El día que murió el silencio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl día que murió el silencio
Fitxa
DireccióPaolo Agazzi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMartín Proctor
GuióPaolo Agazzi
Guillermo Aguirre
MúsicaCergio Prudencio Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soRamiro Fierro
FotografiaLivio Delgado
Guillermo Medrano
MuntatgePaolo Agazzi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPegaso Producciones S.R.L.
Dades i xifres
País d'origenBolívia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0146664 Filmaffinity: 286760 Allocine: 10859 Rottentomatoes: m/the_day_silence_died Letterboxd: the-day-silence-died TCM: 442965 Metacritic: movie/the-day-silence-died TMDB.org: 107587 Modifica el valor a Wikidata

El día que murió el silencio és una pel·lícula boliviana dirigida pel cineasta bolivià Paolo Agazzi. Protagonitzada per Darío Grandinetti, filmada l'any 1998 en Boga, un municipi situat en el Departament de Cochabamba.[1]

És la primera pel·lícula boliviana gravada amb so Dolby Digital, el seu cost de producció va ser bastant elevat comparat amb els pressupostos d'altres pel·lícules bolivianes.[2]

Argument[modifica]

La pel·lícula tracta d'un empresari, Abelardo (Darío Grandinetti) que arriba a un petit poble anomenat Villaserena i instal·la la primera radioemissora al poble, Radio Nobleza, provocant diferents reaccions entre els habitants del Villaserena. El títol El dia que va morir el silenci, es deu al fet que en la pel·lícula, la gent del poble coneix per primera vegada el so d'una radiodifusió, mentre el protagonista (Abelardo) es dedica a difondre tot tipus de música, entrevistar les persones, brindar ajuda social, fins que en un moment donat, algunes persones del poble que no estan d'acord amb les idees del radialista comencen a fer-li la vida impossible arribant a tractar d'expulsar-lo del poble i destruir la ràdio, encara que també el protagonista compta amb el suport i la defensa d'altres persones del mateix poble.[3]

Repartiment[modifica]

Nominacions i premis[modifica]

  • Catalina d'Or, Millor Actor, Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias, Colòmbia, 1999.
  • Premi Fipresci, Primer Esment Festroia, Portugal, 1999.
  • Premi Stradivarius, Millor Música Original, Festival Internacional de Cinema de Trieste, 1999.
  • Premi del Público, Festival Internacional de Cinema de Trieste, 1999.
  • Premi Maia, Millor Pel·lícula de la Dècada La Paz, Bolívia, 2000.

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]