El Verger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Verger
Escut del Verger.svg
Torre i esglesia el verger.JPG

Localització
Localització del Verger respecte del País Valencià.png
 38° 50′ 34″ N, 0° 00′ 34″ O / 38.842777777778°N,0.0094444444444444°O / 38.842777777778; -0.0094444444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Població
Total 4.520 (2018)
• Densitat 565 hab/km²
Gentilici Vergerí, vergerina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 25 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Organització política
• Alcalde Miguel González Bañó
Identificador descriptiu
Codi postal 03770
Codi de municipi INE 03138
Codi ARGOS de municipis 03138
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Verger és un municipi del País Valencià. Està situat en el nord-est de la provincia d'Alacant, en la comarca de la Marina Alta. Té 4.421 habitants. (INE-2017)

Geografia[modifica]

La Segària, la muntanya del Verger
El riu Girona, al seu pas per la vila
Visca el poll!
La majoria de les zones agrícoles del municipi es dediquen al taronger.
Imatge de la destrossa de cases a les vores del riu Girona, el Verger, després de la riuada de l'octubre de 2007
L'Ajuntament, antic col·legi situat al nord del poble
El carrer Major, en obres per pacificar el trànsit
La Fàbrica de Sabó, centre cultural del Verger
Torre de la Cremadella
Coca amb llonganissa

El terme municipal conforma un quadrat que fita amb els de Beniarbeig, Benimeli, Pego, Dénia, Ondara i els Poblets. El municipi es troba a 91 km tant d'Alacant com de València, i administrativament conforma la frontera de la província d'Alacant amb la de València, al Barranc del Molinell. El poble, a l'extrem sud-est del terme, es troba a 3 km de la mar Mediterrània i només 0,5 km de Mira-rosa, nucli de població dels Poblets. La part occidental del terme és repartida entre l'extrem sud-oest del delta del riu Racons, la conca del barranc de les Portelles -que a l'est fa de frontera amb els Poblets- i els contraforts nord-orientals de Segària (506 m),[1] una muntanya que forma part del sistema Bètic i dóna nom al col·legi local. Amb l'excepció de Segària, el terme és gairebé pla[1]

El poble és dividit en dos pel riu Girona o riu del Verger,[1] que ha desbordat diverses vegades, l'última el 2007. El Verger es troba al delta d'aquest riu,[1] i la majoria de les cases a la vora oest del riu, amb tres ponts que l'uneix amb les cases de l'altra banda, tradicionalment anomenada senzillament l'altra banda del riu, i amb la mar més enllà. Completen la hidrografia del terme el barranc de Portelles per l'oest.

Al voltant de l'entrada nord del poble es troba una gran urbanització, de recent construcció que troba continuïtat fins a la mar pel terme dels Poblets i l'extrem nord del terme de Dénia. La platja de les Deveses (o del Bassot) s'ha considerat pròpies del Verger, encara que administrativament pertanyen a Dénia.

Una gran part del seu terme és dedicada a l'agricultura de regadiu, és a dir les hortalisses i la taronja; una part menor es dedica al secà.[1]

Història[modifica]

Els pocs testimonis escrits que han sobreviscut indiquen que el Verger fou d'origen un aplec de cases i terrenys posseïts per un ric àrab de Dénia. El 1245 fou conquerit per les tropes de Jaume I i fou donat en senyoriu a Pere Eiximén Carròs, capità dels exèrcits del rei. En tal moment tenia una població gairebé exclusivament musulmana. El poble pertangué a la Taifa de Dénia i amb la reconquesta passà a formar part del nou Regne de València i de la comarca històrica de la Marina.[2]

Als primers segles de domini cristià, el Verger continuaria tenint una població sobretot musulmana, i pertanyia a la fillola d'Ondara.[2][1] Un avanç important en l'expansió del poble fou la creació d'una parròquia pròpia, ja que prèviament havia conformat només part de la rectoria de Dénia, fet que hauria ocorregut entre l'any 1534 i el 1541.[2] Tanmateix, encara era una població menuda, anomenada sempre com a lloc als documents de l'època.[2] El 1563 una requisició d'armes als morics que hi vivien ens explica que en aquell moment hi havia 49 cases i una població morisca de vora 220.[2] Aquests nombres augmentaven fins que, el 1609, hi ha via 80 cases i al voltant de 360 moriscos. Amb l'expulsió dels moriscos aqueix mateix any però, el poble quedà quasi totalment despoblat.[2]

