Ejnar Hertzsprung
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1873 Frederiksberg (Dinamarca) |
| Mort | 21 octubre 1967 (94 anys) Roskilde (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Wilhelm Ostwald, Hans Emil Lau i Karl Schwarzschild |
| Es coneix per | Diagrama de Hertzsprung-Russell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Lloc de treball | Observatori de Leiden |
| Ocupació | astrònom, químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1935–1944) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1920–) Universitat de Göttingen Universitat de Leiden |
| Membre de | |
| Professors | Albertus Antonie Nijland i Hans Emil Lau (en)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Willem Luyten, Gerard Kuiper, Pieter Oosterhoff, Hendrik van Gent, Aernout de Sitter, Adriaan Wesselink, Lukas Plaut, Jacobus Gijsbertus Ferwerda (en) i Willem Christiaan Martin (en) |
Premis | |
Ejnar Hertzsprung (8 d'octubre de 1873 Copenhaguen – 21 d'octubre de 1967 Roskilde) fou un químic i astrònom danès.
Durant el període 1911-1913 desenvolupà el diagrama de Hertzsprung-Russell amb Henry Norris Russell, encara que treballant de forma independent.
En el 1913 determinà les distàncies de moltes estrelles cefeides de la Galàxia pel mètode de la Paral·laxi estadística, i va poder també calibrar la relació descoberta per Henrietta Swan Leavitt entre el període de les cefeides i la seva lluminositat. Durant aquesta determinació cometé un error en el posicionament de les estrelles 10 vegades massa a prop. Utilitza aquesta relació per estimar la distància del Petit Núvol de Magalhães.
Descobrí dos asteroides, un dels quals fou l'asteroide Amor (1627) Ivar.
Distincions Honorífiques[modifica]
- Recompenses
- El crater Hertzsprung a la Lluna.
- L'asteroide (1693) Hertzsprung.