Vés al contingut

El Petit de Cal Eril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEl Petit de Cal Eril
Imatge
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1981 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Guissona (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor Modifica el valor a Wikidata
Influències
Lloc webelpetitdecaleril.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3613973 Musicbrainz: e991fbfb-24dc-4762-8a73-8cd8b51bea9c Discogs: 1542499 Viasona: el-petit-de-cal-eril
Facebook: elpetitdecaleril Youtube: elpetitdecalerilmusica Modifica el valor a Wikidata

El Petit de Cal Eril (Guissona, 5 d'octubre de 1981), àlies de Joan Pons Villaró, és un músic i productor català amb un estil musical entre el folk-pop i la psicodèlia.[1] Va començar la seva carrera l'any 2007 i des de llavors ha publicat nou discos de llarga durada.[2]

Trajectòria

[modifica]

Originari de la Segarra, Joan Pons de Ca l'Eril, es va donar a conèixer amb la maqueta Per què es grillen les patates?, autoproduïda i autoeditada el 2007[3] i guardonada amb el premi a la creativitat del TR3SC,[4] i que l'any 2012 seria reeditada en vinil. En aquesta primera etapa, Pons s'acompanyava de David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls), Dani Díaz i Dani Domene (percussions).[5]

El seu primer disc oficial fou ...i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009), enregistrat per ell mateix a la casa pairal, on destaquen temes propis com «I tantes figues» (amb videoclip oficial) o «Mandolines tralarí» al costat de revisions de cançons populars com «La Caterineta per la Mercè» o «Ton pare».[6] Abans d'estrenar-lo a la Sala Apolo,[7] el Petit de Cal Eril ja havia debutat en directe a l'Espacio Movistar o al festival PopArb.[8] Durant tot el 2009 i part del 2010 estigué rodant el disc per sales de tot Catalunya i en festivals com el Primavera Sound, BAM,[9] Altaveu, (a)phònica, Músiques Disperses, Faraday i amb dates puntuals a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València o fins i tot a Seül.[10] En aquesta gira i la del següent treball Vol i dol, la formació del grup es consolida amb Joan Pons, David Paco, Lluís Rueda i el bateria Càndid Coll, amb la participació ocasional de la flautista Marina Varela. El grup va tancar l'any 2009 amb la publicació de l'EP Cançons de Nadal, compartit amb el grup Anímic, que es va presentar a l'Auditori de Barcelona.[11]

La producció del segon disc va començar l'estiu del 2010:[12] gravat en una masia de Biosca[13] i publicat el novembre del mateix any, Vol i dol pren una frase feta com a títol emprada amb un doble sentit, ja que el disc està marcat per la mort de son pare.[14] Entre les cançons del disc destaquen el primer senzill «Cau la neu», «Cendres», «Partícules de Déu» o «Decapitació II» (a duo amb Roger Mas). La gira de presentació va començar a Madrid i Barcelona pel festival Primavera Club i va passar per Perpinyà, Girona, Vic, l'Alcúdia (dins del Tirant de Cançó)[15] i Lleida, amb cites en festivals com PopArb i Pròxims i el Festival de Guitarra de Barcelona,[16] a més d'una actuació a Belgrad (Sèrbia). També va protagonitzar la Gira Santa amb Joan Colomo i Esperit!, oferint junts una desena de concerts arreu de l'Estat espanyol. El Petit de Cal Eril va ser distingit amb el premi Altaveu 2011 «per crear bellesa a partir d'allò quotidià, proper, senzill. Perquè així són les cançons del grup, petites històries envoltades de màgica harmonia».[17]

Tambor «triangular»

