El exilio de Gardel (Tangos)
Aparença
El exilio de Gardel (Tangos) | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Fernando Ezequiel Solanas |
Protagonistes | Marie Laforêt Miguel Ángel Solá Philippe Léotard Marina Vlady Georges Wilson Lautaro Murúa Ana María Picchio Gabriela Toscano Claude Melki Gregorio Manzur Leonor Galindo Eduardo Pavlovsky Fernando Ezequiel Solanas Michel Etcheverry Gaspar Noé Alberto Neuman Catherine Laborde Huguette Faget Oscar Castro Héctor Malamud Anita Beltrán Mara Vittoria Solinas Guillermo Angelelli Cécile Ricard Omar Pini |
Producció | Fernando Ezequiel Solanas, Envar El Kadri i Vicente Díaz Amo |
Guió | Fernando Ezequiel Solanas |
Música | José Luis Castiñeira de Dios i Ástor Piazzolla |
Fotografia | Félix Monti |
Muntatge | Jacques Gaillard |
Productora | Cinesur Tercine |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Argentina |
Estrena | 1985 |
Durada | 119 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema musical |
Tema | tango argentí |
Lloc de la narració | París |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
El exilio de Gardel (Tangos) és una pel·lícula argentina-francesa estrenada el 20 de març de 1986, dirigida per Fernando Solanas[1] i protagonitzada per Marie Laforêt, Miguel Ángel Solá i Philippe Leotard. La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada argentina per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1986, però no va ser acceptada com a nominada.[2]
Sinopsi
[modifica]Musical de tango que mostra detalls de la vida d'un grup d'argentins tractant de sobreviure en el seu exili en París, durant la dictadura argentina anomenada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983).
Repartiment
[modifica]Actor | Personatge |
---|---|
Marie Laforêt | Mariana |
Miguel Ángel Solá | Juan Dos |
Philippe Leotard | Pierre |
Marina Vlady | Florence |
Georges Wilson | Jean Marie |
Lautaro Murúa | Gerardo |
Ana María Picchio | Ana |
Gabriela Toscano | |
Miguel Etcheverry | San Martín |
Melki | El Ángel |
Gregorio Manzur | Carlos Gardel |
Leonor Galindo | |
Eduardo Pavlovsky | |
Jorge Six | |
Guillermo Núñez | |
Mirtha Ca Medeiros | |
Guillermo Angelelli | |
Fernando Solanas | Discépolo |
Héctor Malamud | |
Olkar Ramírez | Juan Uno |
Premis
[modifica]- 1985, Gran Premi Speciale del Jurat de la 42a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[3]
- 1985, Gran Coral (Primer Premi) del Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, compartit amb "Frida, naturaleza viva".
- 1986, Premi César (França) a la millor música.
- 1987, Cóndor de Plata de l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, millor pel·lícula, millor director, millor música, millor fotografia, millor muntatge.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Amieva, Mariana. «Ese mismo cuerpo», 13-11-2020.
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- ↑ 'Tangos, el exilio de Gardel' muestra la vitalidad argentina, El País, 29 d'agost de 1985
- ↑ El exilio de Gardel-Tangos: obra deslumbrante de Fernando Solanas, Crítica de Tangos. El exilio de Gardel, por Jorge Abel Martín. Publicado en Tiempo Argentino (Argentina). 21 de marzo de 1986.
Enllaços externs
[modifica]- Tangos, el exilio de Gardel o la revolución estética de Fernando Solanas, por Cécile François, University of Orleans
- El exilio de Gardel, Cine Nacional
- El exilio de Gardel a YouTube