El fantasma de la llibertat
El fantasma de la llibertat (Le Fantôme de la liberté) és una pel·lícula de comèdia negra satírica de caràcter surrealista de 1974, coescrita i dirigida per Luis Buñuel. És una producció italo-francesa de Serge Silberman protagonitzada per un repartiment coral format per Adriana Asti, Julien Bertheau, Jean-Claude Brialy, Adolfo Celi, Paul Frankeur, Michael Lonsdale, Pierre Maguelon, François Maistre, Hélène Perdrière, Michel Piccoli, Claude Piéplu, Jean Rochefort, Bernard Verley, Milena Vukotic i Monica Vitti. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula presenta una estructura argumental no lineal que consisteix en diversos episodis que no tenen res a veure, units només pel moviment de certs personatges d'una situació a una altra. En general, la pel·lícula exhibeix l'humor satíric irreverent típic de Buñuel, combinat amb una sèrie d'incidents cada cop més extravagants i inversemblants destinats a desafiar les nocions preconcebudes de l'espectador sobre l'estabilitat dels costums socials i la realitat de l'individu.[2] El fantasma de la llibertat va ser aclamada per la crítica i es considera una de les millors pel·lícules de Buñuel.
Argument
[modifica]El 1808,[3] durant l'ocupació napoleònica de Toledo, un escamot d'afusellament executa un petit grup de rebels espanyols que criden "Visca les cadenes!". Les tropes franceses estan acampades en una església catòlica, on el capità acaricia l'estàtua d'una noble i l'estàtua del seu marit el deixa inconscient. En venjança, el capità exhuma el cadàver de la noble amb la intenció de cometre necrofília, i descobreix que la seva cara roman intacta.
En un parc parisenc modern, un home d'aspecte sospitós dóna a dues noies joves un conjunt de fotos, mentre les seves mainaderes llegeixen sobre els esdeveniments de 1808. A casa, una de les noies ensenya les fotos als seus pares, el Sr. i la Sra. Foucauld. Els pares estan horroritzats però excitats sexualment per les fotos, que resulten ser postals que representen monuments francesos. Els pares acomiaden la seva mainadera. Aquella nit, el Sr. Foucauld no pot dormir a causa d'una sèrie de visites a la seva habitació: un gall, un carter repartint una carta i un estruç. El metge del Sr. Foucauld descarta aquestes aparicions nocturnes com a somnis, tot i que Foucauld presenta la carta del carter com a prova. Són interromputs per la infermera del metge, que anuncia que ha de visitar el seu pare malalt. Durant el trajecte, un grup de soldats que cacen guineus diuen a la infermera que el camí està tallat. En allotjar-se en una posada local, es fa amiga d'un grup de frares carmelites que la inicien en una partida de pòquer mentre fumen i beuen.
Un jove i la seva tia gran s'allotgen a la posada per consumar una aventura incestuosa. Quan el nebot exposa el cos nu de la tia, té el cos d'una dona jove. Com que la tia rebutja els avenços sexuals del nebot, aquest surt de l'habitació. El nebot, la infermera i els frares són convidats a prendre una copa a l'habitació d'un barreter i la seva ajudant. L'ajudant es posa un vestit de dominatrix i procedeix a fuetejar el barreter, que porta pantalons sense fons, davant dels altres convidats, que queden sorpresos i marxen. El nebot torna amb la seva tieta, que ha acceptat tenir relacions sexuals amb ell.
L'endemà, la infermera marxa cap a Argenton, aconseguint portar un professor que fa una conferència a una classe de policies que es comporten com a escolars rebels. La conferència s'interromp constantment fins que només queden dos agents. Per il·lustrar un punt que està plantejant sobre la relativitat dels costums i les lleis, el professor relata un sopar al qual va assistir una vegada a casa dels seus amics, on els convidats seien al voltant de la taula sobre vàters amb cisterna.
