El Mataronés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Mataronés
Fitxa
Llengua castellà
Data de publicació 1876
Publicat a Mataró
Característiques
Periodicitat 1 setmana
Modifica les dades a Wikidata
  • Gènere: Premsa informativa/ Premsa política (segona etapa)
  • Idioma: Castellà
  • Periodicitat: setmanal
  • Àmbit de distribució: Mataró (Barcelona)
  • Fundació: 1876
  • Durada: Núm. 1 (17 setembre de 1876) a núm 17. (9 octubre de 1887)
  • Subscripció: 1 pesseta/mes

El Mataronés fou una revista mataronina que va aparèixer el 1876 i que va durar fins a 1877 (17 números editats). En els seus inicis, El Mataronés era l'òrgan d'expressió del "Instituto Industrial, Comercial y de las Artes". Publicat setmanalment, els temes econòmics prenien una especial rellevància dins la revista. Durant la seva primera etapa (1876- finals 1878), el propòsit del setmanari era defensar els interessos de la ciutat de Mataró i informar de tot el que hi succeïa.

Primera etapa[modifica]

Els apartats temàtics eren: "Sección local", gasetilla d'esdeveniments de redacció molt curta i que va anar prenent més relleu amb el pas dels anys; la "Correspondencia", on es publicaven les cartes dels lectors; "Variedades", secció amb notícies i comentaris curiosos, estadístiques, ciència, invents, entre d'altres; la "Secció Industrial", on es podien llegir les notes econòmiques i de l'estat del desenvolupament industrial; la "Revista de Espectáculos", que comentava les obres de teatre representades a la ciutat de Mataró. El setmanari també comptava amb altres seccions que es referien a qüestions religioses, de literatura, judicials, oficials i de meteorologia. La darrera part eren les pàgines d'anuncis. En aquesta etapa, tant pel format com per l'estructura del setmanari, l'estructura d'El Mataronés s'inspirava en l'antic Diario de Barcelona.

Segona etapa[modifica]

El Mataronés de caràcter enciclopèdic i il·lustrat dels primers anys deriva en temàtica política. L'afirmació fundacional de setmanari de "nada de política; nada de personalidades", canvia a finals de 1878 per donar pas a un suport incondicional al partit conservador.

Els sectors liberals de la publicació, que intentaven conviure amb un pacte de no polititzar el setmanari, van abandonar-la per a fundar El clamor de la Marina. Els que controlen El Mataronés passen a militar a les files de Cánovas del Castillo. Del caràcter informatiu i formatiu dels primers anys, es produeix un canvi d'estructura del setmanari, que passa a tenir a centrar-se en els temes polítics i ideològics. A més, es mostra partidari de les idees i actituds del partit conservador en el govern. Els continguts de la segona etapa es caracteritzen per una gran presència de matèria religiosa. Així, hi ha la secció religiosa, d'anuncis, gasetilla, "remitidos", "Ecos de Madrid", i la primera pàgina amb els editorials i els articles de fons. La política nacional hi té un lloc destacat a través de les cròniques dels esdeveniments del Parlament, i amb les notícies bèl·liques de Marroc i Cuba.

Però el més important per als directors del setmanari era l'atac als partits contraris i a les seves publicacions: El Clamor de la Marina, El Liberal, La Verdad i El Ideal Moderno. També tenien pàgines senceres dedicades a l'insult setmanal cap als polítics antagonistes.

Retorn parcial als orígens i fi de la publicació[modifica]

A final de 1881 el setmanari va tornar a l'esperit que havia animat la publicació en els seus inicis. Tot i que no va abandonar el credo polític conservador, hi havia una presència més gran dels temes culturals. El món de la ciència, l'economia i la societat, entre d'altres, tornaven a tenir un cert pes en els continguts d'El Mataronés.

És d'interès la crònica de l'estada a Mataró de Pi i Margall el juny de 1881; la de Víctor Balaguer l'agost de 1882, amb motiu d'un míting proteccionista; i l'edició a termini de les obres: "Iluro", d'Antonio de Bofarull y Brocá, i el "Catálogo por orden alfabético de los Mataronenses más ilustres", de l'arxiver municipal José Manén.

En aquests anys continuen les polèmiques amb els contraris polítics, però són menys virulents. La revista va anar perdent qualitat i interès a mesura que passaven els anys. A principis de 1886 en van reduir el format, que passa a ser ocupada gairebé d'anuncis, amb molt poca informació. Va deixar de publicar-se el 12 de desembre de 1886, per a reprendre l'edició el 6 de març de l'any següent. Va durar pocs mesos i el 23 d'octubre de 1887 Pascual de Lentisclá firmava un full de comiat, que posava punt final al setmanari.

Format[modifica]

  • 240 x 160 mm.
  • 370 x 270 mm., núm. 9, any IV (2 març 1879)
  • 425 x 310 mm, núm. 44, any IV (1 novembre 1879)
  • 232 x 153 mm, núm.1, any XI (6 gener 1886)
  • 296 x 207 mm., any XII (6 març 1887)

Directors[modifica]

  • Equip format per: Pablo Fradera, Jacinto Puig, Miguel Mas i Salvador Bassa.
  • José Pascual de Lentisclá (marc 1879)

Col·laboradors[modifica]

  • R. Saborit Thómas
  • José Badía
  • Ventura Marlet
  • J.Barba
  • Ramon Golart
  • R.Gutiérrez
  • Joaquín Valentí

Bibliografia[modifica]