Discografia

[modifica]
Any Títol del disc Comentaris
2007 Per què es grillen les patates? Maqueta, inclou temes com «Mel» o «Tornaràs»[18]
2009 ...i les sargantanes al sol Amb «Mandolines tralarí» i la peça homònima, nominada al premi Cerverí
2009 Cançons de Nadal EP compartit amb Anímic, inclou Cagatió
2010 Vol i dol Amb «Cau la neu» i «Vol»
2013 La figura del buit Discogràfica Bankrobber[19]
2016 La força Discogràfica Bankrobber[20]
2018 Δ Discogràfica Bankrobber[21]
2019 Energia fosca Discogràfica Bankrobber[22]
2021 N.S.C.A.L.H. Acrònim de No sabràs com acabarà la història[2]
2025 Eril Eril Eril Amb Jordi Matas, Ildefons Alonso i Dani Comas[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cunill, Andreu. «El Petit de Cal Eril, un barbecho que inicia una nueva era.» (en castellà). Ruta 66, 08-07-2025. [Consulta: 4 agost 2025].
  2. 1 2 «El local - Suu - El Petit de Cal Eril». TV3. Arxivat de l'original el 2022-02-17. [Consulta: 18 febrer 2022].
  3. ↑ Cruz, Nando. «El Petit de Cal Eril estrena el sobri i melangiós 'Vol i dol'», 01-04-2011. [Consulta: 4 agost 2025].
  4. ↑ «http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/114349». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 4 agost 2025].
  5. ↑ «'Vol i dol' nou disc d'El Petit de Cal Eril», 13-12-2010. [Consulta: 4 agost 2025].
  6. ↑ «El folk rural d'El petit de cal Eril entra en joc». Vilaweb, 18-05-2009. [Consulta: 4 agost 2025].
  7. ↑ Ànima Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. El petit de Ca l'Eril! no ho és tant
  8. ↑ Al darrere la nevera Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine. El Petit de Cal Eril: ser rural ja mola
  9. ↑ Poc-moderna Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. Les cançons de sempre no són de dingú (El Petit de Cal Eril dixit)
  10. ↑ Xarxa Llull Arxivat 2010-09-28 a Wayback Machine. Vé Festival de la Cultura Catalana a Corea
  11. ↑ Gomila, Andreu. «Nadales, diables i folk - 09 des 2009». El Punt Avui, 09-12-2009. [Consulta: 4 agost 2025].
  12. ↑ Poc-moderna Narinant amb el Petit
  13. ↑ «El Petit de Cal Eril - Vol i dol». Enderrock.cat. [Consulta: 4 agost 2025].
  14. ↑ «El Petit de Ca l'Eril, cançons de morts i d'amor». Vilaweb. [Consulta: 4 agost 2025].
  15. ↑ ACPV.cat Arxivat 2011-03-01 a Wayback Machine. Tirant de Cançó
  16. ↑ BTV Notícies El Petit de Cal Eril es pregunta per l'amor i la mort al disc ‘Vol i Dol'
  17. ↑ «El Festival Altaveu premia Manel, el Petit de Cal Eril i el festival Primavera Sound». Ara, 31-08-2011. [Consulta: 4 agost 2025].
  18. ↑ Mi bemoll El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)
  19. ↑ «El nou disc del Petit de Ca l'Eril, a les botigues». VilaWeb, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 febrer 2013].
  20. ↑ «L'ímpetu del Petit de Cal Eril». Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 20 abril 2016].
  21. ↑ Aliaga, Xavier. «El triangle virtuós de Cal Eril». El Temps, 29-01-2018. [Consulta: 2 febrer 2018].
  22. ↑ «"Energia fosca", nou disc d'El Petit de Cal Eril el 17 de maig». Arxivat de l'original el 2019-05-17. [Consulta: 17 maig 2019].
  23. ↑ Granyer, Emma. «No tinc WhatsApp. No n'he tingut mai». Vilaweb, 23-06-2025. [Consulta: 4 agost 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Música Pavê ¡Que guapo! Entrevista - El Petit de Cal Eril (2011) (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Petit_de_Cal_Eril&oldid=36283574»