El Camell de Molins de Rei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «El Camell (desambiguació)».
Infotaula bestiariEl Camell de Molins de Rei
El Camell de Molins de Rei
El Camell de Molins de Rei
Figuramulassa
FuncionalitatFoc, Animació
Any1981
PoblacióMolins de Rei
ConstructorIsidre Julià
Dimensions5,3 m (Alçada) × 2,50 m (Amplada) × 7 m  (Llargada) default
Pes220 Kg
Fitxa Bestiari.cat203
Bestiari popular català

El Camell de Molins de Rei és una figura de fesomia fantàstica i zoomòrfica de la tradició molinenca de Carnestoltes de Molins de Rei del segle XIX, recuperada l'any 1981 en el procés de reivindicació postfranquista del carrer com a espai lúdic. El Camell ha permès la recuperació local d'una bèstia de foc tradicional i l'impuls d'un corpus festiu d'un alt nivell imaginatiu, sent una de les peces d'imatgeria festiva més dinamitzadores i representatives de Molins de Rei.[1]

Història[modifica]

Origen[modifica]

L’origen del Camell de Molins fou les antigues festes de Carnestoltes del municipi. El primer testimoni documentat és un article publicat a El Eco del Llobregat el 28 de febrer de 1897 titulat "Lo carnaval del meu poble y la plassa del Camell", on s'esmenta l'existència del Camell ja el primer terç del segle XIX. Dit article afegeix que, a causa de la popularitat de dita celebració, la plaça de l'Ajuntament es coneixia com la plaça del Camell.

El llibre Palau y vila de Molins de Rey, editat l'any 1908, a cura de l'historiador Francesc Rodon i Pujol cita el que havia estat costum: "Durant el Carnestoltes, a la plaça de la Vila es feia un ball de carrer. Quan el ball estava més animat, apareixia la bèstia fantàstica, de forma espontània i transgressora, empaitant tothom, especialment a la gent rica que feia el Ball de Carnaval, causant corregudes i fent gresca i gatzara. La bèstia estava formada per un cap de matxo amb un bon dentat i tenia el cos de sacs i mantes de retalls de colors. La boca del matxo s'obria i es tancava i a les concavitats dels ulls se li posaven dues taronges."[2] Per altra banda, Joan Pi i Saumell explicità: "La idea primigènia del Camell, bèstia popular, es gestaria en aquest corral del carrer Ponent. Miquel Carbonell i Estella fou l'enginyós pare creatiu d'un insòlit animal divertidor sense cap semblança als habituals."[3] En el mateix llibre se'n fa referència a una petita ressenya de Joan Amades en el llibre Costumari Català, encara que només indica que era una bèstia fantàstica.[4]

Recuperació[modifica]

El procés de recuperació de la bèstia comença amb els ajuntaments democràtics, just després de la dictadura franquista. Els tres pregoners de la Festa Major de l'any 1979 –Miquel Rius i Torelló, Jaume Romeu Vives i Josep Lluís Revenga Santos– activistes culturals de la vila, van redescobrir i compartir una antiga tradició perduda: "un feixuc ninot fet de fustes i tela, sostinguts per dos homes, amb una bocassa feta amb les barres d'un cavall i uns ulls lluminosos que esparveraven, era el centre de la gresca del jovent i la mainada". El 26 de març de 1981 es reuneixen a La Peni i es constitueix el grup fundador engrescat amb la proposta, consulta documentació antiga, busca material i estableixen contactes amb l'ajuntament. Entre tots basteixen un projecte de construcció del nou Camell. El 25 de setembre de 1981 es fa un assaig a la plaça del Mercat sota una gran expectació i l'endemà s'estrena en el marc de la Festa Major de Sant Miquel.[5]

Una vegada recuperat el Camell pren el protagonisme en la festa de Carnestoltes. Junt amb el Secretariat de Dansa de Molins es recreà el Ball del Camell procurant guardar la màxima fidelitat i emmarcant tant els passos com el vestuari en el context de l'època[6] que es va estrenar el 20 de febrer de 1982. L'entitat Amics del Camell, que es constituí com a Associació Amics del Camell el 22 de juny de 1989 és l'encarregada de recuperar, mantenir, custodiar i treure el Camell.

Evolució[modifica]

Des de la seva creació les activitats del Camell de Molins de Rei s'han multiplicat dins i fora de Molins. A Molins de Rei realitza quatre sortides fixes a l'any: Carnestoltes, Matines, Correcuita[7] i l'expositor per la Fira de la Candelera. També ha participat en correfocs on destaca les Festes de la Mercè de Barcelona i ha apadrinat la Garsa de Sant Feliu del Llobregat (1984). El 1983 es va publicar l'opuscle El Camell i el ball del Camell amb la història i llegenda.[8] S'iniciaren dos elements més que serien aviat tradicions: participació amb un estand firal a la Fira de la Candelera i la venda de mocadors taronges que serien característics de la Festa Major de Sant Miquel.

