El dinar dels remers
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Pierre-Auguste Renoir |
| Creació | 1880 ↔ 1881 |
| Gènere | costumisme |
| Moviment | impressionisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 130,2 ( ) × 175,6 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Phillips, Washington DC |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1882 1882-1882 | 7th impressionist exhibition (en)  , Galerie Durand-Ruel (catàleg: 140) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1637 |
| Catàleg | |
El dinar dels remers (en francès: Le déjeuner des canotiers) és un quadre de 1881 del pintor impressionista francès Pierre-Auguste Renoir, que es conserva a la Col·lecció Phillips, a Washington DC.
El quadre mostra un grup d'amics de Renoir descansant en una terrassa del restaurant Maison Fournaise[1] sobre el riu Sena, a Chatou, França. L'escena mostra un clima d'alegria popular que s'assembla a una obra anterior seva, Ball al Moulin de la Galette (1876). D'altra banda, Renoir ja havia retratat tant el local com el tema del rem en una altra obra, Déjeuner chez Fournaise (1875).
Descripció
[modifica].jpg)
En aquesta obra, Renoir hi representa els seus amics i clients habituals de l'establiment, com el pintor i mecenes, Gustave Caillebotte, assegut en primer pla a la dreta, parlant amb l'actriu Angèle Legault i el periodista Adrien Maggiolo.[1] També en primer pla, a l'esquerra, s'hi veu la futura esposa de Renoir, Aline Charigot, il·luminada per un raig de sol i jugant amb un gosset.[1][2] Darrere, dempeus i en samarreta blanca, el fill dels Fournaise, l'encarregat dels vaixells de rem, contempla la reunió. Acomodada en la barana hi ha la seva germana Alphonsine escoltant el baró Barbier, situat d'esquena a l'espectador. La noia al centre, lleugerament a la dreta, bevent, és Ellen Andrée, una actriu que va ser model també per a altres impressionistes com Degas, Édouard Manet, i Henri Gervex.[1][2] A la part posterior hi apareixen, un home amb barret de copa i els amics de Renoir, Lestringuez i Lhote, que parlen amb l'actriu Jeanne Samary.
La composició s'ordena seguint dues diagonals, la primera agrupa els homes en samarreta (remers), la segona va des del faldó esquerre de les estovalles fins al costat dret del fons, d'aquesta forma es crea profunditat. En la intersecció destaca la taula amb les estovalles blanques i la seva naturalesa morta o bodegó on hi ha un barril, ampolles, copes i una cistella de fruita.
En aquest quadre Renoir va capturar una gran quantitat de llum. Com es pot apreciar, la major quantitat de llum ve de la gran obertura a la balconada, darrere de l'home en samarreta i barret. Les samarretes de tots dos homes en el fons i les estovalles de taula actuen en conjunt per reflectir aquesta llum i enviar-la a través de tota la composició. A diferència d'altres obres impressionistes, en aquesta es pot apreciar certa nitidesa en les formes.
El quadre va tenir un paper protagonista en la pel·lícula La fabulosa destinació d'Amélie Poulain (2001), de Jean-Pierre Jeunet.
Va ser exposat en la setena exposició impressionista, el 1882. El marxant Durand-Ruel va comprar l'obra i la va donar a conèixer pel món. La va presentar a Londres, Nova York i Boston, entre d'altres ciutats. En 1923 va comprar l'obra el col·leccionista Duncan Phillips per 125.000 dòlars.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Luncheon of the Boating Party – Pierre-Auguste Renoir. (anglès)
- 1 2 «Personnages. Arxivat 2011-04-04 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ Kuhl, Isabel. Impresionistas. La celebración de la luz. Parragon Books, 2009, p. 140-141. ISBN 9781407562414.
Bibliografia
[modifica]
- A. González Prieto, Renoir. Grans Mestres de la pintura. Barcelona, 2006 ISBN 978-84-9820-360-8