Egosurfing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'egosurfing (també anomenat vanity searching, egosearching, egogoogling, autogoogling, self-googling,[1] o simplement Googling yourself)[2] és el terme amb què s'anomena la pràctica consistent a navegar (surfing, en anglès) per Internet a la recerca d'informacions sobre un mateix, sobre el seu patronímic o sobre els seus llocs web tot cercant-los amb algun dels motors de recerca,[3] per tal d'avaluar la mateixa presència i rellevància a la xarxa. De forma similar, un egosurfer és aquella persona que navega per Internet cercant informació d'ella o bé del seu nom, per saber en quants articles apareix alguna cosa sobre ell mateix.[4]

Aquest terme va ser encunyat per Sean Carton l'any 1995, i va entrar a l'Oxford English Dictionary l'any 1998.[5] El Premi Josep Pla de narrativa de l'any 2010, se l'endugué Llucia Ramis, amb la novel·la Egosurfing.[6]

Referències[modifica]

  1. «"Self-Googling" Isn't Just Vanity» (en en). University at Buffalo. [Consulta: 28 juliol 2019].
  2. Miller, Michael, 1958-. Googlepedia : the ultimate Google resource. Indianapolis, Ind.: Que Pub, 2007. ISBN 078973639X. 
  3. «Pew Study: Self-Googling on the Rise» (en anglès). TechNewsWorld. [Consulta: 28 juliol 2019].
  4. Millán, José Antonio «La era de las máquinas lectoras» (en es). Arbor, 185, 737, 30-06-2009, pàg. 551–558. DOI: 10.3989/arbor.2009.i737.312. ISSN: 1988-303X.
  5. «La jerga de internet en el diccionario de Oxford» (en es). ABC.es, 22-08-2003. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. «Llucia Ramis guanya el Premi Josep Pla amb la novel·la 'Egosurfing'» (en ca). Vilaweb. [Consulta: 28 juliol 2019].