El Callan
| ||||
| Tipus | Curs d'aigua | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 503,7 m | |||
| Regió/prov. |  Catalunya del Nord | |||
| Localització | Poble de Conat, per la unió de la Ribera de Noedes i la Ribera d'Orbanyà | |||
| Final | ||||
| Cota final | 335,6 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França)  | |||
| Localització | Desembocadura en la Tet, a l'extrem oriental del terme de Conat | |||
| Desembocadura | Riu Tet | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 20,8 ( ) km | |||
| Travessa | Conat i Rià i Cirac (Conflent) | |||
El Callan, segons alguns autors, Callau, és un riu de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme de Conat i discorre posteriorment pel de Rià i Cirac. S'aboca en la Tet a l'extrem oriental d'aquest darrer terme, pràcticament en el triterme amb Codalet i Prada.
Terme de Conat[1][modifica]
Es forma just a l'extrem oriental del poble de Conat per la unió de la Ribera de Noedes i la Ribera d'Orbanyà. Des d'aquell lloc s'adreça cap a llevant, marcant uns meandres força tancats, a causa de l'orografia de la vall. Rep de seguida per l'esquerra el Còrrec de la Solana, i poc després per la dreta el Comall de les Saleres. Després, per l'esquerra, els dos còrrecs de les Esquerdes, i, poc després, per la dreta el Còrrec de Bell-lloc, que hi aporta també el Torrent Fosc i el Comall de Bell-lloc, els dos comalls de les Fontanelles i els dos de les Termeneres. Finalment, en el terme de Conat, hi aflueix per l'esquerra el Còrrec de Santa Margarida, que hi aporta els còrrecs de la Capella i de la Font de l'Aram. Aquest còrrec fa de termenal entre Conat i Rià i Cirac.
Terme de Rià i Cirac[2][modifica]
Ja dins del terme de Rià i Cirac, en la part corresponent a l'antic terme de Rià, rep per l'esquerra el Còrrec de Llúgols, el Còrrec de la Llisa i el Còrrec de Salabert. Després d'un tram en què no rep cap afluent destacat, pel fort pendent dels dos costats de la vall, arriba al nord-est del poble de Rià, des d'on, ara inflexionat cap al nord-est i en un curs quasi paral·lel al de la Tet, va a abocar-se en aquest riu. Just abans, però, encara rep per l'esquerra el Còrrec de les Deveses, que hi aporta el dels Colls, i el Còrrec de la Coscolleda, que fa de termenal amb Prada.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «43 - Conat i Vellans». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032.
- Becat, Joan. «100 - Noedes i 132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Noedes, Conat i Rià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.