Els dos policies entren de servei i aturen un motorista que circulava a tota velocitat, el Sr. Legendre, que s'afanya a veure el seu metge a París. Al Sr. Legendre li diagnostiquen càncer, però el seu metge li ofereix una cigarreta, a qui ell bufeteja. A casa, el Sr. i la Sra. Legendre reben una notificació que la seva filla ha desaparegut de l'escola, només per trobar-la a classe. Tot i que els pares poden veure-la i parlar-hi, ningú no reconeix la presència de la nena. Els pares la porten amb ells per denunciar la seva "desaparició" a la policia, que tampoc no reconeix la presència de la nena.
El policia assignat per trobar la noia "desapareguda" té les sabates enllustrades. Assegut al seu costat hi ha un franctirador que puja al cim de la Tour Montparnasse de París i dispara a l'atzar a la gent pels carrers de sota. És arrestat, declarat culpable i condemnat a mort, però finalment abandona la sala del tribunal i és tractat com una celebritat.
El prefecte de policia, que retorna la noia "desapareguda", coneix una dona en un bar que s'assembla a la seva germana difunta. Rep una trucada telefònica de la seva germana difunta, demanant-li que es reuneixi amb ella al mausoleu. En entrar a la cripta de la seva família, troba un telèfon al costat del taüt de la seva germana. De sobte, és arrestat per profanació per agents que es neguen a creure que sigui el prefecte de policia.
El prefecte és portat al seu despatx, on un altre home ha ocupat el seu lloc. Els dos homes es tracten cordialment com si es coneguessin. Els dos caps de policia arriben a un zoo i dirigeixen conjuntament el control policial d'un aldarull fora de pantalla. Se sent una veu que crida "Visca les cadenes!".
Descripció de les seqüències de la pel·lícula
[modifica]Toledo, 1808. La ciutat està ocupada per les tropes napoleòniques i un esquadró de soldats afusella a un grup de rebels espanyols que llancen consignes com “a baix la llibertat” o “llarga vida a les cadenes”. Les tropes acampen al costat d'una església catòlica, la qual profanen bevent, cantant i menjant-se les hòsties sagrades. El capita acarona una estàtua de la reina Isabel I de Castella abans de ser colpejat per l'estàtua adjunta del seu marit, el rei Ferran el Catòlic. Per venjar-se, el capità profana seguidament la tomba de la reina, el cap de la qual no s'ha descompost. L'episodi insinua una escena de necrofília.
Dues nenes a un parc es topen amb un presumpte pederasta, que els entrega unes sospitoses fotografies. En arribar a casa, les nenes entreguen les fotos als pares, els quals s'escandalitzen al contemplar les imatges. Les fotos, això no obstant, no són pornogràfiques o eròtiques sinó que només contenen inofensives imatges d'arquitectura i de monuments de París. Els pares retornen les fotos a les filles i acomiaden a la mainadera. En anar a dormir, el pare es desperta perquè per l'habitació apareix un gall, un carter i un estruç.
El marit visita el seu doctor i li explica les misterioses aparicions de la passada nit, de les quals en té evidència material gràcies a una carta entregada pel carter. Això no obstant, el diàleg és interromput per la infermera, la qual anuncia que ha de visitar el seu pare malalt. Durant el viatge, la infermera es topa amb un tanc a la caça de guineus.
La infermera fa parada a un hotel on passarà una llarga i esbojarrada nit amb la resta dels clients. En primer lloc, uns monjos entren a la seva habitació per tal de pregar pel pare malalt de la jove. Això no obstant, juntament amb la infermera i el mànager de l'hotel, els monjos acaben jugant a pòker mentre fumen i beuen alcohol.
La mateixa nit, a una altra habitació un jove i la seva tia pretenen mantenir una relació incestuosa. Després de confessar la seva virginitat, l'anciana tia –amb un cos de dona jove- abandona l'habitació i s'incorpora a la festa d'una altra parella, en la qual també s'hi troben convidats la infermera i els monjos. De cop, la tranquil·la vetllada és interrompuda per l'inici espontani d'una sessió sadomasoquista per part dels amfitrions. Escandalitzats, els monjos i la infermera abandonen l'habitació mentre l'amfitrió, amb uns pantalons sense cul, és flagel·lat per la seva parella.
