El Campello

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Campello
Bandera del Campello Escut del Campello
Bandera del Campello Escut del Campello Modifica el valor a Wikidata
El Campello, Costa Blanca, Spain.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Campello respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 25′ 39″ N, 0° 24′ 04″ O / 38.4275°N,0.40111111111111°O / 38.4275; -0.40111111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesl'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
Població
Total28.349 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat512,92 hab/km²
Gentilicicampellera, campeller Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície55,27 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud26 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTossal del Blanquinar (455 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan José Berenguer Alcobendas (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03560 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic965 i 966 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE03050 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03050 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webelcampello.es Modifica el valor a Wikidata

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Compta el 2010 i segons l'INE amb 26.941 habitants.

Història[modifica]

Després de la conquesta cristiana de la zona pel rei castellà Alfons X el Savi a mitjan segle xiii, el terme del Campello, pel que sembla sense nuclis de població significatius, va passar a formar part del terme de la vila d'Alacant, dins de la Corona de Castella. La frontera entre les corones castellanes i aragoneses es trobaven en la zona nord del municipi; arran d'esta condició fronterera inicial, entre les localitats del Campello i La Vila Joiosa (17 km al nord) no es troba cap nucli de població (llevat de les zones d'urbanitzacions construïdes a final del segle xx), el que contrasta amb l'alta densitat de població de la província d'Alacant. El 1304 la frontera de la Corona d'Aragó es va desplaçar cap al sud, de forma que El Campello va passar a dependre, junt a Alacant, del Regne de València per la Sentència Arbitral de Torrellas. En 1475, tots els terrenys del terme apareixien formant un senyoriu propietat de don Alfonso Martínez de Vera, descendent dels Reis de Navarra, dins sempre de la jurisdicció d'Alacant.

Les nombroses incursions de pirates berbers, que durant el segle xvi assetjaven contínuament tota la costa mediterrània, provocaren la construcció, entre 1554 i 1557, d'una torre de vigilància; encara en peu, es troba en una elevació a l'altura del port.

Després de passar per diverses mans, en el segle xviii la primogenitura va acabar sent propietat de don Nicolás Pérez de Sarrió, qui va començar a colonitzar les terres municipals, i en 1775 es firmaren les bases per a crear un poble en el lloc. En 1795, es va establir una drassana en la desembocadura del Riu Montnegre, donant així un gran impuls al Barri de Pescadors. En 1827, el servici religiós va passar a dependre de la parròquia de Sant Joan, fins a l'establiment d'una parròquia pròpia en 1873. El Campello constituïa una partida rural d'Alacant fins a la seua segregació d'aquest municipi en 1901, constituint-se des d'ençà com a ajuntament propi.

En 1914, es va construir la línia de ferrocarril Alacant-Dénia (el descendent del qual és el TRAM Metropolità d'Alacant) que passava per la localitat, contribuint en gran manera al desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi. A partir dels anys 50, el turisme i la proximitat d'Alacant han canviat profundament la fisonomia del municipi amb un important boom urbanístic.

Geografia[modifica]

Montnegre Busot
Aigües
La Vila Joiosa
Mutxamel Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Sant Joan d'Alacant Alacant Mar Mediterrània

El terme municipal del Campello, de 55,27km², fita de nord a sud amb els municipis de La Vila Joiosa, Orxeta, Aigües, Busot, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i Alacant.

El relleu del municipi consta d'una planura a la zona sud. Al centre, el nucli urbà es troba creuat pel riu Montnegre o Sec, la major part de l'any amb un cabal nul, excepte quan existixen fenòmens de gota freda quan arriben a la desembocadura grans avingudes d'aigua. Mentre que a la zona nord ve condicionada pel Cabeçó d'Or o la Serralada de la Ballestera, sent L'Alt del Blanquinar el punt més alt del terme municipal amb 455 msnm.

El litoral, al sud consta d'extenses platges de sorra blanca i fina que s'encreua més al nord amb la desembocadura del riu Sec. Aquesta part de la costa es troba totalment urbanitzada, ja que hi ha construïdes diverses urbanitzacions i discorre una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. A l'altura del nucli urbà hi ha construït un passeig marítim junt a la Platja del Carrerlamar (la més cèntrica de tot el terme); a l'estar al centre de la localitat la costa es troba coberta per alts edificis d'apartaments amb locals de restauració i oci als seus baixos. Al final de la platja es troba el Port del Campello que disposa d'una de les llotges de peix més actives de tot el País Valencià. També existixen serveis de viatgers fins a l'illa de Tabarca a més de ser port esportiu amb amarratges per a iots i vaixells petits.

