Eino Tamberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEino Tamberg
Biografia
Naixement 27 maig 1930
Tallinn (Estònia)
Mort 24 desembre 2010 (80 anys)
Tallinn (Estònia)
Lloc d'enterrament Metsakalmistu
Formació Estonian Academy of Music and Theatre Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere Òpera i simfonia
Alumnes Raimo Kangro
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm1273180 Musicbrainz: 1f9b63c8-0190-4d8e-9432-ae1bec4a92f3 Discogs: 833805 Allmusic: mn0002188862 Find a Grave: 63298089
Modifica les dades a Wikidata

Eino Tamberg (Tallinn, 27 de maig de 1930ibídem, 24 de desembre de 2010) fou un compositor estonià.

Biografia[modifica]

Tamberg va néixer a Tallinn. Va estudiar composició musical amb Eugen Kapp al Conservatori de Tallinn, graduant-se en 1953. A Estònia va ser conegut per les seves obres Viis romanssi Sándor Petöfi luulele (1955) basada en les poesies de Sándor Petöfi, i pel seu Concerto Grosso (1956), pel qual va guanyar la Medalla d'Or al Festival Internacional de música de Moscou. Tamberg va ser un important iniciador del moviment antiromàntic de finals dels 1950. La seva visió de la música pertanyia a la anomenada Nova Ona de la història musical d'Estònia. Va adquirir fama en la dècada de 1960 escrivint música d'una llarga varietat de gèneres, en particular per a obres de teatre i obres simfòniques.

Tamberg va ser un dels màxims representants del neoclassicisme en la música estoniana, malgrat que les seves darreres peces era més expressionistes. Des de 1969 va impartir classes a l'Acadèmia de la Música d'Estònia, fins al 1983. En la temporada 1997-1998 va ser compositor resident de l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia.

Obres[modifica]

Els treballs més notables són el ballet Johanna tentata (1971) i el Concert de Trompeta No. 1 (1972). Aquest últim és un dels treballs més populars i interpretats, no solament a Europa sinó també a Hong Kong i Singapur, i va ser enregistrat per Håkan Hardenberger. Tamberg també va escriure concerts per a violí (1981), saxofon (1987), clarinet (1996), fagot (2000), violoncel (2001) i un segon concert per a trompeta (1997).

La seva segona òpera, Cyrano de Bergerac, va ser estrenada el 1976. Les seves influències romàntica mostren les convencions del Barroc i del bel cant. Consisteix en tres actes i un epíleg (Op. 45) i va ser escrita el 1974 amb llibret de Jaan Kross, basat en una obra d'Edmond Rostand.[1]

Pel 50è aniversari de les Nacions Unides (1995) va escriure la seva Celebration Fanfaresse que va ser estrenada a Nova York sota la direcció de Neeme Järvi.

Fons[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Tamberg, Eino». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 25. Second, 2001.