El Verger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Verger
Escut del Verger.svg
Torre i esglesia el verger.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Verger respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 50′ 34″ N, 0° 00′ 34″ O / 38.842777777778°N,0.0094444444444444°O / 38.842777777778; -0.0094444444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesla Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.640 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat580 hab/km²
GentiliciVergerí, vergerina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel González Bañó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03770 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE03138 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03138 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webelverger.es Modifica el valor a Wikidata

El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant. L'any 2017 tenia 4.421 habitants. (INE-2017)

Geografia[modifica]

La Segària, la muntanya del Verger
El riu Girona, al seu pas per la vila
Visca el poll!
La majoria de les zones agrícoles del municipi es dediquen al taronger.
Imatge de la destrossa de cases a les vores del riu Girona, el Verger, després de la riuada de l'octubre de 2007
L'Ajuntament, antic col·legi situat al nord del poble
El carrer Major, en obres per pacificar el trànsit
La Fàbrica de Sabó, centre cultural del Verger
Torre de la Cremadella
Coca amb llonganissa

El terme municipal conforma un quadrat que fita amb els de Beniarbeig, Benimeli, Pego, Dénia, Ondara i els Poblets. El municipi es troba a 91 km tant d'Alacant com de València, i administrativament conforma la frontera de la província d'Alacant amb la de València, al Barranc del Molinell. El poble, a l'extrem sud-est del terme, es troba a 3 km de la mar Mediterrània i només 0,5 km de Mira-rosa, nucli de població dels Poblets. La part occidental del terme es repartix entre l'extrem sud-oest del delta del riu Racons, la conca del barranc de les Portelles -que a l'est fa de frontera amb els Poblets- i els contraforts nord-orientals de Segària (506 m),[1] una muntanya que forma part del sistema Bètic i dona nom al col·legi local. Llevat de la zona de la serra de Segària, el terme és gairebé pla[1]

El riu Girona o riu del Verger[1] travessa el poble i s'ha desbordat diverses vegades, sent l'última la de l'any 2007. La majoria de les cases es troben a la vora oest del riu,[1] i existixen tres ponts que comuniquen eixe nucli ubà amb les cases de l'altra banda, tradicionalment anomenada popularment l'altra banda del riu, i amb la mar més enllà. Completen la hidrografia del terme el barranc de Portelles per l'oest.

Al voltant de l'entrada nord del poble es troba una gran urbanització, de construcció recent, que troba continuïtat fins a la mar pel terme dels Poblets i l'extrem nord del terme de Dénia. La platja de les Deveses (o del Bassot) s'ha considerat pròpies del Verger, encara que administrativament pertanyen a Dénia.

Una gran part del terme es dedica a l'agricultura de regadiu, especialment a les hortalisses i la taronja; una part menor es dedica al secà.[1]

Història[modifica]

Els pocs testimonis escrits que han sobreviscut indiquen que el Verger fou d'origen un aplec de cases i terrenys posseïts per un ric àrab de Dénia. El 1245 fou conquerit per les tropes de Jaume I i fou donat en senyoriu a Pere Eiximén Carròs, capità dels exèrcits del rei. En tal moment tenia una població gairebé exclusivament musulmana. El poble pertangué a la Taifa de Dénia i amb la reconquesta passà a formar part del nou Regne de València i de la comarca històrica de la Marina.[2]

Als primers segles de domini cristià, el Verger continuaria tenint una població sobretot musulmana, i pertanyia a la fillola d'Ondara.[2][1] Un avanç important en l'expansió del poble fou la creació d'una parròquia pròpia, ja que prèviament havia conformat només part de la rectoria de Dénia, fet que hauria ocorregut entre l'any 1534 i el 1541.[2] Tanmateix, encara era una població menuda, anomenada sempre com a lloc als documents de l'època.[2] El 1563 una requisició d'armes als moriscs que hi vivien ens explica que en aquell moment hi havia 49 cases i una població morisca de vora 220.[2] La població musulmana va augmentar fins que, el 1609, hi ha via 80 cases i al voltant de 360 moriscos. Però arran de l'expulsió dels moriscos d'aquell mateix any, el poble quedà quasi totalment despoblat.[2]

Com en altres poblacions d'esta part del Regne de València, després de l'expulsió arribaren nous pobladors, no només dels pobles limítrofs —Dénia i Pego, segons explica la carta de poblament[2]—, sinó també de les Illes Balears, generalment Mallorca i especialment a la Marina. Eixe fet explica els trets mallorquins a la parla de la zona. De tota manera, el Verger no recuperaria la població perduda fins ben entrat el segle xviii.[2] El 1910, hi vivien 1.997 persones.[2]

Al segle xvi el senyor del Verger era Joan Jeroni Vives, i continuà en la seua família fins al 1850, quan el vengué als marquesos de Dénia. Així pertangué al Marquesat de Dénia fins a la modernitat.[3][1]

A principi del segle xx el Verger tenia una escola per a xiquets i una per a xiquetes.[2] També assolí la fita de tenir estació a la línia de tren Dénia - Gandia - Carcaixent,[2] un servei que s'interromprà el 10 de febrer de 1974.[4] Des d'aleshores, ha sigut un reclam polític la restitució al poble d'una moderna línia de ferrocarril.

