El conte de la serventa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El conte de la criada)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreEl conte de la serventa
(en) The Handmaid's Tale
Tipus obra escrita
Fitxa tècnica
Autor Margaret Atwood
Llengua anglès
Publicació Canadà, 1985
Editorial McClelland & Stewart Tradueix
Detalls de l'obra
Gènere novel·la distòpica, ciència-ficció, feminisme i Neomalthusianisme
Lloc de la narració Cambridge (Massachusetts)
Nominacions i premis
Premis Premi Arthur C. Clarke
top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio
premi del Governador General de ficció en llengua anglesa
Sèrie
Més informació
ISBN 978-2-221-05238-9
OCLC 18643757
Modifica les dades a Wikidata

El conte de la serventa (títol original en anglès The Handmaid's Tale) és una novel·la de ciència-ficció amb elements distòpics i feministes, de l'autora canadenca Margaret Atwood, publicada originalment l'any1985.[1]

La novel·la explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo-teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d'Amèrica. Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista de Offred, una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a criada, després d'intentar fugir al Canadà.[2]

El 2017 l'editorial Salamandra reedità el llibre.[2] i fou adaptada a una sèrie de televisió protagonitzada per Elisabeth Moss.[2] El 2018 fou publicada en traducció catalana a Quaderns Crema.

Estructura de l'obra[modifica]

Atwood utilitza la tècnica dels records per fer un joc amb dues històries diferents encara que amb un mateix personatge, Defred (Offred en anglès). L'obra juga des d'un inici amb el passat i el present de la protagonista, tot i que el passat del personatge es dóna a conèixer a través de les reflexions que realitza la pròpia Defred.

L'obra, en si, es pot classificar com a "distopia" (un possible futur que retrata una societat fictícia indesitjable en si mateixa), encara que també com una manera de mostrar el paper de moltes societats passades i actuals, així com la proximitat de la societat occidental actual a ella i la fragilitat de la situació de les dones estadounidentes avui en dia, tan propera a la de la ficció, que podria acabar sent igual a ella en poc temps. En paraules de l'autora, es tracta "d'un relat imaginari del que passa quan certs no infreqüents pronunciaments sobre les dones es duen a les seves conclusions lògiques".[3]

Argument de l'obra[modifica]

Després de realitzar un cop d'estat militar assassinant al president i atribuint aquests atacs al terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates arriben al poder dels Estats Units, que passa a denominar-república de Gilead. Amb l'excusa de la defensa contra la violència, augmenten l'autoritarisme i disminueixen les llibertats i drets socials, començant per suprimir la llibertat de premsa i els drets de les dones. Les dones es divideixen en castes i s'instaura la por i la sospita entre elles. La "criada" és el nom que rep una dona que es considera únicament i exclusivament un objecte; l'únic valor està en els seus ovaris, ja que són necessari per assolir el nivell de naixements desitjats a Gilead per mantenir el seu model de societat.

En aquesta societat, Defred és una dona que perd els seus diners, el seu treball i fins i tot el seu nom (que passa a ser el del seu amo), i passa a ser assignada com un tipus d'esclava anomenada "criada" a càrrec d'un home, el "comandant". Des de llavors li està prohibit tenir propietats, autonomia econòmica o independència social, sortir de la casa on viu (si no és per fer compres necessàries per a la casa), parlar o llegir o cap tipus de comunicació que no sigui amb els seus propietaris, cap tipus d'activitat intel·lectual, ni llibertat sobre la seva imatge i aparença física i fins i tot sobre el seu cos, incloent la seva alimentació i les seves relacions sexuals, ja que no pot tenir-les amb ningú a excepció del seu amo, que la pot violar un cop al mes, durant la cerimònia, suposadament per tal de procrear.

El nom de minyona de la protagonista, Offred, és un compost que indica de qui és propietat: Of-Fred ("de Fred", ja que Fred és el nom propi del comandant que la posseeix) i, malgrat que el comandant canviï a la seva criada, aquesta segueix dient-se de la mateixa manera. Així passa amb la seva companya de compres, que rep el nom de Ofglen, "de Glen", i totes les altres criades. Offred, com totes les criades, també està obligada a mantenir relacions sexuals amb el seu comandant, i l'esposa d'aquest ha de subjectar-la d urant l'acte. Aquesta violació ritualitzada rep el nom de "la cerimònia". Altres crims que formen part de la rutina inclouen l'assassinat de criades que no aconsegueixen concebre abans de sis anys o de qualsevol dona, cuinera i netejadora (una Marta - Martha), ventre gestant ("criada"), ensinistradora de gestadoras subrogades ("tieta") o cuidadora de fills ("dona del comandant"), que no compleixi amb les estrictes normes socials. Els homes pobres poden posseir a una dona com a esposa, mentre que els més poderosos tenen netejadora i cuinera, ventre gestant i esposa cuidadora del marit i dels fills d'ell amb la gestant.

