El alcalde de Zalamea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesEl alcalde de Zalamea
Ruiz Tatay y Borras en El alcalde de Zalamea.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de teatre Modifica el valor a Wikidata
AutorPedro Calderón de la Barca Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomcastellà Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióZalamea de la Serena Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica82t Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 5974 Modifica els identificadors a Wikidata
El alcalde de Zalamea. Relleu en bronze, detall del monument a Pedro Calderón de la Barca a Madrid, obra de Juan Figueras y Vila, 1878

El alcalde de Zalamea és una obra dramàtica de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), escrita probablement el 1636. És una de les peces més conegudes i representades del Segle d'Or de la literatura castellana. S'enquadra dins de la literatura barroca i és classificada com un drama d'honor. Tracta de contraposar, al reflex de les preocupacions de l'Edat Moderna, l'individu al poder polític. També s'enfronten l'honor estamental a la virtut personal i, sociològicament, personifica l'equilibri de poder al municipi modern.

Argument[modifica]

L'obra narra el drama viscut a la localitat extremenya de Zalamea de la Serena en passar les tropes espanyoles amb motiu de la guerra de Portugal. El capità, Don Álvaro de Ataide, personatge d'extracció nobiliària, és allotjat a la casa del llaurador més ric de la localitat, Pedro Crespo, i segresta i ultratja la seva bella filla Isabel. Quan Pedro Crespo intenta posar remei a la situació, ofereix béns a Don Álvaro perquè es casi amb Isabel, però Don Álvaro la rebutja perquè és vilatana, és a dir de classe inferior. Aquest menyspreu afronta definitivament l'honor de tota la família de Pedro Crespo. En ple trauma familiar, és elegit alcalde de Zalamea i seguint la querella cursada a la justícia per la ultratjada Isabel, sense posseir jurisdicció sobre l'estament militar, Pedro Crespo deté, jutja i fa ajusticiar Don Álvaro donant-li garrot. La trama es resol, quan el rei Felip II, revisa la decisió de l'alcalde, la ratifica i el premia nomenant-lo alcalde perpetu de Zalamea.

Personatges[modifica]

Els actors Enric Borràs i Leovigildo Ruiz Tatay interpretant respectivament els papers de Pedro Crespo i Don Lope en una representació de 1909 en el Teatro Español
  • El rei Felip II
  • Don Lope de Figueroa
  • Don Álvaro de Ataide, capità
  • Un sergent
  • Soldats
  • Rebolledo, soldat
  • La Chispa, acompanyant femenina
  • Pedro Crespo, llaurador i més tard alcalde de Zalamea
  • Juan, fill de Pedro Crespo
  • Isabel, filla de Pedro Crespo
  • Inés, cosina d'Isabel
  • Don Mendo, gentilhom
  • Nuño, criat de Don Mendo
  • Escrivà
  • Vilatans

Representacions destacades[modifica]

Entre les desenes de representacions de l'obra al llarg dels segles XIX i XX, podem esmentar les següents com a més destacades:

  • Teatro de la Zarzuela, Madrid, 1865.[1] Intèrprets: José Valero, Julián Romea.
  • Teatro Español, Madrid, 1872. Intèrprets: Rafael Calvo.[2]
  • Teatro Español, Madrid, 1889. Intèrprets: Antonio Vico, Ricardo Calvo.[2]
  • Teatro Español, Madrid, 1909. Intèrprets: Enric Borràs, Carmen Cobeña, Leovigildo Ruiz Tatay, Rafaela Lasheras, Sr. Manso.[3]
  • Teatro Price, Madrid, 1913. Intèrprets: Enric Borràs, Ana Adamuz, Rafaela Lasheras, Sr. Nogueras.[4]
  • Teatro Centro, 1919. Intèrprets: Ricardo Calvo, Matilde Moreno.
  • Teatro Español, Madrid, 1932. Direcció: Cipriano Rivas Cherif. Decorats: Sigfrido Burmann. Intèrprets: Enric Borràs, Margarida Xirgu.
  • Teatre Calderón, Barcelona, 1962.[5] Intèrprets: Carlos Lemos, Fernando Guillén, Gemma Cuervo, Luisa Sala, Manuel Arbó, Avelino Cánovas.
  • Teatre Español, 1965. Direcció: Humberto de la Ossa. Intèrprets: Guillermo Marín, Francisco Pierrá, Arturo López, Victoria Rodríguez, Sonsoles Benedicto.
  • Televisió (Teatre de sempre, TVE, 1967). Intèrprets: Fernando Delgado, Lola Cardona, Joaquín Pamplona, Nicolás Dueñas.
  • Televisió (Estudio 1, TVE, 26 de març de 1968). Realització: Alberto González Vergel. Intèrprets: José María Prada, Ana María Vidal, Emilio Gutiérrez Caba, Pablo Sanz, Sancho Gracia, Alicia Hermida.
  • Centro Cultural de la Villa, Madrid, 1979.[6] Intèrprets: Fernando Fernán Gómez, Emma Cohen, Gabriel Llopart, Carmen Rossi, Joaquín Kremel, Manuel de Benito.
  • Teatro de la Comedia, Madrid, 1988. Direcció: José Luis Alonso. Intèrprets: Jesús Puente, Àngel Picazo, Adriana Ozores, Juan Gea, Resu Morales, Antonio Carrasco.

Aquesta obra també és representada des de 1994, de dijous a diumenge, cada tercera setmana del mes d'agost, a l'aire lliure a Zalamea de la Serena (Badajoz), per 500 veïns i veïnes d'aquesta localitat, dirigits per Miguel Nieto i Isabel Castro, en un espai de 100 m de llarg per 58 m de profunditat, on s'ubiquen set espais escènics envoltats per unes grades per a 2.000 espectadors i un espai per a 500 cadires.

El 2008 la Junta d'Extremadura la va qualificar de Festa d'Interès Turístic Regional.[7]

El 2011 fou premiada amb la Medalla d'Extremadura.[8]

Referències[modifica]

  1. «Crónicas del tiempo de Isabel II». Cambronero y Martínez, Carlos, 1896. Data de consulta: 15 de novembre de 2011
  2. 2,0 2,1 «La década de oro de la comedia española 1630-1640». La Discusión, 1997. Consulta: 15 de novembre de 2011
  3. «"El alcalde de Zalamea"». Comedias y Comediantes, 01-12-1909. Consulta: 15 de novembre de 2011
  4. «Price: "El alcalde de Zalamea"». ABC, 13-09-1913. Consulta: 15 de novembre de 2011
  5. «Mañana "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca». La Vanguardia, 01-03-1962. Consulta: 15 de novembre de 2011
  6. «Calderón en la escena española, 1900-2000». Fernanda Andura Varela. Consulta: 15 de novembre de 2011
  7. «El Alcalde de Zalamea estrena este año el sello de Fiesta de Interés Regional» — abc.es (12–08–2009).
  8. José Manuel Villafaina. «'El alcalde de Zalamea' recibe la Medalla de Extremadura» (en castellà). El Periódico Extremadura, 23-08-2011. [Consulta: 8 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica]