El cavaller de la mà al pit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEl cavaller de la mà al pit
castellà: El caballero de la mano en el pecho
El caballero de la mano en el pecho.jpg
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco
Creació1578-80
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentManierisme
Dimensions81,8 (Alçada) × 65,8 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado, Madrid
Catalogació
Número d'inventariP000809 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El cavaller de la mà al pit, també conegut com El jurament del cavaller és un dels quadres més famosos d'El Greco. És una pintura a l'oli pintada entre 1578 i 1580 a Toledo i que actualment s'exhibeix al Museu del Prado de Madrid. Consta amb el número 145 en el catàleg raonat d'obres d'El Greco, realitzat pel seu especialista, Harold Wethey.

Tema de l'obra[modifica]

No hi ha cap certesa sobre la identitat del cavaller retratat. Hom havia suggerit que podía ser un autoretrat, i que el gest de la mà fos una mena de vindicació del propi pintor cretenc. Altres hipòtesis l'identifiquen amb Miguel de Cervantes o bé amb Antonio Pérez, secretari de Felip II. Força més versemblant es la identificació amb Juan de Silva y Rivera, tercer Marquès de Montemayor, contemporani d'El Greco, que va ésser nomenat per Felipe II alcaid o cap militar de l'Alcàsser de Toledo i Notario mayor del reino de Toledo, un càrrec que justificaría el posat solemne de la mà, en acció de jurament.[1]

Anàlisi de l'obra[modifica]

Oli sobre llenç; 81,8 x 65,8 cm.; Museu del Prado, Madrid.

Signat amb lletres majúscules gregues, al costat dret: ΔΟΜHΝΙΚΟΣ ΘΕΟΤΟΚOΠΟYΛΟΣ EΠΟIΕΙ (DOMÉNIKOS THEOTOKÓPOULOS É'POÍEI). Cal remarcar que és l'únic retrat conegut de l'etapa espanyola d'El Greco signat amb lletres majúscules.[2]

En una restauració relativament recent que se'n va fer, es va descobrir que el fons no era negre sinó gris clar, fet que en ressalta la figura, a més d'una llum exterior que il·lumina la cara del personatge retratat. Igualment, es va posar en evidència els rics matisos en la vestidura fosca, fet que confirma la influència de l'escola veneciana.

Segons Francisco Márquez Villanueva, la posició de la mà dreta és la de rebre la fe de cavaller, i la presència de l'espasa pot referir-se també al mateix ritual. L'estil d'aquesta obra i el fet que estigui signada amb lletres majúscules, indiquen que és una obra de l'inici de l'etapa espanyola d'El Greco, i segurament és el primer retrat que va realitzar a Espanya. Tot i que Diego Angulo pensa que el braç esquerre està amputat, en una fotografía antiga es veia més clarament aquest membre, i també la signatura del pintor estava molt més clara que en l'actualitat.[3]

El gest de la mà sobre el pit sembla haver estat força comú en l'època, ja fos com un jurament sobre el propi honor, o com un gest d'afectada elègancia. Amb aquest llenç El Greco va fixar el tipus de retrat que va realitzar diverses vegades en anys posteriors: un personatge de mig cos o de bust, vestit amb colors foscos de sòbria elegància, sobre un fons obscur, i amb la llum i l'expressivitat concentrades al rostre i a les mans. És un tipus de retrat dens, auster, de gran refinament espiritual, tot i que amb un cert aire d'afectació i de distanciament.[4]

Segons Gregorio Marañón, el lleuger allargament del rostre i de la mà del cavaller contribueix substancialment a donar-li aquest aire de d'elegància i de misteri. Sense aquestes petites però magistrals correccions realitzades per El Greco, segurament el personatge deixaria de semblar un heroi, i esdevindria el que probablement va ser: un simple funcionari de la Monarquia.[5]

Referències i enllaços externs[modifica]

  1. «El caballero de la mano en el pecho». Museo del Prado. [Consulta: 11 abril 2020].
  2. Cossío, Manuel Bartolomé. op. cit., p. 254. 
  3. Wethey, Harold E. op. cit., p. 105-106. 
  4. Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 134-135. 
  5. Marañón, Gregorio. op. cit., p. 199-200. 

Bibliografia[modifica]

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío; Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690.
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1.
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La obra esencial ; Ediciones Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 860-0