Altres dates han marcat la història del Camell de Molins de Rei. El febrer 1992, en plena actuació, el Camell es va cremar totalment per una guspira, el mateix any el van reconstruir. Al desembre 1996, durant la celebració del 15è aniversari, es va inaugurar una retrospectiva del Camell. L'any 2006, amb motiu del seu 25è aniversari, es realitzà un espectacle conjuntament amb Comediants i la sortida a plaça fou tocada en directe per la Companyia Elèctrica Dharma.[9] El 2011, per celebrar el 30è aniversari, els Amics del Camell editen el conte El Camell surt per la Festa Major[10][11] i es va fer un lipdub.[12]

Etnografia[modifica]

Fer el camell[modifica]

La bèstia dita "Camell" no té, ni tenia, similitud amb l'animal homònim. Es creu, doncs, que l'origen del nom no és conegut amb certesa, que se li deia camell perquè era una bèstia que feia molt el ximple i el barroer.[13] L'expressió popular fer el camell significa fer el ximple i també, per extensió, fer festa i disbauxa.[5]

Carnestoltes i el Ball del Camell[modifica]

El febrer de 1982 s'estrena el "Ball del Camell" per les festes de Carnestoltes, ja que la tradició el lligava estretament amb aquesta festa. Els elements característics són: el Camell, l'aristocràcia, la gent del poble, els esparriots i la música. Les músiques del ball van ser compostes per en Julià Canals i Maimó el 2016 i actualment s'interpreten amb un arranjament d'en Magí Canyelles. Són interpretades en directe pels Grallers de Molins de Rei. Tant el ball com la música marquen quatre grans parts:

  • Ball de màscares: ballat per l'aristocràcia en palaus i castells, però avui dia està adaptat per ballar-lo a la plaça. Actualment és l'Esbart Dansaire de Molins de Rei qui interpreta aquesta part. Aquest ball és interromput pels esparriots que el fan finalitzar.[6]
  • Corrandes dels Esparriots: els esparriots, personatges vestits amb roba de sac, foragiten els aristòcrates i fan iniciar el ball del poble, convidant a ballar a tots els assistents a la plaça formant corrandes, serps i cargols tot saltant i ballant al so de les gralles i el tamborí.[6]
  • El ball de la bèstia: quan el ball del poble està molt engrescat surt la bèstia i espanta la gent, traient foc per la boca i per la cua. Després la bèstia es calma i balla sola al so de la música de la tuba.[6] Paral·lelament la gent torna a fer corrandes i tindrà lloc l'”Empaitaculs del Camell”, el nom amb què antigament es coneixia el correcuita de la bèstia.
  • Samainat: després dels balls els esparriots organitzen la cercavila encapçalada pel Camell, portant els nois a un cantó i les noies a l'altra, amb una teia encesa a la mà fins a la plaça de l’Església. Allà tindrà lloc el Samaniat entre Sa Majestat Carnestoltes i el Camell, una tradició que consisteix en un encontre dialèctic entre el Rei Carnestoltes i el Camell que acaba amb un dels dos socarrimat.[14]

La Festa Major[modifica]

En els actes de preparació i durant la festa local per Sant Miquel, el Camell té un paper destacat amb dues sortides (les matines i el correcuita) i dos actes adreçats als més petits (visita escolar per despertar-lo i el "Dóna-li el xumet al Camell"):

  • Despertar del Camell: les setmanes abans és costum que els escolars de la vila s'apropin a Ca n'Ametller, que és on dorm el Camell. Els escolars fan el tram entre la seva escola i Ca n'Ametller per despertar-lo, porten la vestimenta de festa major (samarreta, mocador taronja al coll i el barret de palla) i canten una cançó que s'ha convertit en popular:
«

El camell no em fa por,
pam i pipa, pam i pipa.
El camell no em fa por,
perquè és de roba i cartró.

