Eino Tamberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEino Tamberg
Biografia
Naixement27 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata
Tallinn (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Tallinn (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMetsakalmistu Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música i Teatre d'Estònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRaimo Kangro Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm1273180 Musicbrainz: 1f9b63c8-0190-4d8e-9432-ae1bec4a92f3 Discogs: 833805 Allmusic: mn0002188862 Find a Grave: 63298089 Modifica els identificadors a Wikidata

Eino Tamberg (Tallinn, 27 de maig de 1930ibídem, 24 de desembre de 2010) fou un compositor estonià.

Biografia[modifica]

Tamberg va néixer a Tallinn. Va estudiar composició musical amb Eugen Kapp al Conservatori de Tallinn, i va graduar-se el 1953. A Estònia va ser conegut per les seves obres Viis romanssi Sándor Petöfi luulele (1955) basada en les poesies de Sándor Petöfi, i pel seu Concerto Grosso (1956), pel qual va guanyar la Medalla d'Or al Festival Internacional de Música de Moscou. Tamberg va ser un important iniciador del moviment anti-romàntic de finals dels 1950. La seva visió de la música pertanyia a l'anomenada Nova Ona de la història musical d'Estònia. Va adquirir fama en la dècada de 1960 escrivint música en diversos gèneres, en particular per a obres de teatre i obres simfòniques.

Tamberg va ser un dels màxims representants del neoclassicisme en la música estoniana, malgrat que les seves darreres peces eren més expressionistes. Des de 1969 va impartir classes a l'Acadèmia de la Música d'Estònia, fins al 1983. En la temporada 1997-1998 va ser compositor resident de l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia.

Obres[modifica]

Els seus treballs més notables són el ballet Johanna tentata (1971) i el Concert de Trompeta No.1 (1972). Aquest últim és un dels treballs més populars i interpretats, no només a Europa sinó també a Hong Kong i Singapur, i va ser enregistrat per Håkan Hardenberger. Tamberg també va escriure concerts per a violí (1981), saxofon (1987), clarinet (1996), fagot (2000), violoncel (2001) i un segon concert per a trompeta (1997).

La seva segona òpera, Cyrano de Bergerac, va ser estrenada el 1976. Les seves influències romàntiques mostren les convencions del Barroc i del bel canto. Consisteix en tres actes i un epíleg (Op. 45) i va ser escrita el 1974 amb llibret de Jaan Kross, basada en una obra d'Edmond Rostand.[1]

Pel 50è aniversari de les Nacions Unides (1995) va escriure la seva Celebration Fanfaresse que va ser estrenada a Nova York sota la direcció de Neeme Järvi.

Fons[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Tamberg, Eino». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 25. Second, 2001.