El gen egoista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreEl gen egoista
(en) The Selfish Gene
(ja) 利己的な遺伝子 modifica
Tipusobra escrita modifica
Fitxa
AutorRichard Dawkins modifica
Llenguacastellà modifica
PublicacióAnglaterra modifica, Regne Unit modifica, 1976 modifica
EditorialOxford University Press modifica
EdicióQ66629361 Tradueix modifica
Dades i xifres
Temabiologia evolutiva modifica
Gènereassaig modifica
Sèrie
Altres
ISBN978-2-7381-1243-9 i 978-0-19-857519-1 modifica
OCLC2681149 i 174359233 modifica

El gen egoista: les bases biològiques de la nostra conducta (The Selfish Gene en anglès) és una obra divulgativa sobre la teoria de l'evolució, escrita per Richard Dawkins en 1976.

S'hi interpreta l'evolució de les espècies des del punt de vista del gen en lloc de l'individu, alhora que posa en evidència la falsedat dels arguments de la teoria de selecció de grups.

Segons la teoria del gen egoista, el gen és la unitat evolutiva fonamental. Mitjançant aquesta idea es pretenia posar fi a algunes confusions creades per explicar determinades característiques físiques o conductuals dels éssers vius.

Examinant l'evolució des d'un punt de vista genètic, es poden explicar els fenòmens de Selecció natural grupals. Aquest llibre també és notable per introduir el concepte de mem.

En el pròleg de l'edició del trentè aniversari del llibre, Dawkins va exposar que "pot veure fàcilment que el títol del llibre podria donar una impressió inadequada del seu contingut" i en retrospectiva creu que hauria d'haver pres el consell de Tom Maschler i haver-ho anomenat The immortal Gene (El gen immortal).[1]

Contingut[modifica]

La teoria de Dawkins estableix que són els gens -i no els individus- els agents sobre els quals opera l'evolució. Dawkins redefineix el concepte de gen com a unitat informativa heretable que produeix un o diversos efectes concrets, en tant pugui existir una altra unitat d'informació que produeixi efectes diferents, denominada al·lel, independentment de si es tracta d'un improbable gen aïllat o de diversos gens cooperatius; fins i tot és indistint si un gen es correspon amb un cromosoma sencer o amb un fragment.

L'egoisme constitueix una metàfora amb la qual Dawkins explica que la probabilitat que un gen prosperi, depèn de la seva capacitat d'adequació al medi.

Els organismes són, doncs, meres màquines de supervivència per a gens. Un gen d'un organisme segueix existint si dit ser es reprodueix. I, ja que els gens són la base de l'herència en la reproducció sexual, els gens que proporcionin avantatges reproductives per a l'individu al qual pertanyin els al·lels, tendiran a ser heretats per un nombre cada vegada més gran d'individus.

Una metàfora adequada per a la teoria del gen egoista és una resposta a la pregunta «Què va ser abans, la gallina o l'ou?». La resposta, segons la teoria del gen egoista, seria que la gallina no és més que el mitjà en què els ous es reprodueixen. Amb aquestes premisses, Dawkins explica les relacions socials: l'agressió, la guerra de sexes, el racisme, el conflicte generacional, i fins i tot la plausibilitat de l'altruisme.

Com a colofó de l'obra, Dawkins encunya el concepte de mem com a agent responsable de la transmissió cultural en l'ésser humà, anàleg al concepte de gen i, per tant, subjecte a les mateixes regles bàsiques de l'evolució (l'egoisme entre elles).

Referències[modifica]

  1. «It's all in the genes - Times Online», 15-06-2011. [Consulta: 14 desembre 2018].