Simfonia Alpina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eine Alpensinfonie)
Infotaula de composicióSimfonia Alpina

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalEine Alpensinfonie
Forma musicalPoema simfònic
CompositorRichard Strauss
Creació1911-1915
Data de publicació1915 Modifica el valor a Wikidata
Catalogacióop. 64
Durada59'
Opus64 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorgue i orquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 d'octubre de 1915
EscenariPhilarmonie de Berlín,
Director musicalRichard Strauss
Musicbrainz: 21e81734-0ada-42ce-b1d2-fb5e9180dd79 Modifica el valor a Wikidata

Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie), op. 64, és una obra de Richard Strauss composta entre 1911 i 1915. L'estrena va tenir lloc a la Philarmonie de Berlín, sota la direcció del mateix Strauss, el 28 d'octubre de 1915.

El terme "simfonia" és paradoxalment rar en l'obra de Strauss: llevat de dues obres de joventut, només en va compondre una altra, la Simfonia Domèstica, l'any 1902. Per altra banda, tant la Simfonia Alpina com la Domèstica són més aviat uns poemes simfònics de vasta durada i no vertaderes simfonies. L'Alpina està composta, a més, de nombroses peces curtes entrellaçades, i no presenta l'estructura clàssica amb moviments. Es tracta, cronològicament parlant, del darrer poema simfònic del compositor.

Strauss era un home amant de les muntanyes: al voltant de 1908 va adquirir una vil·la a Garmish, als Alps bavaresos i hi va viure fins a la seua mort.

La seua Simfonia Alpina és de caràcter descriptiu, com ho testifiquen les subtítols de les diferents parts: s'hi pot sentir la crida dels corns alpins, diferents classes d'ocells, el fluix tumultuós dels torrents a les cordes i fins i tot el so dels esquellots d'un ramat a les pastures. La música descriu cronològicament una passejada fins al cim i l'arribada del capvespre. Una altra interpretació, més metafísica, va ser proporcionada pel mateix músic en el seu diari, on va fer constar la seua intenció d'anomenar-la com Anticrist en referència a l'obra de Friedrich Nietzsche.

L'orquestració és particularment rica, fins i tot en relació amb altres obres simfòniques de Strauss. Utilitza diversos instruments poc habituals com la "màquina de vent" en la percussió, un "heckelphone" —una espècie d'oboè en registre més greu— o l'ús d'"aeròfons", dispositius que permeten mantenir una nota de llarga durada en els instruments de vent. A més de la disposició habitual del vent en l'orquestra, cal una fanfàrria separada, constituïda per dotze trompes, dues trompetes i dos trombons.

La simfonia s'interpreta com un tot, sense talls, però està composta per 22 parts. La seua durada és de poc menys d'una hora.

  1. Nacht (Nit)
  2. Sonnenaufgang (Alba)
  3. Der Anstieg (L'ascensió)
  4. Eintritt in den Wald (L'arribada al bosc)
  5. Wanderung neben dem Bache (Marxa al costat del rierol)
  6. Am Wasserfall (Prop de les cascades)
  7. Erscheinung (Aparició)
  8. Auf blumigen Wiesen (Prats florits)
  9. Auf der Alm (Pastures de muntanya)
  10. Durch Dickicht und Gestrüpp auf Irrwegen (Perdut a les grutes)
  11. Auf dem Gletscher (A la glacera)
  12. Gefahrvolle Augenblicke (Moments de perill)
  13. Auf dem Gipfel (Al cim)
  14. Vision (Visió)
  15. Nebel steigen auf (La boira s'alça)
  16. Die Sonne verdüstert sich allmählich (El sol s'enfosqueix)
  17. Elegie (Elegia)
  18. Stille von dem Sturm (Calma abans de la tempesta)
  19. Gewitter und Sturm, Abstieg (La tronada, descens)
  20. Sonnenuntergang (Crapvespre)
  21. Ausklang (Conclusió)
  22. Nacht (Nit)

Orquestració[modifica]

- Rere l'escena (nombre recomanat):

  • 12 trompes
  • 2 trompetes en si
  • 2 trombons en si

Segons en compositor, el nombre mínim d'intèrprets ha de ser 107. Tanmateix, si es tenen en compte les recomanacions de doblar alguns instruments i els metalls de darrere l'escena, es poden assolir els 129 intèrprets.

Discografia[modifica]

Entre les nombroses versions d'aquesta obra, cal destacar entre les més apreciades:

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]