El 9 Nou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEl 9 Nou
El 9 Nou capçaleres.jpg
Capçaleres de les dues edicions d'El 9 Nou (vermella, per a la d'Osona i el Ripollès; verda, per a la del Vallès Oriental).
Tipus revista acadèmica
Tema Informació comarcal
Llengua català
Periodicitat Bisetmanal (dilluns i divendres)
Àmbit Osona i el Ripollès
Vallès Oriental
Fundació 1978
Direcció Jordi Molet i Cateura
Adreça

plaça de la Catedral 2, Vic

carrer Girona 34, Granollers
Editorial Premsa d'Osona, SA (Prosa)
Difusió 155.000 lectors (6a onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, gener a desembre de 2010)
Premis Premi Nacional de Premsa
Xarxes socials
Twitter el9nou
Enllaços
Lloc web [www.el9nou.cat www.el9nou.cat]
Modifica dades a Wikidata

El 9 Nou és un periòdic bisetmanal comarcal editat per l'empresa Premsa d'Osona, SA (Prosa), presidida per Beth Codina (Vic, 1966). Compta amb dues edicions: una per a les comarques d'Osona i el Ripollès i una altra per a la comarca del Vallès Oriental. L'ideari d’El 9 Nou es concreta en la independència, el sentit institucional, el sentit nacional, l'interès social, el progrés i la innovació, la professionalitat i el sentit comarcal.[1] El diari és signant del Codi Deontològic de la Professió Periodística,[2] que es va aprovar el 1992 al II Congrés de Periodistes Catalans, i fundador del Consell de la Informació de Catalunya (CIC).[3] El director general d’El 9 Nou és Jordi Molet i Cateura (Roda de Ter, 1954) i té dos directors d'edició, Agustí Danés, a la seu de Vic, i Josep Mas, a la seu de Granollers.

Va aparèixer el 3 de març de l'any 1978 a la ciutat de Vic, pocs anys després de la caiguda de la dictadura franquista.[4] Amb una tirada de 10.884 exemplars i una difusió de 9.359 exemplars, constitueix el diari més important de la comarca d'Osona, i ha estat reconegut i premiat en nombroses ocasions.[5][6]

Es tracta d'un dels mitjans que forma part de l'empresa periodística Premsa d'Osona S.A. (PROSA), nascuda durant la transició democràtica i que és propietària també de l'edició del Vallès Oriental, del diari digital, de la televisió local El 9 TV i de l'emissora El 9 FM. Essent una important publicació de premsa comarcal, el bisetmanal forma part també de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.[cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

Dècada del 1970[modifica | modifica el codi]

Portada del primer número d'El 9 Nou a Osona, amb data 3 de març de 1978.

Abans de la Guerra Civil Espanyola i el posterior franquisme, la comarca d'Osona gaudia d'un avantatjat sistema de comunicació local, segons el periodista Jaume Guillamet. Amb l'adveniment de la dictadura i el consegüent tancament de mitjans, però, la premsa va quedar exclusivament en mans del règim, amb una única publicació comarcal de tarannà conservador, l'Ausona, ja desapareguda.[7]

L'any 1971, a Vic, es va dur a terme la primera reunió amb l'objectiu d'engegar un projecte per fer un setmanari comarcal, que pogués ser una alternativa al règim i al monopoli de l'Ausona. Després de 5 anys d'intenses negociacions, el 9 de gener del 1976 es va fer la que es considera com la primera reunió formal del futur El 9 NOU. Durant els dos anys següents, es va planejar com havia de ser la nova publicació de la comarca i, també, com seria l'empresa Premsa d'Osona S.A., propietària del mitjà. D'una banda, va començar un procés per buscar el finançament inicial acordat d'1.600.000 pessetes, a partir de la venda de talonaris d'entre 10.000 i 100.000 pessetes, amb accions de 1.000 pessetes cada una. A més, també es va estar buscant un nom que, després de descartar-ne molts, es va quedar en El 9 NOU. Finalment, el dia 5 de gener del 1978 va arribar el permís de publicació i, el 3 de març, es començaven a repartir els exemplars gratuïtament.[7]

Dècada del 1980[modifica | modifica el codi]

La primera edició setmanal d'El 9 Nou apareix a la ciutat de Vic el 3 de març de 1978. En el seu moment presenta la novetat de ser un periòdic redactat íntegrament en català i competeix amb l'única publicació d'àmbit comarcal existent llavors, la desapareguda Ausona. A falta d'un nom clar i definitiu, els impulsors del nou mitjà anomenaven al periòdic que havia de sortir "el nou". I aquesta denominació va fent forat fins a convertir-se en El 9 Nou.[7]

Els seus inicis van ser trencadors, ja que es tractava d'un periòdic redactat íntegrament en català i que es definia com el primer mitjà comarcal en paper independent i democràtic de Catalunya. En poc temps, la publicació va créixer força i es va impulsar una extensa xarxa de col·laboradors que cobrien la informació local de tots els municipis de la comarca. Abans de convertir-se de setmanari a bisetmanari, El 9 NOU va passar de 3.000 exemplars a més de 10.000, doblant els 5.000 que s'havien marcat com a màxim objectiu.[8]

Al cap de tres anys, estén el seu àmbit de difusió a la comarca veïna del Ripollès i treu al carrer una segona edició els dilluns que, entre altres informacions, recull els successos esportius del cap de setmana. Un dels elements que contribueix al seu èxit en aquesta primera etapa és la creació d'una extensa xarxa de col·laboradors que cobrien la informació local de tots els municipis de la comarca.

