El gendarme a Nova York

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaEl gendarme a Nova York
Le gendarme à New York
Gendarmenewyorke.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Jean Girault
Protagonistes
Direcció artística Sydney Bettex
Producció René Pignières
Gérard Beytout
Guió Jacques Vilfrid
Jean Girault
Música Raymond Lefèvre
Paul Mauriat
Fotografia Edmond Séchan
Muntatge Albert Jurgenson
Maquillatge Anatole Paris
Productora Compagnia Cinematografica Champion
Société novel·la de Cinematographie
Distribuïdora Société novel·la de Cinematographie
Dades i xifres
País França
Itàlia
Data d'estrena 1965
Durada 97 minuts
Idioma original francès
Lloc de rodatge Nova York, Sant Tropetz i Niça
Color en color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere Comèdia
Lloc de la narració Sant Tropetz i Estats Units d'Amèrica
Més informació
IMDb Fitxa 6.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El gendarme a Nova York (títol original en francès: Le gendarme à New York) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean Girault, estrenada el 1965. Va ser precedida per Le Gendarme de Saint-Tropez (1964) i seguida de Le gendarme se marie (1968). Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Els gendarmes de Saint-Tropez han estat escollits per representar França en un congrés internacional de la gendarmeria a Nova York. Després d'un viatge en el paquebot France, desembarquen a Manhattan. Aviat, Cruchot creu veure la seva filla Nicole una mica arreu... I amb raó: aquesta, desitjosa de descobrir el «Nou Món», s'ha embarcat en el vaixell com a passatgera clandestina, d'amagat del seu pare. Detinguda a la duana a la seva arribada, Nicole és abordada per un periodista amb qui es fa passar per a una òrfena àvida de descobrir Amèrica. Emocionat, i pensant treure un bonic article d'aquesta història, el periodista la tutela.
Cruchot i la seva brigada descobreixen Nova York, excepte Fougasse que, malalt durant la travessia, ha estat hospitalitzat i on es quedarà fins al final del sojorn (descobreixen després de diversos dies de proves que era víctima d'una al·lèrgia als ocells de mar. I quan es vol reunir amb els altres, es trenca la cama).
Tothom acaba per creure que Cruchot està boig i té al·lucinacions creient veure Nicole arreu. Anirà fins i tot fins a consultar un psicoanalista.
Però Cruchot acaba trobant el rastre de Nicole.[2]

Repartiment[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula va ser un dels grans èxits de l'any 1965 amb més de cinc milions d'entrades venudes.
  • Nombroses picades d'ull són presents a la pel·lícula com la seqüència del ballet, paròdia de la comèdia musical West Side Story o la seqüència de l'immoble que fa pensar inevitablement en els dies del cinema mut amb Charlie Chaplin.
  • En el viatge en el paquebot France, els turistes prenien els gendarmes per duaners. Mentre Louis de Funès rodava als passadissos del paquebot, el comandant ha tingut la idea de projectar la primera obra. Un cop acaba la sessió, els turistes s'hi han llançat per aconseguir autògrafs.

Referències[modifica]

  1. «El gendarme a Nova York». esadir.cat.
  2. «Le gendarme a New York». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema