El fill pròdig a la taverna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEl fill pròdig a la taverna
Rembrandt Harmensz. van Rijn 139.jpg
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorRembrandt van Rijn
Creació1635
Mètode de fabricacióOli sobre llenç
Gènereretrat, art sacre i autoretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc
Dimensions158 (Alçada) × 131 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Estatal, Dresden
Catalogació
Número d'inventariAM-1559-PS01 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El fill pròdig a la taverna (És un retrat moralitzant, en una escena en què el pintor neerlandès es mostra a si mateix amb la seva esposa, ha tingut moltes interpretacions, però la més acceptada és que Rembrandt, representat com un ésser grotesc, vol advertir del perill dels excessos.)

Mestre Barroc[modifica]

Rembrandt va dominar molts temes i materials: va fer pintures a l'oli, aquarel·les, gravats a l'aiguafort i dibuixos amb escenes quotidianes, episòdics històrics, passatges bíblics...però el més crida l'atenció és la gran quantitat de retrats, i especialment d'autoretrats, que va fer al llarg de la seva vida: n'hi ha més d'un centenar. Potser perquè el fascinava la seva pròpia faç, sens dubte peculiar, o potser, senzillament, perquè era el model que tenia més a mà... El cas és que el seu rostre li servia per estudiar les expressions fisonòmiques i els efectes de llums i ombres, cosa que després podia aplicar a molts altres retrats.

Denuncia o escena de bordell?[modifica]

En aquesta ocasió va voler fer un doble retrat amb la seva muller, però va aprofitar per convertir-lo en una escena moralitzant. Sembla un episodi alegre, fins i tot una escena de bordell, però hi ha qui diu que és una denuncia, i que d'alguna manera està relacionada amb la Paràbola del fill pròdig: la història del jove que malgasta l'herència lliurant-se a una vida de vicis i luxes però és de nou acollit per un pare misericordiós que el perdona.

L'autoretrat[modifica]

L'autoretrat que es fa en aquesta ocasió mostra la seva imatge de joventut, la d'un jove alegre i segur, un emprenedor ben situat econòmicament, però no s'està de mostrar-se a ell mateix com un ésser grotesc, que riu mostrant totes les dents --cosa que no se solia fer en els retrats-- per reforçar una disbauxa que és excessiva i el missatge moralitzant que adverteix que els vicis ens poden portar per molt mal camí.

Tres claus del quadre[modifica]

  • El gall dindi, a l'esquerra de l'escena, simbolitza la vanitat.
  • La llarga copa que sosté Rembrandt a la mà dreta, que domina l'escena entre ell i la seva dona, és l'encarnació dels excessos.
  • Les robes i les joies que vesteix Saskia exemplifiquen un luxe descarat.

Referències[modifica]

  • Revista Sapiens n.º 215, de gener de 2020. pàg. 82. article de Montse Armengol (ISNN 1695-2014).