Eixample (urbanisme)

Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' i que en català hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament', conforme a les regles pròpies de derivació, com sosté Gabriel Bibiloni;^[1] Josep Pla en diu eixamplis en diversos dels seus articles de principis del segle XX)^[2] és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.

Els eixamples solen ser fruit de la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats. En la història, durant la revolució industrial fou necessari l'expandiment fora dels recintes emmurallats.

En els territoris de parla catalana són d'importància rellevant: l'eixample de Palma (principis del segle xx), el de València (1865, 1887, 1912) i sobretot el de Barcelona (1859), ideat per Ildefons Cerdà i Sunyer, primer teoritzador del concepte d'urbanisme.^[3] El primer eixample que existí a la ciutat de Barcelona fou, però, el barri de Poble-sec (1858).

Vegeu també

Referències

↑ "eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un 'ensanxe' inicial, que ja es veu d'on surt",a l'article de Gabriel Bibiloni
↑ Pla, Josep. Maria-Arboç Terrades. Coses vistes 1920-1925. Edició revisada del 2025. Barcelona: Destino, p. 67, 80 et al.. ISBN 978-84-19734-25-9.
↑ «Eixample (urbanisme)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Viccionari

[1] "eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un 'ensanxe' inicial, que ja es veu d'on surt",a l'article de Gabriel Bibiloni

[2] Pla, Josep. Maria-Arboç Terrades. Coses vistes 1920-1925. Edició revisada del 2025. Barcelona: Destino, p. 67, 80 et al.. ISBN 978-84-19734-25-9.

[3] «Eixample (urbanisme)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[1]

[2]

[3]