El camino hacia la muerte del viejo Reales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl camino hacia la muerte del viejo Reales
Fitxa
DireccióGerardo Vallejo Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGerardo Vallejo i Fernando Ezequiel Solanas Modifica el valor a Wikidata
GuióGerardo Vallejo, Fernando Ezequiel Solanas i Octavio Getino Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis Víctor Gentilini, cançó de José Augusto Moreno interpretada per Tito Segura
Dissenyador de soAbelardo Kuschnir
FotografiaGerardo Vallejo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Carlos Macías, Gerardo Vallejo i Alfredo Muschietti
ProductoraGrupo Cine Liberación
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0201506 Filmaffinity: 702796 Letterboxd: viejo-reales-long-journey-to-death Allmovie: v388930 TMDB.org: 455966 Modifica el valor a Wikidata

El camino hacia la muerte del viejo Reales és una pel·lícula documental de l'Argentina filmada en blanc i negre dirigida per Gerardo Vallejo segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Pino Solanas i Octavio Getino que va ser produïda entre 1968 i 1971 i es va estrenar el 10 d'abril de 1974.

Apareixen en el film Gerardo Ramón Reales i els seus fills Ángel, Mariano i Pibe, així com les seves famílies i amics i veïns de les localitats d'Acheral, Santa Lucía, Caspichango i Famaillá.

El film està acompanyat per dos annexos, un amb dades i imatges de la província de Tucumán i un altre amb una crònica de la lluita dels pagesos del lloc.

Sinopsi[modifica]

La vida als enginys tucumans a través del relat d'un pagès tucumano i els seus tres fills.

Comentaris[modifica]

Riz va dir a Mayoría de la pel·lícula que:

« ”Serà del grat de les elits polititzades que necessiten per al seu gust estètic del retorçament i de l'argumentació..” »

Noticias va escriure:

« ”No és un film-assaig…la reconstrucció d'un procés ni la simple història filmada d'un home…Cerca còmplices en una tasca col·lectiva, no espectadors simplement emocionats.” »

Manrupe i Portela escriuen:

« ”Dins dels millor del cinema testimonial…mescla el documental i la ficció i utilitza els mateixos personatges d'un curtmetratge seu, anomenat Las cosas ciertas.” »

Referències[modifica]

  • Raúl Manrupe, María Alejandra Portela. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 82. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs[modifica]