Eidgenossenschaft

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eidgenossenschaft és una paraula alemanya que significa confederació. El terme es pot traduir literalment com "jurament de companyonia". Una Eidgenossenschaft és una confederació d'iguals, que poden ser individus o grups com els estats, formada per un pacte segellat amb un jurament solemne. Tals aliances poden ser limitades en el temps o "eternes". Una característica important és que les parts sempre es consideren iguals, a diferència de la jura de fidelitat de les societats feudals, amb les seues jerarquies estrictes.

Com terme polític s'usa sovint com sinònim de Suïssa, el nom oficial del qual en alemany és "Schweizerische Eidgenossenschaft".

En el context històric, Eidgenossenschaft es refereix típicament a l'Antiga Confederació Suïssa, que va aparèixer i es va expandir del segle XIII al segle XVI a Europa Central, persistint fins a 1798, data després de la qual va evolucionar com estat federal en el segle XIX. Quan s'empra en aquest sentit, la naturalesa eterna del pacte és necessària—Els membres dels Dreizehn Orte (tretze cantons), com s'anomenaven a si mateixos, establien freqüentment aliances jurades de temps limitat amb altres parts, però tals pactes no es consideren Eidgenossenschaft.

Els membres d'una Eidgenossenschaft reben el nom d' Eidgenossen (singular Eidgenosse). Aquest terme està documentat en una aliança de 1351 entre els cantons suïssos de Uri, Schwyz i Unterwalden i les ciutats de Lucerna i Zuric, que es referien a si mateixes com a tals. Durant l'evolució de la Confederació Suïssa, els membres inicialment no estaven units per un pacte simple, sinó per un conjunt de pactes solapats i tractats bilaterals entre diversos membres. L'abstracció de l'ús singular d' Eidgenossenschaft, que implica un sentit de comunitat més profund i la percepció d'una causa comuna, no va aparèixer fins a quatre dècades més tard aproximadament, després de la batalla de Sempach, encara que havia començat amb el Pfaffenbrief de 1370, un tractat entre alguns dels vuit membres de la Confederació Suïssa.

Això no obstant, Eigenossenschaften ja existien anteriorment. El moviment de les comunes medievals sovint va donar lloc a aliances similars o lligues, dites conjures en els documents de l'època. Les aliances de ciutats (Städtebünde) en el Sacre Imperi Romanogermànic, en les quals les ciutats membre eren iguals, poden considerar-se també Eidgenossenschaften, encara que normalment eren menys estables, en part degut al fet que els seus territoris solien estar fragmentats. L'aliança de ciutats més coneguda va ser la Lliga Hanseàtica, encara que van existir moltes altres en els segles XIII i XIV. Un exemple primerenc és la Lliga Llombarda de l'època de Frederic I Barba-roja. Un exemple de Suïssa seria la "Confederació de Borgonya" de Berna.

En el Sacre Imperi, l'emperador Carles IV va proscriure tals conjures, confederacions i conspiracions en la seua Butlla d'Or de 1356. La majoria de les Städtebünde es van dissoldre en conseqüència, a vegades per la força, i, si es refundaven, la seua influència política es veia molt reduïda. En l' Eidgenossenschaft suïssa, això no obstant, l'edicte no va tenir tal efecte, doncs Carles IV, de la Casa de Luxemburg, veia en els suïssos uns útils aliats contra els seus rivals els Habsburg.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]