Com la majoria d'aquesta part del País Valencià, després de l'esmentada expulsió els nous pobladors vingueren, no només dels pobles limítrofs -en aquest cas Dénia i Pego, segons explica la carta de poblament[2]-, sinó també de les Illes Balears, generalment Mallorca i especialment a la Marina. Tal casualitat explica els trets mallorquins a la parla de la zona. De tota manera, no recuperaria la població perduda fins ben entrat el segle XVIII.[2] El 1910, hi vivien 1.997 persones.[2]

Al segle XVI el senyor del Verger era Joan Jeroni Vives, i continuà en la seua família fins al 1850, quan el vengué als marquesos de Dénia. Així pertangué al Marquesat de Dénia fins a la modernitat.[3][1]

A principi del segle XX el Verger tenia una escola per a xiquets i una per a xiquetes.[2] També assolí la fita de tenir estació a la línia de tren Dénia - Gandia - Carcaixent,[2] un servei que s'interromprà el 10 de febrer de 1974.[4] Des d'aleshores, ha sigut un reclam polític la restitució al poble d'una moderna línia de ferrocarril.

El 12 d'octubre de 2007, fortes pluges que superaren els 400 mm, causaren el riu Girona de desbordar-se. Aquesta riuada destrossà 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçada en alguns carrers. Fou el major creixement documentat del Girona, deixant els ponts malmesos i la mort d'una persona. L'any 2007 també marca una fita amb la nova circumval·lació de la carretera nacional, que ha permès la recuperació de la travessia per al trànsit intern i l'expansió del poble amb la construcció de noves finques al voltant de les eixides nord i sud. Aquest any s'ha vist la reconstrucció de tota la zona fronterera amb el riu, la creació d'un petit parc vora el Girona, i l'empedrament dels carrers de tota la vila vella.

El setembre de 2010 el safari parc situat a la carretera CV-700 va anunciar el seu tancament després de 33 anys per motius econòmics.

Demografia[modifica]

La població actual censada és de 4.992 habitants.[5] Un 18,40% dels veïns són de fora de l'Estat Espanyol, principalment marroquins, alemanys i romanesos.[6]

Evolució demogràfica del Verger[7]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
Població 1.287 1.781 2.093 1.997 1.806 2.115 2.262 2.391 3.033 3.311
1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008 2011 2012
Població 3.727 3.601 3.642 4.490 4.538 4.688 4.847 4.899 4.992

Cultura[modifica]

La biblioteca municipal es troba a la Casa de Cultura. Té un assortiment de llibres i revistes tant en valencià com en castellà, i ofereix accés gratuït a internet. Avui en dia té un horari d'obertura de mitja jornada. L'espai polivalent més important és la Fàbrica de Sabó, un magatzem industrial situat al nucli urbà i rehabilitat. Hi ha unes quantes associacions musicals, com la Banda que oficialment rep el nom d'Associació Musical del Verger, una colla de dolçainers anomenada Colla l'Esclat, a més de la Colleta del Verger que forma part de l'Espai de Música López Cabrera.

La llengua pròpia del Verger és el valencià. Segons els censos de la Generalitat Valenciana de 1991, 97,9% ho podien entendre, 87,8% el sabien parlar, 63,2% el sabien llegir i 30,4% el podien escriure.[8]

Festes[modifica]

El Verger és conegut per les seues festes del del 9 al 23 de l'agost. Especialment destaquen els Moros i Cristians amb Ambaixades el 9 i 13 d'agost, entrada el 13, desfile de gala el dia 15 i també participant en l'ofrena i processó. Cal esmentar també la Nit de les Paelles, durant la qual les penyes, quintades i filaes s'acampen al carrer i preparen paella a l'engròs. També destaquen els Bous al Carrer, una solta de bous i vaques al carrer Major. Les festes inclouen processó dels patrons (la Mare de Déu del Rosari, Sant Roc i Sant Isidre), les comparses i carroces, la batalla de l'aigua. Al mig any moro i cristià hi ha el mercat medieval, fira d'atraccions i la fira dels comerços.

