El casalot
(en) Bleak House  | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Charles Dickens |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | Hablot Knight Browne |
| Artista de la coberta | Hablot Knight Browne |
| Publicació | Anglaterra, 1853 |
| Creació | 1852 |
| Editorial | Chapman & Hall |
| Gènere | novel·la |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
| Sèrie | |
   | |
El casalot (Bleak House en l'edició original en anglès) és la novena novel·la de Charles Dickens, publicada en vint episodis entre març de 1852 i setembre de 1853. És considerada un dels cims indiscutibles de la novel·la europea del segle xix.[1] Va ser traduït al català per Xavier Pàmies el 2010.[2]
La novel·la despulla amb mestria la complexitat de la vida dins la societat victoriana. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia del sistema judicial anglès per assolir la major agudesa en el seu retrat dels contrasts de la societat del seu moment.[3] Com en tota la seva obra, Dickens hi dona veu als sectors més desfavorits de la societat.[4]
Sinopsi
[modifica]L'irresolt litigi judicial Jarndyce vs Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures i les parts del plet, llunyans descendents dels litigants inicials, fins i tot ja desconeixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria.[5] Aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i Esther, els quals compten com a tutor amb l'honrat John Jarndyce, propietari de l'edifici conegut com «El Casalot».[6]
Anàlisi literària
[modifica]Dickens utilitza en la novel·la un narrador en primera persona, l'heroïna, Esther Summerson, i un narrador omniscient. Entre els personatges hi ha l'advocat Tulkinhorn, l'encantador però depressiu John Jarndyce i l'infantil Harold Skimpole. La trama es refereix a una llarga disputa legal (Jarndyce i Jarndyce) que té conseqüències a llarg termini per a tots els implicats.[4] L'atac de Dickens contra el sistema judicial anglès es basa en part en la seua experiència com a empleat de lleis. La seua representació dura del procedir lent i antiquat de la Cancelleria dona veu a l'àmplia frustració amb el sistema, i sovint es considera un ajut al fet que, en acabant, es reformara en la dècada de 1870. Dickens escriu al mateix moment que la Cancelleria és reformada, les seues referències a institucions abolides al 1842 i 1852 fa pensar que l'obra en realitat l'escrigué abans del 1842. De tota manera, es podria discutir si aquesta datació és consistent amb alguns dels temes de la novel·la.[7]
Personatges i llocs
[modifica]Com és habitual en Dickens, pren molts personatges i llocs reals, però els transforma en la novel·la. La filantròpica senyora Jellyby, que es preocupa de projectes llunyans mentre oblida les tasques amb la seua família, és una crítica a les activistes feministes com Caroline Chisholm.[8] Molta gent opina que l'«infantil» però clarament immoral personatge d'Harold Skimpole és un retrat de Leigh Hunt, però Dickens sempre ho negà.[9] El senyor Bouythorn, amic del senyor Jarndyce, s'inspira en l'escriptor Walter Savage Landor.[10] La novel·la inclou també un dels primers detectius que apareixen en la ficció anglesa, el senyor Bucket. Aquest personatge deu basar-se en l'inspector Charles Frederick Field del llavors recentment creat Departament de Detectius de Scotland Yard. Dickens escrigué alguns articles periodístics sobre l'inspector i el treball dels detectius en Household Words.
Protagonistes
[modifica]- Esther Summerson, l'heroïna i narradora de part de la història, criada com a òrfenai la identitat de sos pares està desconeguda.
- Richard Carstone, un pupil del plet Jarndyce i Jarndyce. Un personatge prou simple però inconstant que cau sota la maledicció del cas Jarndyce i Jarndyce.
- Ada Clare, una pupil·la del cas Jarndyce i Jarndyce. La millor amiga d'Esther, que s'enamora de Richard Carstone.
- John Jarndyce, part en el cas Jarndyce i Jarndyce, tutor de Richard, Ada i Esther, i propietari del casalot. Deprimit, sobretot quan bufa el "vent de l'est" i es veu obligat a retirar-se.
Referències
[modifica]- ↑ «Best Books of the 19th Century (1706 books)». [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ Dickens, Charles; Pàmies, Xavier (trad.). El casalot (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Grup Planeta, 2010, p. 1120. ISBN 978-84-9710-133-2.
- ↑ Fàbrega Sala, Ramon. «El Casalot, Charles Dickens». Quadern Vermell, 04-04-2020. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Borges, Sergi «El Casalot (‘Bleak House’) de Charles Dickens». VilaWeb, 27-07-2012.
- ↑ Joan, Solà i Cortassa «El Casalot - Charles Dickens». Eines, Estiu 2009, pàg. 168-169.
- ↑ «El Casalot» (en llibres.cat), 2012.
- ↑ Pagès i Jordà, Vicenç. «El Casalot - Charles Dickens» p. 1-3.
- ↑ Lohrli, Anne. «Caroline Chisholm». Dickens Journals Online. Universitu of Toronto Press, 1973. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Dart, Gregory «Cockneyism» (en anglès). London Review of Books, 25, 24, 18-12-2003.
- ↑ Lohrli, Anne. «Walter Savage Landor». Dickens Journals Online. University of Toronto Press, 1973. [Consulta: 31 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- Bleak House (facsímil en línia) (en anglès). Londres: Chapman & Hall, p. 705.
- Dickens, Charles; Pàmies, Xavier (trad.). El casalot (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Grup Planeta, 2010, p. 1120. ISBN 978-84-9710-133-2.
