenza, Domenico. El muro de la anorexia (en castellà). Xoroi Edicions, 2022-05-31. ISBN 978-84-125319-2-3. 
  11. ↑ Greenson, Ralph R. Técnica y práctica del psicoanálisis (en castellà). Siglo XXI, 2004. ISBN 978-968-23-1915-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Egosintònic_i_egodistònic&oldid=32229311»