Entre tantes rutines, Defred recorda instants del seu passat, com quan va intentar travessar la frontera cap a Canadà per escapar de tot el que estava succeint en Gilead; també a persones, com la seva antiga amiga Moira, a la filla que va tenir, o al seu marit Luke.

En un moment donat, Defred aconsegueix establir una relació "amistosa" amb el seu comandant; encara que ella l'odia, ell es permet capritxos especials amb ella, alguns vexatoris i d'altres que ell considera privilegis, com deixar-li llegir (prohibit en Gilead) o jugar amb ell a les paraules creuades.

Al·lusions, símbols i referències[modifica]

Gilead[modifica]

Lloc bíblic secret en anglès (en català i en castellà és Galaad).

Jerarquia[modifica]

L'obra ofereix una detallada visió de la jerarquia social a Gilead. En l'obra, el més alt de la jerarquia és el comandant i el més baix és la dona, que és, en realitat, considerada una no-dona (Unwoman).

Nit[modifica]

En la divisió per capítols de l'obra, nit és el títol més repetit pel fet que és el moment en què les criades tenen una mica de temps per reflexionar. És a la nit quan Offred pensa en la seva vida del passat.

Puritanisme[modifica]

La repetició del que va passar en el passat, la culpa, el càstig públic, els moviments de resistència, els valors religiosos en Gilead, etc. són trets molt propis del puritanisme.

Títol[modifica]

Inspirat en Els contes de Canterbury de Chaucer, igual que en l'obra de Chaucer, Offred ofereix la seva pròpia història i com en Els Contes de Canterbury hi ha un context determinat, la República de Gilead.

Mayday[modifica]

És la contrasenya entre les criades de diferents cases. Per la seva pronunciació (/ MEDÉ /) s'empra com "m'aider", ajudeu-me en francès (Aidez-moi seria "Ajudeu-me").

Adaptacions[modifica]

La pel·lícula del conte de la criada (1990) també anomenada La història de la donzella o El preu de la fertilitat, es va basar en un guió de Harold Pinter i la va dirigir Volker Schlöndorff. Va ser protagonitzada per Natasha Richardson com Offred, Faye Dunaway com Serena Joy, i Robert Duvall com el comandant (Fred).

L'any 2000, John Dryden va produir una adaptació teatralitzada de la novel·la per a la BBC Ràdio 4. També es va fer una adaptació operística per Poul Ruders, que va ser estrenada a Copenhaguen el 6 de març de 2000 i va ser presentada per l'English National Opera, a Londres, el 2003. També va ser la producció de la temporada 2004-2005 de la Canadian Opera Company.

Brendon Burns va realitzar una adaptació teatral de la novel·la per al Teatre Haymarket, Basingstoke, Anglaterra, la qual va recórrer el Regne Unit l'any 2002.

Hulu ha produït una sèrie de televisió de dues temporades, protagonitzada per Elisabeth Moss com Offred. Els primers tres episodis es van estrenar el 26 d'abril de 2017, els posteriors es van emetre setmanalment. Margaret Atwood va treballar en la sèrie com a consulting producer. La sèrie va obtenir 5 guardons en els premis Emmy 2017 d'un total de 7 nominacions. L'any 2018, la sèrie va rebre 1 Emmy d'un total d'11 nominacions.

Premis de la novel·la[modifica]

Premi del Governador General (1985) - Ficció en llengua anglesa[4]

Premi Arthur C. Clarke (1987) [5]

Referències[modifica]

  1. Cruz, Irina «Feminisme, o no, a "El conte de la criada"». Zena, 02-05-2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El cuento de la criada». Biblioteca básica. RTVE, 04-06-2017. [Consulta: 16 juliol 2017].
  3. «'El cuento de la criada'. ¿Cómo dejamos que nos hicieran esto?» (en es-es). EL ASOMBRARIO & Co., 08-05-2017.
  4. «premi del Governador General de ficció en llengua anglesa - Cerca amb Google» (en ca-us). [Consulta: 18 novembre 2018].
  5. «Premi Arthur C. Clarke - Cerca amb Google» (en ca-us). [Consulta: 18 novembre 2018].