Vés al contingut

El Pont de Vilomara i Rocafort

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:02, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Pont de Vilomara i Rocafort
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 42′ 18″ N, 1° 54′ 27″ E / 41.7049°N,1.9076°E / 41.7049; 1.9076
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages Modifica el valor a Wikidata
Capitalel Pont de Vilomara Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.101 (2023) Modifica el valor a Wikidata (149,67 hab./km²)
Llars10 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície27,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud202
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08254 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08182 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081825 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelpont.cat Modifica el valor a Wikidata

El Pont de Vilomara i Rocafort és un municipi de la comarca del Bages.

Se situa al sud-est de Manresa, a la dreta del Llobregat.

Història

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, el «pont de Vila Amara» i el camí ral que va del Bages a Barcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallés. Amara en llatí significa 'submergit'. En el segle V, durant la invasió de l'Imperi romà, el camí ral probablement seria un dels camins de penetració dels invasors.

Se'n coneixen les primeres dades fiables de poblament al voltant del segle IX com un lloc a prop del pont. El 983, el lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de Santa Magdalena del Pla, al recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció i haurà de pagar un cens.

Una carta del rei Jaume II, datada el 25 d'octubre de 1326, esmenta que Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, va destruir i enderrocar una casa i dos molins que el monestir posseïa al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d'octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Matadars, els dos molins, l'un draper i l'altre blader, que tenia prop del Pont de Vilomara, dins dels termes del seu castell de Rocafort.

L'epidèmia de pesta negra del 1348 va fer estralls entre la població, però es va refer en els anys següents. Les contínues guerres i epidèmies dels segles posteriors van desestabilitzar el cens poblacional.

El 1623, can Vilomara (la casa al costat del pont) és habitada pels jesuïtes i dependrà fins al 1767 del col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la família tèxtil.

L'actual nucli del Pont de Vilomara, actual cap del municipi, va néixer al costat del pont medieval, que es va construir en el camí ral. Al final del segle XIX, s'hi construeixen diverses fàbriques tèxtils que van fer engrandir la població, primer provinents de la comarca i després d'immigracions espanyoles. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fàbriques han patit crisis freqüents fins a arribar a tancar als anys 80 i 90 del segle XX. De fa poc, la indústria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperació i reciclatge de piles i aparells domèstics.

Rocafort, el nucli inicial del municipi, està situat a 7 km del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes. Moltes cases del poble han estat condicionades per a estades de vacances i caps de setmana.

Molt recentment, s'ha agregat al municipi del Pont de Vilomara la partida del Marquet, fins ara pertanyent a Mura, que comprèn una urbanització i l'antiga església preromànica del Marquet o de Santa Maria de Matadars, considerada un dels edificis més antics del Bages.

Llocs d'interès cultural

El pont sobre el Llobregat

Demografia

Entitat de població Habitants
Pont de Vilomara i Rocafort, el 3.687
Rocafort 54
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 9 10 99 65 862 1.217 1.332 1.321 1.302

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.406 1.095 1.107 1.225 1.933 2.017 2.109 2.226 2.226 2.226

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.398 2.617 2.668 2.842 3.159 3.555 3.736 3.751 3.775
3.780

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.724
3.801
3.907
4.024 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Cecilio Rodríguez Carmona PSC 19/04/1979
1983 - 1987 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 28/05/1983
1987 - 1991 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 30/06/1987
1991 - 1995 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 15/06/1991
1995 - 1999 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 17/06/1995
1999 - 2003 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Evaristo de la Torre Valdeolivas PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Cecilio Rodríguez Martín PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Cecilio Rodríguez Martín PSC 11/06/2011
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015
2019 - 2023 n/d n/d 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Altres

Festes

  • 1 de maig, Festa Major d'hivern de Rocafort.
  • 2n cap de setmana de juny, Festa del Contribuent al Pont de Vilomara.
  • Darrer cap de setmana de juliol, Festa Major del Pont de Vilomara.
  • 15 d'agost, Festa Major d'estiu Rocafort.

Vegeu també

Referències

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 95. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs