El Can-can

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEl Can-can
Georges Seurat, 1889-90, Le Chahut, Kröller-Müller Museum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorGeorges Seurat Modifica el valor a Wikidata
Creació1889 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepuntillisme Modifica el valor a Wikidata
Movimentneoimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Materialllenç
pintura a l'oli Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.700 (alçària) × 1.410 (amplada) mm
Col·leccióMuseu Kroller-Müller (Ede) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariKM 107.757 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
:(PC 202) Modifica el valor a Wikidata

El Chahut (Can-can) és una pintura neoimpressionista creada per Georges Seurat pintada entre el 1889 i el 1890. L'obra va ser exposada al Saló de la Societé des Artistes Indepéndants del 1890 a París, on va ser l'objectiu principal de crítics d'art i simbolistes i va eclipsar altres obres. El Can Can es troba actualment al museu Kröller-Müller a Otterlo, als Països Baixos.

L'obra representa un grup de ballarines del cabaret Moulin Rouge. Aquesta va influir als fauvistes, cubistes, futuristes i orfistes.

Descripció[modifica]

El Can-can de Seurat és una pintura d'oli sobre tela. Mitjançant la tècnica del puntillisme, va fer servir colors càlids (destacant entre aquests tons terra) i alguns de freds com el blau i el verd. Podríem dir que aquesta obra és un exemple clar de la tècnica puntillista de Seurat. La modulació de llum i les ombres que el pintor fa servir la realitza juxtaposant petits punts de color l'un a l'altre alternant la intensitat i les concentracions. Els punts estan distribuïts de tal manera que, en observar-se des de la distància, l'espectador pensi que és una barreja de colors. A més, trobem una certa flexibilitat compositiva, ja que Seurat aplica línies i no només punts Els impressionistes de l'època focalitzaven la seva atenció en l'harmonia dels colors basada en les tonalitats similars, mentre que els neoimpressionistes buscaven l'harmonia en contrastar diferents tonalitats, aconseguint així un efecte vibrant a la vista de l'espectador.

La pintura està dividida en tres seccions: els músics a baix a l'esquerra, un dels quals es troba al centre d'esquena a l'espectador; una fila de ballarins ocupen la part superior dreta. i finalment uns quants membres del públic asseguts a la primera fila amb els ulls apuntant cap als ballarins. Totes les línies i moviments del quadre es dirigeixen cap amunt del quadre per evocar l'ambient emocionant que provoca el ball i la música: les cames i els ulls dels ballarins i ballarines, la mà del director i el coll del contrabaixista. En aquesta obra observem una perspectiva confusa, ja que els pits de les ballarines estan pintats amb una perspectiva i les cames amb una altra. El moviment que trobem a la pintura és quasi nul, perquè aquest és massa artificial. Va ser per aquest motiu que la crítica va qualificar l'obra de "mecànica i amb falta de vida".

Context[modifica]

"Le Chahut" és un nom alternatiu per la dansa anomenada Can-Can. Aquest tipus de dansa es caracteritzava per ser provocativa sexualment. Va sorgir als salons de ball de la classe treballadora al barri de Montparnasse, París, al voltant del 1830. Fins al 1890 aquest tipus de dansa va passar per diferents sales fins que va arribar al mundialment famós Moulin Rouge, al barri de Montmatre.

L'estil antinatural de Seurat i l'ús de les línies i els colors característics reflecteix tant la influència tant de Charles Blanc com d'Humbert de Superville. Pel que fa a Humbert de Superville, Seurat agafa el seu esquema lineal ascendent, i de Charles Blanc va agafar la teoria (abans de Humbert de Superville) que els colors i les línies transmeten sentiments. Seurat, igual que Van Gogh, també va ser inspirat per estampes japoneses i les obres de Jules Chéret.

Referències[modifica]

https://mercaba.es/arte/cancan_de_seurat.htm#_ftn386

https://krollermuller.nl/en/georges-seurat-le-chahut