El hijo del crack

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl hijo del crack

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson i Leopoldo Torres Ríos Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jorge Amando Bo
Oscar Rovito
Francisco Pablo Donadío
Pedro Laxalt
Rolando Dumas
Héctor Armendáriz
Miriam Sucre
Alberto Rinaldi
Ángel Amadeo Labruna
Walter Gómez
Mario Boyé Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióLeopoldo Torre Nilsson i Leopoldo Torres Ríos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Rodríguez Fauré (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soGermán Szulem
FotografiaEnrique Wallfisch
MuntatgeRosalino Caterbetti
ProductoraSifa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada77 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de futbol Modifica el valor a Wikidata
Temafutbol Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0121367 Filmaffinity: 984609 Letterboxd: el-hijo-del-crack Allmovie: v516034 TMDB.org: 512341 Modifica el valor a Wikidata

El hijo de crack és una pel·lícula de cinema sonor argentí, estrenada el 15 de desembre de 1953 al cinema Normandie de Buenos Aires.[1][2] Va ser dirigida per Leopoldo Torres Ríos i el seu fill Leopoldo Torre Nilsson i protagonitzada per Armando Bó, Oscar Rovito i Miriam Sucre. En el repartiment hi participen importants jugadors de futbol professional de l'època com Mario Boyé, Tucho Méndez i Ángel Labruna i periodistes com Fioravanti.[3][4]

ircumstàncies[modifica]

La pel·lícula reprèn el tema tractat a Pelota de trapo, també dirigida per Torres Ríos i protagonitzada per Armando Bó. És l'última en la qual Leopoldo Torres Ríos i Leopoldo Torres Nilsson, pare i fill, van treballar junts.[5]

Argument[modifica]

Mario López (Oscar Rovito) és un nen, fill d'un crack de futbol (Armando Bó) en decadència. Viu un món conflictiu i dual. D'una banda, mentre el seu pare és repudiat pels simpatitzants, per ja no estar en condicions físiques per a jugar, ell, el sosté tractant de creure que només es tracta d'una caiguda passatgera; d'altra banda, la seva mare i el seu avi matern, rebutgen el món del futbol i del carrer, sostenint que es tracta d'un món primitiu i inadequat. Prenent forces en la fe i l'amor que el seu fill li té, el crack, torna a tenir un gran partit. Però l'esforç, li costa la vida.

Actors[modifica]

El director Leopoldo Torre Nilsson i el director de fotografia Enrique Wallfisch al rodatge

Recepció[modifica]

La International Film Guide va descriure la pel·lícula com una "obra purament comercial", a diferència de moltes altres pel·lícules de Torre Nilson com El crimen de Oribe (1950) i pel·lícules posteriors que eren més pel·lícules d'art amb atenció a temes, arguments i aspectes psicològics.[6][7] Jorge Miguel Couselo al seu llibre de 1984 Historia del cine argentino va remarcar que "malgrat un guió pobre, [la pel·lícula] mostrava serietat" i va elogiar el talent i el rendiment d'Oscar Rovito interpretant el fill.[8] Ricardo Oliveri al seu llibre de 1997 Cine argentino: crónica de 100 años va coincidir que Rovito havia aportat una bona actuació i va descriure la pel·lícula com un "producte agradable".[9] L'Instituto de Literatura Argentina va destacar la forta presència del pare i el fill a la pel·lícula i va destacar els seus elements i la seva càrrega neorrealistes.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ University of California, Berkeley. Film quarterly. University of California Press, 1966, p. 135 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  2. ↑ Academia Nacional de Bellas Artes (Buenos Aires). Historia general del arte en la Argentina. Academia Nacional de Bellas Artes, 1988. ISBN 978-950-612-000-9 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  3. ↑ Wakeman, John. World Film Directors: 1945-1985. H.W. Wilson, 1987, p. 1111. ISBN 978-0-8242-0763-2 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  4. ↑ Cowie, Peter. 50 major film-makers. A. S. Barnes, 1 desembre 1975, p. 246. ISBN 978-0-498-01255-6 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  5. ↑ Plazaola, Luis Trelles. South American cinema: dictionary of film makers. La Editorial, UPR, 1989, p. 203. ISBN 978-0-8477-2011-8 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  6. ↑ Cowie, Peter. International film guide. Tantivy Press, 1967, p. 31 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  7. ↑ Núbila, Domingo di. Historia del cine argentino. Edición Cruz de Malta; distribudores: Editorial Schapire, 1960 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  8. ↑ Couselo, Jorge Miguel. Historia del cine argentino. Lectorum Pubns, 1984, p. 98. ISBN 9789502501055 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  9. ↑ Oliveri, Ricardo García. Cine argentino: crónica de 100 años. Manrique Zago Ediciones, 1997, p. 99. ISBN 9789875090163 [Consulta: 24 novembre 2011]. 
  10. ↑ Institute de Literatura Argentina "Ricardo Rojas.". Relecturas, reescrituras: articulaciones discursivas. Programa L.A.C., 1999, p. 580. ISBN 9789879816400 [Consulta: 24 novembre 2011]. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_hijo_del_crack&oldid=31285508»