El conte del tsar Saltan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEl conte del tsar Saltan
Swan princess.jpg
La princesa dels cignes
Títol original Tsaré Saltane
Forma musical òpera
Compositor Nikolai Rimski-Kórsakov
Llibretista Vladímir Belski
Idioma Russ
Basat en drama= (Aleksandr Puixkin)
Creació 1898 - 1900
Data de publicació segle XIX
Gènere artístic Òpera
Nombre de parts d'una obra d'art 4 actes amb un pròleg
Personatges

El Tsar Saltan (baix)

  • Germana petita (soprano)
  • Germana mitjana ()mezzosoprano)
  • Germana gran (soprano)

Barbarika (contralt)

  • El tsarevitx Guidon (tenor)
  • Un missatger (baríton)
  • Skomoroch, bufó de la cort (baix)
  • Mariners, esperits, etc...
Estrena
Data d'estrena 3 de novembre de 1900
Lloc de la primera representació Teatre Solodovnikov de Moscou,
Director musical Mikhaïl Ippolítov-Ivànov
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 4 de desembre de 1924
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002367615
Modifica les dades a Wikidata

El conte del tsar Saltan és una òpera en un pròleg i quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladímir Belski, basat en el conte d'Aleksandr Puixkin.

Història[modifica]

L'hivern de 1898/99, Rimski-Kórsakov estrobà amb freqüència amb Belski. Ambdós planejaren transformar en òpera el genial relat de Puixkin sobre el tsar Saltan. Belski anà entregant a Rimski-Kórsakov les escenes segons les acabava d'escriure, i Rimski-Kórsakov els hi posava música amb gran facilitat.

L'òpera es va compondre entre els anys 1899 i 1900, coincidint amb el centenari de Puixkin. S'estrenà al Teatre Solodóvnikov de Moscou el 3 de novembre de 1900, dirigida per Mikhaïl Ippolítov-Ivànov.

Dins d'aquesta obra s'hi troba la popular peça El vol del borinot, una traducció musical inoblidable del brunzit de l'empipador insecte. Se n'han fet transcripcions per a molts instruments, però la de Rakhmàninov per a piano és una de les primeres i més conegudes.[1]

El conte del tsar Saltan es troba repleta d'humor, de cançons populars i de temes de dansa i tant dins del corpus de Rimski-Kórsakov com de la música russa en general és considerada una de les més importants del nacionalisme. L'associació entre el músic Rimski-Kórsakov amb l'escriptor Aleksandr Puixkin va fructificar en les òperes Mozart i Salieri, El gall d'or i El conte del tsar Saltan, estrenat el 1900 encara que hagués estat pensada per commemorar el centenari de Puixkin el 1899. S'ha representat i enregistrat molt poc.[2]

Lloc i època[modifica]

Un regne existent nomes en la fantasia i una illa també irreal, en una època màgica.

Argument[modifica]

Introducció[modifica]

Un toc de trompeta introdueix tots els quadres de l'obra. En el pròleg tres germanes teixeixen en la llar d'un camperol, i la seva cosina i confident, amb un gat negra a la falda, parla amb elles. La música consisteix en cançons populars russes. Les germanes pensen en el que farien si el tsar elegís alguna d'elles per esposa. La primera prepararia una gran festa per a innumerable convidats; la segona somnia en ompliria les arques de l'Estat imposant costosos treballs manuals. La tercera i més jove pensa que li regalaria un fill que seria un gran heroi. El tsar ha escoltat d'amagat la conversa. Llavors ordena que portin de seguida a la més jove al palau en qualitat d'esposa seva. Les germanes l'acompanyaran: la gran com a cuinera i fornera, la segona com a teixidora. Desgraciadament també porten la cosina, la vella Barbarika.

I acte[modifica]

Després del pròleg segueix una obertura orquestral que introdueix el primer acte. Un ritme de marxa fa pensar en les campanyes militars del tsar Saltan, que ha marxat amb les seves tropes a llocs molt llunyans. Nomes ha romàs tres setmanes al costat de la seva jove esposa, que espera des de fa anys el retorn del seu guerrer. Envià al tsar una noticia quan va néixer l'esplèndid tsarevitx, però Babarika canvià el missatge per un altre que deia que l'hereu al tron era un verdader monstre. El primer acte es desenvolupa en una habitació del palau. S'escolten cançons de bressol per al príncep. Apareix un missatger del tsar amb una estranya orde: la tsarina i el seu fill han d'esser tancats dins una bota i llençats al mar. La cort es nega a obeir al tsar i el poble se situa al costat dels condemnats.

