El Castell de Guadalest

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Castell de Guadalest
Bandera del Castell de Guadalest
Bandera del Castell de Guadalest
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 40′ 35″ N, 0° 11′ 55″ O / 38.676388888889°N,0.19861111111111°O / 38.676388888889; -0.19861111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalGuadalest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població274 (2023) Modifica el valor a Wikidata (17,16 hab./km²)
Gentilicicastellenca, castellenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície15,97 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud571 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLa Vila Joiosa
Dades històriques
Festa patronalDel 14 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEnrique Ponsoda Fracés Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03517 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03075 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03075 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguadalest.es Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Guadalest és un municipi del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nom[modifica]

Pel Decret 6/2002, del 8 de gener 2002, el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el canvi de denominació del municipi de Guadalest per la seua forma tradicional en valencià: el Castell de Guadalest. També el BOE núm. 68, del 20 de març del 2002, va publicar el Decret de la Generalitat Valenciana, que determinava la recuperació del nom complet i originari del municipi.

Geografia[modifica]

Embassament i la penya de l'Alcalà amb la Xortà al fons

El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa a la vall de Guadalest, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella. Són les seues principals altures els Parats (1.147 m), el morro Blau (1.124 m) i el morro Blanc (1.084 m).

El riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen a l'embassament de Guadalest, proper a la vila.

El municipi té un clima mediterrani, però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que als vessants amb terrasses i a la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.

Límits[modifica]

El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta).

Accés[modifica]

Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la vall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera CV-70 a Polop.

Història[modifica]

Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què el llinatge Sarrià abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall. Posteriorment tornà a la corona, des de la qual va passar a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia. A la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 tenen lloc dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, adquirixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.[1]

Demografia i economia[modifica]

El cens de 2003 dona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

Política i govern[modifica]

Alcaldia[modifica]

Des de 2011 l'alcalde del Castell de Guadalest és Enrique Ponsoda Fracés, primerament pel Partit Popular (PP) i des de 2019 per Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Bautista Balaguer Vidal UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Bautista Balaguer Vidal AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Bautista Balaguer Vidal AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Trinidad Amorós Fillol PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Enrique Ponsoda Fracés PP 11/06/2011 --
2015–2019 Enrique Ponsoda Fracés PP 13/06/2015 --
2019-2023 Enrique Ponsoda Fracés Cs 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Eleccions municipals de 2011[modifica]

Resultats electorals - El Castell de Guadalest, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Enrique Ponsoda Fracés 82 4
Partit Socialista del País Valencià Andreu Balaguer Bou 72 1
Total 154 5

Edificis d'interés[modifica]

Casa dels Orduña

La vila es construí al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, d'una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i d'altra, a la voladura de la fortificació durant la Guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i hi trobem:

  • Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep. Musulmà, del segle xi. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 l'arrasaren. Actualment se'n conserven algunes torres.
  • Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba per un túnel obert en la roca.
  • Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle xvii. Actualment seu del Museu Municipal.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Durant quatre-cents anys fou la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I (segle xiii). La Guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, el 1962, a remodelar-la, quan s'escurçà la longitud de la planta i se'n perderen el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els contraforts, nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera. La façana és simple, amb una portada de regust gòtic i rematada per una finestra amb un vitrall que representa l'Assumpció. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.
  • Presó. Edificació del xii que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani se'n conserven les masmorres.
  • Torre penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
  • Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés.

Museus[modifica]

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació:

Gastronomia[modifica]

L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.

Festes[modifica]

  • Sant Gregori. Se celebren el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. També reben el nom de «Festes de la Joventut», ja que són la gent jove la que s'encarrega de tota l'organització.
  • Festes Patronals. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor de la patrona i els actes centrals són el trasllat de la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble.
  • Romeria a Gines. Tercer cap de setmana de setembre en honor de santa Anna i sant Joaquim, patrons del llogaret de Gines.

Referències[modifica]

  1. Maceda, Víctor «Molt més que un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Castell de Guadalest. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]