El Ràfol de Salem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Ràfol de Salem
Escut del Ràfol de Salem
Escut del Ràfol de Salem Modifica el valor a Wikidata
Plaza donde se ubica el Ayuntamiento de Ràfol de salem.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Ràfol de Salem respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 51′ 53″ N, 0° 23′ 47″ O / 38.864722222222°N,0.39638888888889°O / 38.864722222222; -0.39638888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Vall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata

CapitalRáfol de Salem Modifica el valor a Wikidata
Població
Total462 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat115,5 hab/km²
GentiliciRafolí, rafolina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarolina Mengual Cortell Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46843 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46210 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46210 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webrafoldesalem.es Modifica el valor a Wikidata

El Ràfol de Salem (en castellà i oficialment Ráfol de Salem) és una població del País Valencià de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

El terme municipal, d'extensió reduïda, se situa en les costeres septentrionals de la Serra del Benicadell. El relleu està constituït per un glacis terciari que baixa de la serra perdent altura a mesura que s'aproxima cap al nord. Existix un sender de petit recorregut, el PR-CV 213, que conduïx des de la població fins al cim del Benicadell (1.104 msnm).[1]

El seu clima és mediterrani, si bé està condicionat per lleugers trets de continentalitat.

Des de València, s'arriba al Ràfol de Salem a través de l'A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i la CV-60 i finalitzar en la CV-614.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal limita amb les següents localitats: Beniatjar, Castelló de Rugat i Salem (Vall d'Albaida), totes elles a la Vall d'Albaida.

Història[modifica]

Les terres on se situa el municipi han sigut habitades des de la prehistòria, com ho demostren diverses restes ceràmiques trobades a la serreta del Ràfol. Tot i això, com a poble té l'origen en l'època musulmana, pel tipus de terres que allí es trobaven (argila). El lloc es va anomenar l'obrador d'argila que en àrab era conegut com a Raf-al-giz i els cristians Rafalgeps.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Senabre Guillem UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Salvador Hernández Sánchez AP 28/05/1983
1987 - 1991 Salvador Hernández Sánchez AP 30/06/1987
1991 - 1995 José Senabre Guillem PPCV 15/06/1991
1995 - 1999 José Senabre Guillem PPCV 17/06/1995
1999 - 2003 José Senabre Guillem PPCV 03/07/1999
2003 - 2007 José Senabre Guillem PPCV 14/06/2003
2007 - 2011 José Senabre Guillem PPCV 16/06/2007
2011 - 2015 Carolina Mengual Cortell PPCV 11/06/2011
2015 - 2019 Carolina Mengual Cortell PPCV 13/06/2015
Des del 2019 Carolina Mengual Cortell PPCV 15/06/2019

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2011
394 374 373 377 372 369 363 389 391 421 441 473

Economia[modifica]

La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura (olivera i vinya) i en la indústria terrissera. Dins del cultiu de regadiu es cultiven dacsa, alfals, tabac i hortalissa. El secà, molt més ampli, es destina fonamentalment a vinya (per a vi i per a taula en la varietat Rosetti) i oliveres, l'oli de les quals s'elabora una cooperativa local. L'ametler ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ramaderia manca d'importància.

Així mateix, en el seu terme existixen pedreres d'argila que han subministrat matèria primera a la indústria, que en els últims trenta anys ha patit una transformació per a centrar-se en la producció de teules, rajoles i altres materials ceràmics per a la construcció.

Monuments[modifica]

  • Església Parroquial: Està dedicada a Nostra Senyora dels Àngels i va ser ampliada en 1760. Compta a més amb una ermita dedicada a Sant Blai.
  • Molí de baix: Molí fariner del segle XVIII que conserva la seua maquinària original. Restaurat en 2002, actualment s'utilitza com alberg per a visites i estades escolars.
  • El museu de l'oli: Conserva tota la maquinària original per a l'elaboració de l'oli. Recentment s'ha ampliat la col·lecció de maquinària amb utensilis per a l'elaboració del torró. Es troba al costat del nou hostal rural.

Festes locals[modifica]

  • Festes Patronals. Tenen lloc del 2 al 8 d'agost en honor al Diví Salvador.
  • Festa en honor de Sant Blai. Tenen lloc el dia 3 de febrer, amb la representació del miracle de Sant Blai el diumenge anterior a la festivitat. Eixe dia es repartix el pa beneït a totes les persones que s'apropen a la localitat. Després de la Missa, durant tot el dia es canten els gojos en honor a Sant Blai, des de fa més de 50 anys. Durant el dia es realitzen diverses activitats, exposicions, tallers, jocs, mercat medieval, entre altres activitats.

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «PR-CV 213» (en castellà). Agroambient.gva.es. [Consulta: Gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Ràfol de Salem
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Ràfol de Salem