El Castell de Guadalest

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticael Castell de Guadalest
Bandera del Castell de Guadalest Escut del Castell de Guadalest
Escut del Castell de Guadalest

municipi d'Espanya

Guadalest (Alicante).jpg
Penya del Campanar

Localització
Localització del Castell de Guadalest respecte del País Valencià.png
38° 40′ 35″ N, 0° 11′ 55″ O / 38.676388888889°N,0.19861111111111°O / 38.676388888889; -0.19861111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Baixa
Municipis 1
Població
Total 205 (2017)
• Densitat 12,84 hab/km²
Gentilici Castellenc, Castellenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 15,97 km²
Altitud 586 m
Limita amb
Partit judicial La Vila Joiosa
Història
Festa major Del 14 al 17 d'agost
Organització i govern
• Alcalde Enrique Ponsoda Fracés
Indicatius
Codi postal 03510
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 03075
Codi ARGOS de municipis 03075
Altres dades

Web www.guadalest.es
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Guadalest és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa.

Geografia[modifica]

Embassament i la penya de l'Alcalà amb la Xortà al fons

El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa a la vall de Guadalest, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seues principals altures Els Parats (1.147 m), el Morro Blau (1.124 m) i el Morro Blanc (1.084 m).

El riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen a l'embassament de Guadalest, proper a la vila.

El municipi té un clima de tipus mediterrani, però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que als vessants amb terrasses i a la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.

Límits[modifica]

El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta).

Accés[modifica]

Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la vall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera CV-70 a Polop.

Història[modifica]

Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.[1]

Demografia i economia[modifica]

El cens de 2003 dona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Bautista Balaguer Vidal UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Bautista Balaguer Vidal AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Bautista Balaguer Vidal AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan Bautista Balaguer Vidal PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Trinidad Amorós Fillol PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Enrique Ponsoda Fracés PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Enrique Ponsoda Fracés PP 13/06/2015 --


Resultats electorals - El Castell de Guadalest, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Enrique Ponsoda Fracés 82 4
Partit Socialista del País Valencià Andreu Balaguer Bou 72 1
Total 154 5

Edificis d'interés[modifica]

Casa dels Orduña

La vila es construí al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, d'una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i d'altra, a la voladura de la fortificació durant la Guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i hi trobem:

  • Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 l'arrasaren. Actualment se'n conserven algunes torres.
  • Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba per un túnel obert en la roca.
  • Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Durant quatre-cents anys fou la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I (segle XIII). La Guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, el 1962, a remodelar-la, quan s'escurçà la longitud de la planta i se'n perderen el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els contraforts, nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera. La façana és simple, amb una portada de regust gòtic i rematada per una finestra amb un vitrall que representa l'Assumpció. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.
  • Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani se'n conserven les masmorres.
  • Torre penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
  • Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés.

Museus[modifica]

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació:

Gastronomia[modifica]

L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.

Festes[modifica]

  • Sant Gregori. Se celebren aquestes festes el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. Aquestes festes també reben el nom de "Festes de la Joventut", ja que són els joves els que se n'encarreguen de tota l'organització.
  • Festes Patronals. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor a la patrona i els actes centrals són el trasllat de la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble.
  • Romeria a Ginés. Tercer cap de setmana de setembre en honor a santa Anna i sant Joaquim, patrons del llogaret de Ginés.

Referències[modifica]

  1. Maceda, Víctor «Molt més que un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]