Malgrat tot, la tsarina insisteix que es compleixi l'orde. Dirigeix una oració al cel (una de les peces més belles de la partitura) i es deixa llençar al mar amb la criatura, tancada dins la bota, davant les lamentacions del poble i les rialles de Babarika i les dues germanes.

II acte[modifica]

Un magnífic preludi condueix al segon acte; descriu la infinitud del mar. La bota ha arribat a les platges d'una bella illa; encara que, la fam tortura la mare i al fill. S'escolten dos ocells que forcegen: un astor ha caigut sobre un cigne. El tsarevitx Guidon dispara el seu arc i abat l'au de rapinya. El cigne salvat es transforma en una bella jove que abans de recuperar la forma de cigne i internar-se en el mar promet ajuda a Guidon cada volta que la necessiti. Es fa fosc; la mare i el fill se'n van a dormir sota el cel ple d'estrelles. L'endemà al matí descobreixen, on el dia anterior nomes semblava haver-hi sorra, una magnifica ciutat. S'obren els grans portals i entre campanades solemnes s'apropen els ciutadans per a coronar príncep a Guidon.

III acte[modifica]

Un expressiu preludi orquestral introdueix igualment el tercer acte. Guido resta a la vora del mar, i el seu esguard segueix nostàlgicament a una nau que s'adreça al regne del seu pare. En demanda d'auxili crida al seu àngel de la guarda, crida que el transforma immediatament en borinot. Amb aquest aspecte, Guidon vola darrere la nau i per il·lustrar-ho Rimski-Kórsakov va compondre una de les seves peces orquestrals més conegudes, l'anomenat <vol del borinot>.

El quadre següent es desenvolupa en el regne de Saltan. El tsar resta assentat en el seu tron, al seu costat estan Babarika i les dues germanes. Arriba la nau, els mariners baixen a terra, però arriba més ràpid el borinot, que s'amaga prop del tsar. (Problema gens fàcil per al teatre; el borinot, com abans el cigne, ha de representar-lo un intèrpret que balla.) Els mariners parlen de viatges i aventures, de l'bella ciutat en l'illa que abans restava deserta, i transmeten les salutacions del príncep Guidon. Saltan sent desitjos de conèixer aquell regne, però les tres dones que l'envolten inventen les mentides més increïbles per a dissuadir-lo. El borinot les pica i les fa cridar de dolor i callar-se. La cort persegueix el borinot inútilment. El tsar decideix partir l'endemà vers l'illa.

IV acte[modifica]

El primer quadre del IV acte es desenvolupa en l'illa on Guidon, que ha retornat, sent desitjos d'estar amb la seva esposa la imatge de la qual ha vist sovint en els seus somnis. Una volta pareix el cigne, es transforma en una bella muller i satisfà el desig del jove. Un llarg i alegre interludi ens condueix al palau de Guidon, el qual mira amb ansietat vers el mar. Per últim apareix la flota de Saltan, que rep una brillant acollida. Quan el tsar relata la seva vida, el príncep comprèn que té davant seu al seu pare. A les nombroses meravelles que el tsar ha admirat aquest dia a l'illa s'hi afegeix la més gran i més bella: torna atrobar a la seva estimada esposa i té el plaer de reconèixer en el magnífic príncep al seu fill, al qual mai havia vist. El conte acaba alegrement, inclús els malvats se salven del càstig.

Anàlisi musical[modifica]

Rimski-Kórsakov va saber millor que ningú l'atmosfera oriental en la música europea. A més tenia preferència pels arguments meravellosos. Va unir ambdues coses en una bella partitura l'orquestració de la qual és particularment sorprenent, encara que també ens captiva la seva poesia. El compositor va escriure un pròleg per l'òpera, en el que, entre altres coses, diu

« <<Una obra musical no es crea perquè la forma artística o el sentit dramàtic es destrueixin mitjan talls o condensacions arbitraries. els talls, qualsevulla que sigui la raó per fer-los, requereix la aprovació del compositor. Tampoc es permeten els canvis en els registres de veu ni altres modificacions en parts cantades. El compositor no vol crits dramàtics, ni recitats, ni murmuris. En els instants lírics de l'òpera els artistes que canten han d'evitar tot moviment superflu que pugui distreure l'atenció de l'espectador. l'Òpera és en primer lloc una obra d'art musical.>> »
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
El vol del borinot
El vol del borinot (US Army Band)

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  1. «El tsar Saltan». Super3. [Consulta: 5 agost 2016].
  2. Matamoro, Blas. «Ressenya del disc» (en castellà). laquintademahler. [Consulta: 8 juny 2018].