Dècada del 1990 [cal citació][modifica | modifica el codi]

A partir dels anys noranta, El 9 Nou s'expandeix i crea tres edicions noves: una per a la comarca del Vallès Oriental (el 8 de setembre de 1989), una per a Sabadell (el 9 de setembre de 1994) i una altra per a Terrassa, a partir de la reconversió del setmanari L'Actualitat de Terrassa. Les dues últimes es van fusionar en una sola edició, la del Vallès Occidental, que es va anar reconvertint, passant per la capçalera El 9 Punt, fins a El Punt del Vallès Occidental el 2003.

El 9 Nou ha comptat amb la col·laboració d'escriptors com Miquel Martí i Pol, Antoni Pladevall, Ricard Torrents, Wifredo Espina, Carles Capdevila o la dibuixant Pilarín Bayés a l'edició d'Osona i el Ripollès; Núria Albó o Assumpta Margenat a l'edició del Vallès Oriental; i Anna Murià, Salvador Cardús o Antoni Dalmases a l'edició del Vallès Occidental.

Dècada del 2000 [cal citació][modifica | modifica el codi]

Logotip de la televisió d'El 9 Nou

El 17 setembre de 2004, el president de la Generalitat Pasqual Maragall inaugura els estudis d'El 9 TV i les emissions regulars d'aquest canal de televisió amb cobertura comarcal. Es tracta d'una de les tres televisions locals d'Osona que emeten en TDT; és propietat de Mitjans Audiovisuals d'Osona, SL, participada en el 100% per l'editora del periòdic, Prosa; i està adherida a La Xarxa. La seva programació és fonamentalment informativa i amb un marcat accent pel servei públic amb la retransmissió habitual d'esdeveniments esportius, culturals i socials. L'1 de febrer de 2010, es va estrenar El 9 FM al 92.8 de la freqüència modulada, emissora de ràdio que basa la seva programació en música i notícies locals.

És la capçalera líder de la comarca i a principis del segle XXI va apostar també per un model online. D'una banda el diari usa el web el9nou.cat com a plataforma per adaptar les notícies en un format digital i difondre la informació via Internet, afegint fotografies i vídeos. D'altra banda, el mitjà disposa també de Facebook i de Twitter (@el9nou), des d'on segueixen a més de 2.000 persones i tenen uns 3.000 followers que li permeten abastar informació interessant de ciutadans o polítics i acostar-la a altres individus.

Aspectes tècnics [cal citació][modifica | modifica el codi]

La publicació és bisetmanal i de matins. El fet d'optar per fugir de la publicació diària es deu a una qüestió pràctica: els lectors hi han respost sempre positivament i, segons el mateix mitjà, no hi ha hagut la necessitat d'augmentar-ne la periodicitat. Malgrat que el dilema s'ha plantejat en nombroses ocasions per part de l'equip directiu, sempre s'ha acabat optant per mantenir la bisetmanalitat de la publicació.

El format del diari és de mida estàndard (421x297 mm), adaptant-se a la tendència moderna de les publicacions actuals. El nombre de pàgines varia en funció de l'edició, de manera que el dilluns consta de 52 pàgines, mentre que el divendres en té 80, seguint un criteri d'audiència i de volum de contingut informatiu. Pel que fa a les columnes, aquestes són de 4,3 cm, amb el medianil de 0,6 cm. En conjunt el diari està organitzat en cinc columnes, majoritàriament, tot i que en la secció d'opinió les columnes són més amples i només n'hi caben tres. També cal destacar que les notícies més significatives i a les quals es dóna major importància, tenen una entradeta a tres columnes.

Pel que fa al disseny, cal dir que l'any 2004 El 9 NOU va redissenyar el seu estil amb una idea innovadora d'Enric Satué, consistent bàsicament en utilitzar una tipografia diferent de la que es feia servir fins llavors i més variada, i disposar la informació en bandera. A més, cal destacar que el mitjà ha tingut un llibre d'estil propi, el Manual de redacció i estil, des de l'any 1991, el qual ha estat reeditat i reimprès en diverses ocasions.

Impressió i distribució [cal citació][modifica | modifica el codi]

Pel que fa al sistema de preimpressió, la tècnica usada és la contramaqueta, és a dir, maquetar inicialment cada pàgina establint en primer lloc la distribució de la publicitat i de les fotografies. El model és proporcionat al periodista, que té més facilitats per organitzar-se l'espai.

Quant a la tècnica d'impressió, se segueix el següent procés: correcció, ensemblatge de la maqueta a la secció de tancament, on s'uneix publicitat, fotografia i textos; i enviament a la rotativa de les pàgines preparades per a la impressió, a través d'Internet. La impressió es fa ajuntant les pàgines de quatre en quatre, segons la manera com anirà plegat el diari (per exemple, la portada i la contraportada van juntes). Finalment, els diaris s'agrupen en paquets que són enviats a les llibreries.

Pel que fa al color, la rotativa obliga a fer algunes còpies en blanc i negre, de manera que no es pugui fer tota l'edició en color, sinó que cal escollir entre 16 pàgines en color, o 32. Que una pàgina sigui en color o en blanc i negre dependrà de la publicitat. La portada i la contraportada, però, són sempre en color.

La distribució de l'edició d'Osona i el Ripollès és pròpia, es fa per part de la mateixa empresa d'El 9 NOU, també en el cas dels subscriptors, d'una gran transcendència en aquesta publicació, ja que en té 7.400 en total, i se'ls reparteix el diari a domicili.

Llibre d'estil[modifica | modifica el codi]

El 9 Nou té un llibre d'estil propi des del 1991, El 9 Nou. Manual de redacció i estil, obra d'Eusebi Coromina. Reeditat i reimprès en diverses ocasions, el 2008 se'n fa una nova edició amb criteris consolidats en la varietat estàndard de la llengua catalana i amb la incorporació de l'estàndard oral per als mitjans de comunicació audiovisuals que formen part del grup editor d’El 9 Nou.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]