Eina (grup musical)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEina
Logotip Eina.jpg
Dades base
Tipus entitat grup de rock
Activitat
Període actiu 2008-present
Membres Àlex Vendrell - veu
J.A. Hernàndez «Trashoo»- guitarra i cors
Pere Gual - baix
Sergi Torrents - bateria
Antics mebres:
Xavi Pérez «Bull»- baix i cors
Xavi «Cholbi» - bateria
Oriol Ferrero - discjòquei
Origen Vilafranca del Penedès
Artistes relacionats Inadaptats
Estil rock
Modifica dades a Wikidata

Eina és el nom del grup català de rock de Vilafranca del Penedès, hereu del desaparegut grup de punk hardcore Inadaptats.[1][2]

L'Art de la Guerra va ser el seu primer àlbum,[3][2] editat en format cd-llibre i basat en l'obra del militar xinès Sun Tzu, L'Art de la Guerra, un tractat d'estratègia militar del segle VI abans de Crist.[4] El disc va sortir a la venda el 15 de maig de 2008,[5] autoeditat per la banda i distribuït pel segell discogràfic K Indústria Cultural. Aquesta edició de L'Art de la Guerra va incloure una reedició del text original de Sun Tzu, a més d'una relectura marxista del mateix llibre escrita per Toni Montfort.[6] Eina va realitzar diferents concerts arreu dels Països Catalans i també al País Basc, Galícia, Aragó i Portugal.[7]

Al març de 2011 va sortir el seu segon disc titulat L'Estat i la revolució, inspirat en el llibre homònim de Lenin,[8] compost per nou noves cançons. L'àlbum, autoeditat, es va distribuir amb el número 185 de la revista Enderrock, el març de 2011.[7][9] El maig de 2011 el segell Satélite K va fer-ne una nova edició per a les botigues.[10] El 22 de maig del 2013 la banda va emetre un comunicat al seu blog explicant que Xavi Cholbi (bateria) i Xavi Pérez Bull (baix) deixaven el grup per motius personals; davant d'aquest fet, els altres integrants del grup van decidir aturar les actuacions d'Eina per un temps indefinit.[11]

L'octubre de 2017, en commemoració del centenari de la Revolució Russa, Eina publicà Bolxevic, el seu tercer treball. El disc fou gravat al Trashoo Estudi de Vilafranca del Penedès amb Àlex Vendrell a la veu, Thrashoo a la guitarra, i les noves incorporacions de Pere Gual al baix i Sergi Torrents a la bateria.[12]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inadaptats va decidir plegar després de vuit discos «Entrevista a Àlex Vendrell, cantant d'Eina». Diari de Girona, 01-06-2008. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. 2,0 2,1 «Els Inadaptats esmolen l'Eina». Enderrock TV, 04-06-2008. [Consulta: 6 juny 2011].
  3. Gomila, Andreu. «No només 'indie'». Avui, 14-06-2010. [Consulta: 6 juny 2011].
  4. «Eina, els nous Inadaptats». Vilaweb-El Punt, 10-02-2008. [Consulta: 6 juny 2011].
  5. 5,0 5,1 «Eina presenta el primer disc, 'L'art de la guerra'». Vilaweb, 15-05-2008.
  6. «L'art de la guerra». ateneux.info, maig 2008. [Consulta: 6 juny 2011].
  7. 7,0 7,1 «La banda vilafranquina Eina autoedita el seu segon CD, 'L'Estat i la Revolució'». lafura.cat, 21-02-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  8. «La revolució d'Eina Reportatge d'Enderrock TV sobre el nou disc, 'L'Estat i la Revolució'». Enderrock TV, 21-03-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  9. «Eina converteix en cançons 'L'estat i la revolució' de Lenin». VilaWeb, 11-03-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  10. «Nova edició del disc d'Eina amb el segell Satélite K». enderrock.cat, 17-04-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  11. «Comunicat Eina». Eina-oficial.blogspot.com.es, 22-05-2013. [Consulta: 22 octubre 2015].
  12. «Eina: «Si confiem en nosaltres com a poble, som capaços d’aconseguir-ho tot»». [Consulta: 26 octubre 2017].
  13. «Eina: L'estat i la revolució». rxi.cat, març 2011. [Consulta: 6 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]