El Petit de Cal Eril

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEl Petit de Cal Eril
El Petit de Cal Eril.jpg
Naixement Joan Pons i Villaró[1]
Guissona
Ocupació músic i compositor
Període en actiu des del 2007
Estil cançó popular, folk, psicodèlia, pop-rock
Origen Bandera de Guissona.svg Guissona,
Bandera de Catalunya la Segarra
Àlies El Petit de Cal Eril
Activitat professional
Instrument flauta dolça, guitarra i veu
Discogràfica Bankrobber
Influències de Albert Pla, Pau Riba, Pere Quart, Quimi Portet[2]
Artistes relacionats Joan Colomo, Anímic, Isaac Ulam, Les Aus, Oliva trencada, Roger Mas, Esperit!, Seward, Pau Riba, Sr. Piña
Membres
Ildefons Alonso (bateria)
Jordi Matas (bateria)
Dani Comas (baix elèctric)
Joan Pons (guitarra elèctrica i «veu»)
Artur Tort (teclats)
Membres anteriors
Daniel Díaz, Daniel Domene, David Paco, Lluís Rueda, Càndid Coll, Marina Varela, Genís Bou, Sidru Palmada, Pep Garau

Lloc web www.elpetitdecaleril.com/
Facebook elpetitdecaleril
Modifica dades a Wikidata

El Petit de Cal[3] Eril (àlies de Joan Pons Villaró) és un músic català amb un estil musical entre el folk-rock i la psicodèlia. Va començar la seva carrera l'any 2007 i des de llavors ha publicat cinc discos de llarga durada.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Originari de la Segarra, Joan Pons és el fill menut de Cal Eril a Guissona. Es va donar a conèixer amb la maqueta Per què es grillen les patates?, autoproduïda i autoeditada el 2007[4] i guardonada amb el premi a la creativitat del TR3SC;[5] que l'any 2012 seria reeditada en vinil. En aquesta primera fase, Pons s'acompanyava de David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls), Dani Díaz i Dani Domene (percussions).

El seu primer disc oficial fou ...i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009), enregistrat per ell mateix a la casa pairal, on destaquen temes propis com I tantes figues (amb videoclip oficial) o Mandolines tralarí al costat de revisions de cançons populars com La Caterineta per la Mercè o Ton pare.[6] Abans d'estrenar-lo a la Sala Apolo,[7] el Petit ja havia debutat en directe a l'Espacio Movistar o al festival PopArb;[8] durant tot el 2009 i part del 2010. El Petit estigué rodant el disc per sales de tot Catalunya i en festivals com Primavera Sound, Minimúsica, BAM,[9] Altaveu, Aphònica, Músiques Disperses, Let's Festival, Faraday i amb dates puntuals a l'Octubre de València o fins i tot a Seül.[10] En aquesta gira i la del següent Vol i dol, la formació del grup es consolida amb Joan Pons, David Paco, Lluís Rueda i el bateria Càndid Coll, amb la participació ocasional de la flautista Marina Varela. El grup va tancar l'any 2009 amb la publicació de l'EP Cançons de Nadal, compartit amb el grup Anímic, que es va presentar a l'Auditori (Barcelona)

La producció del segon disc va començar l'estiu del 2010:[11] gravat en una masia de Biosca[12] i publicat el novembre del mateix any,[13] Vol i dol pren una frase feta com a títol emprada amb un doble sentit, ja que el disc està marcat per la mort de son pare.[14] Entre les cançons del disc van destacar el primer senzill Cau la neu, Cendres, Partícules de Déu o Decapitació II (a duo amb Roger Mas). La roda de presentació va començar a Madrid i Barcelona pel festival Primavera Club i va passar per Perpinyà, Girona, Vic, l'Alcúdia (dins del Tirant de Cançó),[15] Lleida, amb cites en festivals com PopArb i Pròxims i el Festival de Guitarra de Barcelona),[16] a més d'una actuació a Belgrad (Sèrbia). També va protagonitzar la Gira Santa amb Joan Colomo i Esperit!, oferint junts una desena de concerts arreu d'Espanya. El Petit de Cal Eril va ser distingit amb el premi Altaveu 2011 “per crear bellesa a partir d’allò quotidià, proper, senzill. Perquè així són les cançons del grup, petites històries envoltades de màgica harmonia”.

Després de tancar la gira de Vol i dol, Joan Pons es va prendre un any sabàtic i va dissoldre la formació de la banda. A la tardor de 2012 va començar a enregistrar a Guissona el doble disc La figura del buit, produït per Dalmau Boada i que va aparèixer a principis de 2013 sota el segell Bankrobber. Inclou cançons com Amb tot, Lleida frega Fraga o Ei! Sents com refila l'òliba?. En la gira presentava una banda completament renovada, amb Joan Pons acompanyat per Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Genís Bou (saxo), Sidru Palmada (trombó) i Pep Garau (trompeta). Després d'una tanda inicial de quatre nits a la Sala Beckett de Barcelona, el disc es presentaria en festivals com Cruïlla, Primavera Sound, BAM, MMVV, Pròxims, Palmfest, Embassa't, Festival'Era, Sons Solers o Foramuralla. La tardor de 2014, el grup va unir-se a la Free Spirits Big Band de David Mengual per crear l'espectacle Big Eril, coproduït pels festivals Altaveu i Connexions.

El darrer disc fins avui és La força, produït per Jordi Matas i publicat l'any 2016 per Bankrobber en tres edicions (vinil, CD i cassette) amb portades diferenciades. Amb El cor i El plor com a cançons destacades, El Petit de Cal Eril el defensa en viu amb un nou format de banda, ara sense secció de vents i amb Jordi Matas com a segon bateria.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol del disc Comentaris
2007 Per què es grillen les patates? maqueta, inclou temes com Mel o Tornaràs[17]
2009 ...i les sargantanes al sol amb Mandolines tralarí i la peça homònima, nominada al Premi Cerverí
2009 Cançons de Nadal EP nadalenc compartit amb Anímic, inclou Cagatió
2010 Vol i dol amb Cau la neu i Vol
2013 La figura del buit Discogràfica Bankrobber[18]
2016 La força Discogràfica Bankrobber[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Torà on-line El Petit de Cal Eril
  2. El Periódico El Petit de Cal Eril: «¿Què és això de la música per a tietes»?
  3. sic
  4. El Periódico El Petit de Cal Eril estrena el sobri i melangiós 'Vol i dol'
  5. Poc-moderna El Petit de Cal Eril!, els Grans de Guissona
  6. VilaWeb El folk rural d'El petit de cal Eril entra en joc
  7. Ànima El petit de Ca l’Eril! no ho és tant
  8. Al darrere la nevera El Petit de Cal Eril: ser rural ja mola
  9. Poc-moderna Les cançons de sempre no són de dingú (El Petit de Cal Eril dixit)
  10. Xarxa Llull Vé Festival de la Cultura Catalana a Corea
  11. Poc-moderna Narinant amb el Petit
  12. Enderrock Vol i dol
  13. A viva veu El Petit de Cal Eril "Vol i dol"
  14. VilaWeb TV El Petit de Ca l'Eril, cançons de morts i d'amor
  15. ACPV.cat Tirant de Cançó
  16. BTV Notícies El Petit de Cal Eril es pregunta per l’amor i la mort al disc ‘Vol i Dol’
  17. Mi bemoll El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)
  18. «El nou disc del Petit de Ca l'Eril, a les botigues». VilaWeb, 26-02-2013. [Consulta: 26 febrer 2013].
  19. «L'ímpetu del Petit de Cal Eril» (en català). [Consulta: 20 abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]