Vista aèria del nucli urbà del Campello

Al nord del municipi, la costa és més accidentada i podem trobar cales o platges rocalloses, a més de nombrosos penyasegats. Aquesta part de la costa campellera és de difícil accés, ja que es troba d'alguna forma tallada pel pàs de les carreteres AP-7 i N-332, i també per una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. Existixen diverses urbanitzacions en esta zona (com per exemple L'Almadrava, La Coveta Fumà o Pueblo Acantilado) que normalment són ocupades només a l'estiu per forasters, ja siguen estrangers o ciutadans de la resta de l'Estat espanyol.

Arqueologia[modifica]

La Illeta dels Banyets

Al seu terme municipal s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze i dels Ibers, així com la presència d'una factoria de garum d'època romana o, potser, anterior.

També cal destacar els jaciments de la Illeta dels Banyets. És una xicoteta península situada junt al port que, fins als anys 40, formava una illa. El lloc presenta indicis d'ocupació des de la fi del tercer mil·lenni a.C. En època romana, sobre les runes ibèriques i prehistòriques s'alçà una vila agrícola que disposava d'unes xicotetes termes. D'esta època són unes basses, comunicades amb el mar, on eren criats peixos; estes construccions donen el nom de Els Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora.

Entre aquest i el port actual del poble, se situa l'anomenada Torre de La Illeta, una torre de guaita construïda al segle xvi per a defensar-se de les nombroses incursions de pirates berbers que assolaven les costes valencianes.

Vegeu també: Torre del Barranc d'Aigües

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 3 de Compromís pel Campello (Compromís), 1 de Vox, 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 1 de Podem i 1 de Renovació Democràtica Centrista Valenciana (REDcv).

Escut del Campello.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - El Campello

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Juan José Berenguer Alcobendas 3.241 29,11% 7 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Vicente José Vaello Giner 1.889 16,97% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Julio Oca Enríquez 1.397 12,55% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Més Compromís pel Campello Compromís (isotip).svg Benjamí Soler Palomares 1.356 12,18% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vox VOX logo.svg María José Sañudo Salamanques 783 7,03% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida-Seguim Endavant Logo EUPV sin tipografía.png Pedro Mario Pardo Amorós 734 6,59% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Podem Logo Podem (2).svg Erico Quiles Centeno 606 5,44% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Renovació Democràtica Centrista Valenciana RED-el Campello.png Eduardo Seva Román 606 5,44% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 442 3,97% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 79 0,71%
Total vots vàlids i regidors 11.133 100 % 21
Vots nuls 66 0,59%
Participació (vots vàlids més nuls) 11.199 55,52%**
Abstenció 8.971* 44,48%**
Total cens electoral 20.170* 100 %**
Alcalde: Juan José Berenguer Alcobendas (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 7 de PP, 3 de Cs i 1 de Vox[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Alacant,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde del Campello és Juan José Berenguer Alcobendas de PP.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicent Lledó Peralta CI 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Baeza Buades PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Baeza Buades PSI 30/06/1987 --
1991–1995 Javier Ruzafa Alberola PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Ramón Varó Devesa PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Ramón Varó Devesa PP 03/07/1999 --
2003–2007 María Antonia Carratalá Aracil
Juan Ramón Varó Devesa
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
30/10/2004
Moció de censura PP + 1 GM
--
2007–2011 Juan Ramón Varó Devesa PP 16/06/2007 --
2011–2015 Juan José Berenguer Alcobendas PP 11/06/2011 --
2015–2019 Benjamí Soler Palomares Compromís 03/07/2015 --
Des de 2019 Juan José Berenguer Alcobendas PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Demografia[modifica]

Urbanització de La Coveta Fumà

Segons el padró municipal de l'1 de gener de 2010, la població del Campello ascendix a 26.941 habitants, sent el 3r municipi de l'Alacantí i el 18è municipi de la província d'Alacant per ordre d'habitants. A esta xifra de població caldria que afegírem la població estiuenca que no es troba censada, que s'estima que supere les 70000 persones a l'estiu. També una part molt important de la població es troba dispersa per urbanitzacions situades en una ampla franja costanera.