Administració[modifica]

La seu de la corporació municipal es troba a la Plaça de l'Ajuntament, on antigament hi havia el col·legi, i destaca una entrada amb un pont que travessa un estany. L'actual alcalde, investit l'any 2017, és Josep Basili Salort Bertomeu de COMPROMÍS.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Benjamín Almiñana Serra AEV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Domenech Escrivà PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Domenech Escrivà PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Mateo Salort Rovira PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Esteban Aguilar Català PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Esteban Aguilar Català PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miguel González Baño
Manuel Martínez Pulido
PP
BLOC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Miguel González Baño PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Miguel González Baño PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Joaquín Coll Moll
Josep Basili Salort Bertomeu
PSPV-PSOE
COMPROMÍS
13/06/2015 --
Des de 2019 Josep Basili Salort Bertomeu Compromis 15/06/2019 --

Comerços i serveis[modifica]

Hi ha molts comerços al Verger, destacant-hi els bars i cafés, botigues de roba i de baix preu, papereria, i magatzems de material d'obra. Té supermercats: Mas y Mas, Consum, Lidl, Dia. Al polígon comercial, al nord del poble, es pot trobar bastants magatzems de material, hortalisses, automòbils i articles domèstics, begudes, escaioles...

Entre els serveis hi ha dues farmàcies, els correus, la biblioteca, l'oficina de turisme, i la llar de pensionistes.

El mercat es fa cada divendres al carrer Divina Aurora. Es celebra un mercat i rastro cada diumenge al polígon a l'entrada nord del poble i els dissabtes a l'entrada sud del poble.

Parc El Bassot. Parc Segària.

Transport[modifica]

L'empresa d'autocars Alsa i Autocares El Zurdo són les encarregades del transport públic entre el municipi i València, Alacant i Dénia.

L'antiga estació de tren testimonia l'antic ferrocarril Dénia-Carcaixent[4] Actualment les estacions més properes són la de rodalia de València a Gandia i la del TRAM de Dénia.

La carretera N-332 i l'autopista A-7 (eixida d'Ondara) vinculen El Verger amb la xarxa viària. Així mateix existeix un carril bici entre el poble i Pego i altra a Dénia per la via verda.

Llocs d'interés[modifica]

  • Església de la Mare de Déu del Roser, d'estil neoclàssic, fou acabada l'any 1732 substituint a l'antic temple, el qual per l'augment de la població havia quedat petit, i que se situava a l'actual carrer del Príncep d'Astúries. Està rematada per una volta de canó. A l'interior s'hi venera a la patrona de la població, la Mare de Déu del Roser, obra del valencià Pio Mollà, el retaule major del 1941, que substitueix al destruït el 1936. Tot el patrimoni del temple és posterior al 1936, a excepció de la talla de Sant Esteve, que fou salvada del foc per una família que l'amagà a la seua casa.[9]
  • Torre de la Cremadella o del Blanc de Morell. Edifici d'interés arquitectònic del baixmedieval. D'origen àrab (segles XIII-XIV) i de caràcter residencial més que no militar, es troba a la partida rural de la Cremadella.[10]
  • Torre del Palau dels Medinaceli, única resta del palau del mateix nom.[3] Datant almenys des del 1520,[11] alberga l'oficina de turisme i es troba al carrer de l'Església.
  • Casa del Trapig, un molí que podria datar dle segle XV, però de la qual hi ha documentació des de 1580. S'utilitzava com a molí de sucre al segle XVI però posteriorment es convertí en almàssera o molí d'oli.[12]
  • Mur àrab En queden algunes restes de les quatre façanes fins a 5 metres d'alçada, i la part més visible és la que queda integrada al mur de contenció del riu Girona. Es construí amb tàpia de morter de calç amb rajola massissa. Data del segles XIV-XVI i tenia forma rectangular, abastant una àrea de 900 metres quadrats, dins del qual es postula que hi havia una almàssera.[13]
  • Antic ajuntament al carrer de l'antiga carretera.
  • Casa de la Senyoreta de la Bassa, casa pairal amb pati interior datant del principi del segle XX i restaurada per un taller d'ocupació a partir del seu pas a mans de l'Ajuntament en 2008. Aquest edifici fita amb l'església via un ample pati, i es pretén crear-hi un museu etnològic, un arxiu, una sala polivalent i instal·lacions d'informació turística.[14]
  • Carrer Major, el carrer més representatiu del Verger, que presenta diverses cases acolorides d'estil tradicional de la Marina.
  • Serra de Segària, centre de senderisme més habitual de la contornada, compartida amb els termes d'Ondara i Beniarbeig al sud i Pego al nord. hi ha un parc.
  • Safari Parc De certa fama al País Valencià, aquest paratge natural, que incorpora un zoo, es troba just al nord del municipi, direcció Pego. Actualment, es troba tancat.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Verger
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Verger Modifica l'enllaç a Wikidata