El 12 d'octubre de 2007, unes fortes pluges que superaren els 400 mm provocaren el desbordament del riu Girona. La riuada destrossà 80 cases a la vora del riu al seu pas pel Verger, i arribà als dos metres d'alçada en alguns carrers. Fou el major creixement documentat del Girona, que a més, va deixar els ponts malmesos i provocà la mort d'una persona. L'any 2007 també marca una fita amb la nova circumval·lació de la carretera nacional, que ha permés la recuperació de la travessia per al trànsit intern i l'expansió del poble amb la construcció de noves finques al voltant de les eixides nord i sud. També es va reconstruir tota la zona fronterera amb el riu, es va crear un petit parc vora el Girona, i es varen empedrar dels carrers de tota la vila vella.

El setembre de 2010 el safari parc situat a la carretera CV-700 va anunciar el seu tancament després de 33 anys per motius econòmics.

Demografia[modifica]

La població actual censada és de 4.992 habitants.[5] Un 18,40% dels veïns són de fora de l'Estat Espanyol, principalment marroquins, alemanys i romanesos.[6]

Evolució demogràfica del Verger[7]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
Població 1.287 1.781 2.093 1.997 1.806 2.115 2.262 2.391 3.033 3.311
1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008 2011 2012
Població 3.727 3.601 3.642 4.490 4.538 4.688 4.847 4.899 4.992

Cultura[modifica]

La biblioteca municipal es troba a la Casa de Cultura. Oferix un servici de lectura i préstec de llibres i revistes, tant en valencià com en castellà, a més d'accés gratuït a internet. Avui en dia té un horari d'obertura de mitja jornada. L'espai polivalent més important és la Fàbrica de Sabó, un magatzem industrial situat al nucli urbà i rehabilitat. Hi ha unes quantes associacions musicals, com la Banda que oficialment rep el nom d'Associació Musical del Verger, una colla de dolçainers anomenada Colla l'Esclat, a més de la Colleta del Verger que forma part de l'Espai de Música López Cabrera.

La llengua pròpia del Verger és el valencià. Segons els censos de la Generalitat Valenciana de 1991, 97,9% ho podien entendre, 87,8% el sabien parlar, 63,2% el sabien llegir i 30,4% el podien escriure.[8]

Festes[modifica]

El Verger és conegut per les seues festes del del 9 al 23 de l'agost. Especialment destaquen els Moros i Cristians amb Ambaixades el 9 i 13 d'agost, entrada el 13, desfile de gala el dia 15 i també participant en l'ofrena i processó. Cal esmentar també la Nit de les Paelles, durant la qual les penyes, quintades i filaes s'acampen al carrer i preparen paella a l'engròs. També destaquen els Bous al Carrer, una solta de bous i vaques al carrer Major. Les festes inclouen processó dels patrons (la Mare de Déu del Rosari, Sant Roc i Sant Isidre), les comparses i carroces, la batalla de l'aigua. Al mig any moro i cristià hi ha el mercat medieval, fira d'atraccions i la fira dels comerços.

Política i govern[modifica]

La seu de la corporació municipal es troba a la Plaça de l'Ajuntament, on antigament hi havia el col·legi, i destaca una entrada amb un pont que travessa un estany.

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís pel Verger (Compromís) i 3 del Partit Popular (PP).

Escut del Verger.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Verger

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ximo Coll Moll 1.020 45,15% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís pel Verger Compromís (isotip).svg Josep Basili Salort Bertomeu 641 28,38% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular Logo PP 2019.png Adela Moncho Mengual 577 25,54% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a] Transparent.gif   0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 21 0,93%
Total vots vàlids i regidors 2.259 100 % 11
Vots nuls 42 1,83%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.301 67,98%**
Abstenció 1.084* 32,02%**
Total cens electoral 3.385* 100 %**
Alcalde: Ximo Coll Moll (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PSPV.[9])
Fonts: JEC,[10] JEZ Dénia,[11] M. Interior,[12] Periòdic Ara.[13]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde del Verger és Ximo Coll Moll del PSPV, qui ja va ser alcalde entre 2015 i 2017.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Benjamín Almiñana Serra AEV 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Domenech Escrivà PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Domenech Escrivà PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Mateo Salort Rovira PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Esteban Aguilar Català PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Esteban Aguilar Català PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel González Baño
Manuel Martínez Pulido
PP
Bloc
14/06/2003
26/11/2004
Moció de censura
--
2007–2011 Miguel González Baño PP 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel González Baño PP 11/06/2011 --
2015–2019 Ximo Coll Moll
Josep Basili Salort Bertomeu
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
10/06/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Ximo Coll Moll PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[14]

Comerços i serveis[modifica]

Hi ha molts comerços al Verger, destacant-hi els bars i cafés, botigues de roba i de baix preu, papereria, i magatzems de material d'obra. Té supermercats: Mas y Mas, Consum, Lidl, Dia. Al polígon comercial, al nord del poble, es pot trobar bastants magatzems de material, hortalisses, automòbils i articles domèstics, begudes, escaioles...