Presentant un gran creixement demogràfic des dels anys 70, en el període 1990-2005 la població va créixer en més d'un 100%; aquest ràpid creixement pot explicar-se per un costat pel turisme, i per l'altre pel paper creixent com una zona residencial plenament integrada en l'àrea metropolitana d'Alacant.

Evolució demogràfica (des de 1910)
Censos de població[8]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[9]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 18.366 19.238 20.393 21.761 22.380 23.640 24.674 25.055 26.043 26.511 26.941 27.345 27.709 28.184

Economia[modifica]

Tradicionalment, la pesca ha estat la principal activitat econòmica del municipi (fins i tot la flota campellera s'ha dedicat a la pesca d'altura a les costes saharianes). El port també ha tingut gran importància en la creació de treball al Campello, ja que a la fi del segle xviii Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Savoia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, dita Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir bucs de gran tonatge.

El Campello des del mar

En l'actualitat l'economia es basa en el turisme, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels.

Festes i tradicions[modifica]

Ambaixada a la platja del Carrerlamar
  • Festes de Moros i Cristians. De l'11 al 15 d'octubre tenen lloc les festes majors del municipi. El Desembarcament Moro en la platja del Carrerlamar i l'ambaixada front a la Torre de la Illeta, en la matinada del dia 12, comencen les festes més espectaculars. Molts són els actes que se celebren durant estos dies, però entre ells cal destacar els alardos i ambaixades front al castell, i especialment les desfilades que plenen els carrers del municipi de música i llum. El dia 15 se succeïxen els actes religiosos en honor a Santa Teresa i a la Verge dels Desemparats, per a finalitzar amb un castell de focs artificials.
  • Festes de la Verge del Carme. Una de les festes més importants de la localitat, en honor a la Verge del Carme, patrona dels mariners. El mes de juliol s'inicia amb diversos actes, com ara espectacles, jocs o mascletades. El dia 16 de juliol, festa local, tenen lloc els actes més emotius: la processó marinera i el trasllat de la Verge a la seua ermita on se li canta, per a finalitzar amb un gran castell de focs artificials.
  • Romeria de Maria Auxiliadora. El 24 de maig té lloc la festivitat de Maria Auxiliadora, que gaudix de gran devoció al municipi. La Verge és portada en romeria fins a la parròquia dels Salesians. Una volta allí, se succeïxen les celebracions concloent amb un dinar de germanor i una missa. Al final del dia, la imatge és tornada a la parròquia de Santa Teresa.

Accesos i transports[modifica]

Unitat del TRAM estacionat a la parada de Lucentum direcció El Campello

Per carretera, s'hi pot arribar al Campello per mitjà de carreteres lliures i amb peatge com l'AP-7, l'A-70 o la N-332.

Amb transport públic es pot accedir per mitjà de la xarxa d'autobussos metropolitans d'Alacant. Les línies 21 i 32 connecten El Campello amb la capital alacantina i altres municipis de l'Alacantí.

Per ferrocarril, actualment sols es pot accedir a través de les línies 1 i 3 del TRAM Metropolità d'Alacant, encara que existix el projecte del Tren de la Costa (d'Alacant a València pel litoral), presentat l'abril de 2010, que tindrà parada al Campello[10] a més d'altres municipis de la Costa Blanca.

Finalment, al Port del Campello hi ha serveis de passatgers que connecten per mar, amb Alacant, Benidorm o l'illa de Tabarca. Estos serveis normalment són utilitzats a l'estiu per turistes i no componen part dels mitjans de transports utilitzats habitualment pels campellers per desplaçar-se.

Platges (de nord a sud)[modifica]

La cala del Barranc d'Aigües

Personatges il·lustres[modifica]

Agermanaments[modifica]

Imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: El Campello Demòcrates (eCD) (228 vots, 1,98%), Los Verdes-Ecopacifistas Centro Moderado (208 vots, 1,81%) i Coalición Centro Democrático (CCD) (17 vots, 0,15%).
  2. El Centro Moderado perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències[modifica]

  1. Redacció «Juan José Berenguer es proclamado alcalde». elperiodic.com, 16-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.493 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 35-47. inserció 4547/2019 [Consulta: 30 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 30 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats al Campello», 26-05-2019. [Consulta: 30 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Campello. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1910-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  9. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  10. [enllaç sense format] http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/OFICINA_DE_PRENSA/NOTICIAS1/2010/Abril/100420-01.htm

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Campello