»
  • Dóna-li el xumet al Camell: era tradició que els infants, acompanyats dels progenitors, donessin el xumet al Camell quan parava per descansar. El setembre del 2005 van engegar la campanya "Dóna-li el xumet al Camell" que s'ha consolidat com un acte fix. El dissabte al matí, en el passeig del Terraplè o a la plaça de la Llibertat, la quitxalla o els pares que volen que deixi el xumet, li entreguen al Camell la "pipa" per demostrar que ja s'han fet grans. A canvi, se'ls obsequia amb un diploma i una llaminadura.
  • Correcuita: durant la nit del dissabte de Festa Major, a la plaça de l'ajuntament, es fa un espectacle pirotècnic d'inici, l'encesa de 5 traques amb 90 carretilles per traca (450 en total) i un petit castells de foc. Seguidament sona la cançó La presó del rei de França de la companyia Elèctrica Dharma i fa acte de presència el Camell. És llavors quan comença el correcuita: el recorregut del Camell pels carrers més cèntrics amb els timbalers i els diables. En mig del recorregut es fan parades i s'encenen traques i els diables ballen com a la plaça de la Creu. Per finalitzar hi ha el Kaos (espectacle de petards a ritme de música electrònica i artefactes pirotècnics dels diables) i un castell de focs.
  • Les matines: és una sortida el 29 de setembre, dia del patró de la vila, Sant Miquel, a les 6 del matí. Originàriament eren per despertar els molinencs i molinenques i anunciar-los que havia arribat la Festa Major. Prèviament, a cinc del matí, hi ha les prematines, on els participants en "la festa de l'empalmada" surten a la plaça de la Llibertat i junt amb timbalers i camellaires tiren traques valencianes i trons fent un seguici petit. Les matines, a les sis del matí, consisteixen en un correcuita de timbalers, diables i el Camell per la vila, recorregut que acaba amb un esmorzar popular a la plaça del Mercat.

Altres noves tradicions[modifica]

El corpus de les celebracions i sortides del Camell ha anat creixent amb noves aportacions. L'any 1983 s'introduí el mocador taronja característic de la Festa Major de Sant Miquel, al qual se li afegiria com a indumentària festiva el barret de palla. L'any 1985 es va afegir dos elements més a l'entitat: la introducció de diables per a obrir camí al Camell i l'adaptació del vestuari per a protegir-se del foc adequadament. Durant el 2002 es va construir de nou el cos del Camell i en l'espectacle inaugural, el 28 de setembre, representaren el despertar de la bèstia per tal d'eliminar quatre factors negatius: els polítics, l'exèrcit, el poder executiu i la prostitució. Durant la sortida per l'aniversari el juny 2006 el Camell va sortir pintat de color verd, disfressat d'arbre i amb una pancarta de "No al vial de la cornisa".[15]

Referències[modifica]

  1. «El camell de Molins de Rei». Vídeos a la Carta. TV3, 15-12-2009. [Consulta: 25 agost 2011].
  2. Rodon i Pujol, 1908.
  3. Pi Saumell, 1997.
  4. AMADES, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Barcelona : Salvat, 1950-1956. Vol. 2. Carnestoltes.
  5. 5,0 5,1 «El Camell. La bèstia festiva de Molins de Rei». Festes.org. [Consulta: 9 setembre 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Danses tradicionals de Carnaval del Baix Llobregat: El Ball del Camell de Molins de Rei». Festa, lluita i catalogació, 25-02-2013. [Consulta: 9 setembre 2020].
  7. «Molins de Rei espera a 15.000 personas en la fiesta del Camell» (en castellà). El periódico, 29-09-2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  8. DDAA. El Camell : el Ball del Camell : una tradició recuperada. [Molins de Rei : s.n.], DL 1983
  9. «Comediants farà córrer el foc». 20 minutos, 29-09-2006. [Consulta: 25 agost 2011].
  10. Terron, Irene. «El Camell estrena conte». Viu molins de Rei, 27-04-2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  11. RAVENTÓS GALCERAN, Marina; RAVENTÓS GALCERAN, Núria. El Camell surt per Festa Major. [Molins de Rei] : Els Amics del Camell, 2011
  12. «LIPDUB del Camell de Molins de Rei». Amics del Camell Molins de Rei, 08-11-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  13. El Llaç d'unió(Molins de Rei), setembre 1981, número 201. Pàgina 4
  14. «Ball del Camell a Molins de Rei» (en català). Bestiari.cat, 23-02-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  15. «Definitivament, el Vial de Cornisa no es farà» (en català). Parcnaturalcollserola.cat, 14-03-2015. [Consulta: 9 setembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • El Camell : 25 anys : 1981-2006. Molins de Rei: Amics del Camell, 2007. 
  • Pi Saumell, Joan. El Batec d'una plaça : la plaça de la vila de Molins de Rei al llarg del temps. Molins de Rei: L'Aixopluc, 1997. 
  • Rodon i Pujol, Francesc. Palau y vila de Molins de Rey : monografía histórica. Molins de Rei: Imprempta Carrer Major, 1908. 

Enllaços externs[modifica]