Entre els serveis hi ha dues farmàcies, els correus, la biblioteca, l'oficina de turisme, i la llar de pensionistes.

El mercat es fa cada divendres al carrer Divina Aurora. Es celebra un mercat i rastro cada diumenge al polígon a l'entrada nord del poble i els dissabtes a l'entrada sud del poble.

Parc El Bassot. Parc Segària.

Transport[modifica]

L'empresa d'autocars Alsa i Autocares El Zurdo són les encarregades del transport públic entre el municipi i València, Alacant i Dénia.

L'antiga estació de tren testimonia l'antic ferrocarril Dénia-Carcaixent[4] Actualment les estacions més properes són la de rodalia de València a Gandia i la del TRAM de Dénia.

La carretera N-332 i l'autopista A-7 (eixida d'Ondara) vinculen El Verger amb la xarxa viària. També hi ha un carril bici entre el poble i Pego i altra a Dénia per la via verda.

Llocs d'interés[modifica]

  • Església de la Mare de Déu del Roser, d'estil neoclàssic, fou acabada l'any 1732 substituint a l'antic temple, el qual per l'augment de la població havia quedat petit, i que se situava a l'actual carrer del Príncep d'Astúries. Està rematada per una volta de canó. A l'interior es venera la patrona de la població, la Mare de Déu del Roser, obra del valencià Pio Mollà, el retaule major del 1941, que substituí el destruït el 1936. Tot el patrimoni del temple és posterior al 1936, a excepció de la talla de Sant Esteve, que fou salvada del foc per una família que l'amagà a la seua casa.[15]
  • Torre de la Cremadella o del Blanc de Morell. Edifici d'interés arquitectònic del baixmedieval. D'origen àrab (segles XIII-XIV) i de caràcter residencial més que no militar, es troba a la partida rural de la Cremadella.[16]
  • Torre del Palau dels Medinaceli, única resta del palau del mateix nom.[3] Datant almenys des del 1520,[17] alberga l'oficina de turisme i es troba al carrer de l'Església.
  • Casa del Trapig, un molí que podria datar dle segle XV, però de la qual hi ha documentació des de 1580. S'utilitzava com a molí de sucre al segle XVI però posteriorment es convertí en almàssera o molí d'oli.[18]
  • Mur àrab En queden algunes restes de les quatre façanes fins a 5 metres d'alçada, i la part més visible és la que queda integrada al mur de contenció del riu Girona. Es construí amb tàpia de morter de calç amb rajola massissa. Data del segles XIV-XVI i tenia forma rectangular, abastant una àrea de 900 metres quadrats, dins del qual es postula que hi havia una almàssera.[19]
  • Antic ajuntament al carrer de l'antiga carretera.
  • Casa de la Senyoreta de la Bassa. Casa pairal amb pati interior; data del principi del segle xx i va ser restaurada per un taller d'ocupació a partir del seu pas a mans de l'Ajuntament en 2008. Fita amb l'església a través d'un pati ample, i es pretén crear-hi un museu etnològic, un arxiu, una sala polivalent i instal·lacions d'informació turística.[20]
  • Carrer Major, el carrer més representatiu del Verger, que presenta diverses cases acolorides d'estil tradicional de la Marina.
  • Serra de Segària, centre de senderisme més habitual de la contornada, compartida amb els termes d'Ondara i Beniarbeig al sud i Pego al nord. hi ha un parc.

Notes[modifica]

  1. Independents del Verger (I-Verger) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), que no es presentaren, perderen cadascú un regidor que havien obtingut en les eleccions de 2015.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «el Verger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Plana web de l'Ajuntament del Verger: Història
  3. 3,0 3,1 País Valencià, poble a poble
  4. 4,0 4,1 «METROBARNA: El último viaje del tren Gandia-Dénia».
  5. Plana web de l'Ajuntament del Verger: Població
  6. Explotació estadística del cens del 2006 segons l'Institut Nacional d'Estadística. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  7. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional de Estadística. Alteracions dels municipis als Censos de Població des del 1842 Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des del 1996.
  8. Xifres de la Generalitat Valenciana
  9. A.P.F «Ximo Coll, alcalde de El Verger sin el apoyo de Compromís». Levante-EMV [El Verger], 16-06-2019.
  10. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.501 [Consulta: 29 abril 2020].
  11. Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 18-23. Edicte 4556 [Consulta: 2 agost 2019].
  12. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  13. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats al Verger», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  14. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Verger. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  15. elverger.es/esglesia-neoclassica
  16. elverger.es/torre-del-blanch-de-morell
  17. elverger.es/torre-del-palau-dels-medinaceli
  18. elverger.es/la-casa-del-trapig
  19. elverger.es/mur-arab
  20. elverger.es/casa-de-la-senyoreta-de-la-bassa

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Verger
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Verger