El matí següent, la infermera deixa pujar al seu cotxe a un professor d'una acadèmia de policia mentre es dirigeix cap a Argenton. Durant una classe magistral, el professor explica als distrets i entremaliats policies la relativitat de les lleis i posa com a exemple una anècdota personal. En aquesta anècdota, el professor visita una mansió burgesa, en la qual els invitats s'asseuen sobre els vàters disposats al llarg de la taula mentre discuteixen polidament sobre escatològics temes. Quan un dels hostes té gana, s'excusa i es retira discretament a un petit cubicle, que té tota la pinta d'un labavo, i es posa a menjar en la intimitat.
Dos dels policies abandonen la classe i durant el servei aturen a un motorista apressat per veure el seu doctor. En arribar a la consulta el doctor li comunica que té càncer, abans d'oferir-li una cigarreta. El pacient s'indigna i retorna a casa, on menteix a la seva esposa dient que no té res. Tot seguit, una trucada els informa sobre la desaparició de la seva filla.
A l'escola, el professor insisteix al matrimoni que la seva filla ha desaparegut, malgrat que la presència física de la nena, al costat dels pares, és evident. La perseverant reivindicació de la filla negant la seva desaparició és sistemàticament ignorada pels adults, convençuts del seu parer.
Un dels policies encarregats d'investigar el cas de la nena perduda entra a una sabateria per netejar-se el calçat. El client del seu costat, és un franctirador que es posarà a disparar indiscriminadament contra els ciutadans des d'un gratacels. Després de ser arrestat i condemnat a mort, l'homicida deixa el jutjat i és aclamat com una celebritat.
A la comissaria, l'inspector de policia informa als pares de la nena perduda que la seva filla ha sigut trobada. Això no obstant, al començar a llegir l'informe del cas és interromput per la secretària, que l'avisa d'una reunió important, i l'inspector abandona el despatx per plantar-se a un bar.
Al bar l'inspector veu una dona que és clavada a la seva difunta germana. Seguidament, rep una trucada precisament de la morta, la qual el cita al seu mausoleu. Ja al cementiri, l'inspector profana la tomba de la difunta abans de ser arrestat per uns agents que no s'empassen que ell sigui l'inspector.
L'arrestat inspector és conduït al seu despatx, ocupat ara per una altra persona que afirma ser també l'inspector en cap. Després d'una cordial conversa, els dos amics se'n van a passejar al zoològic, on s'escolten crits de “visca les cadenes” emesos per un grup d'insurgents contra els quals els dos inspectors ordenen obrir foc. Mentre campanades i trets sonen a l'horitzó, el cap d'una estruç que mira fixament la càmera posa fi a la pel·lícula.
Repartiment
[modifica]- Adriana Asti: Dama de negre
- Julien Bertheau: Primer inspector de policia
- Jean-Claude Brialy: Mr. Foucauld
- Adolfo Celi: Doctor Pasolini
- Paul Frankeur: Propietari del bar
- Michael Lonsdale: Sadomasoquista
- Pierre Maguelon: Gérard, agent de policia
- François Maistre: Professor
- Hélène Perdrière: Tia
- Michel Piccoli: Segon inspector de policia
- Claude Piéplu: Commissionat de policia
- Jean Rochefort: Sr. Legendre, pare de la nena desapareguda
- Bernard Verley: Jutge
- Milena Vukotic: Infermera
- Monica Vitti: Sra. Foucauld
Premis
[modifica]- El 1975 Luis Buñuel va ser premiat amb la Cinta de Plata del Sindacato Nazionale Giornalisti Cinematografici Italiani per la direcció de la pel·lícula.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «El fantasma de la llibertat». esadir.cat.
- ↑ «Le fantome de la liberté». The New York Times.
- ↑ L'escena inicial està inspirada en "El petó", un conte de l'escriptor postromàntic espanyol Gustavo Adolfo Bécquer, i en el quadre de Francisco Goya "El tres de maig de 1808".
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
Enllaços externs
[modifica]- Anàlisi de la pel·lícula (Lorenz Engell, Uni Weimar) (alemany)
- Article de Marco Lanzagorta, Abril de 2002, Senses of Cinema (anglès)
- Diedrich Diederichsen: Toiletten-Dinner Arxivat 2014-02-23 a Wayback Machine., setmanari alemany Die Zeit, 4 de maig de 2005. (alemany)
