El joc de l'Ender (novel·la)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreEl joc de l'Ender
(en) Ender's Game Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorOrson Scott Card Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Artista de la cobertaJohn Harris Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, 1985 Modifica el valor a Wikidata
EditorialTor Books Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Descriu l'univers de ficcióEnder's Game universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaEl joc de l'Ender Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Nebula a la millor novel·la (1985)
Premi Hugo a la millor novel·la (1986)
top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Ender's Game hexalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-2-7201-0280-6 i 978-0-312-93208-4 Modifica el valor a Wikidata
OCLC780860928 i 11587088 Modifica el valor a Wikidata

El joc de l'Ender[cal citació] (títol original en anglès Ender's Game) és una novel·la escrita per Orson Scott Card el 1985, la més coneguda del seu autor. Va aconseguir els dos premis més prestigiosos de ciència-ficció: el Premi Nebula a la millor novel·la el 1985 i el Premi Hugo a la millor novel·la el 1986. La novel·la es va originar com un conte de ciència-ficció publicat a Analog Science Fiction and Fact (1977).[1] Està ambientada en un futur en què la humanitat s'enfronta a l'extermini a mans d'una agressiva societat extraterrestre coneguda com els insectors (buggers en l'original). L'Ender del títol és Andrew Wiggin, que és reclutat a l'edat de sis anys per ser ensinistrat a l'Escola de Combat, una estació espacial on nens superdotats són preparats des de la infància per dirigir la pròxima guerra. El joc de l'Ender és el primer d'un grup de quatre llibres coneguts com "La saga d'Ender". El 1999, Card va començar una sèrie de novel·les paral·lela a l'acció descrita a la saga d'Ender, "La saga de les ombres", que també es compon de quatre llibres, el primer dels quals titulat L'ombra d'Ender. El joc de l'Ender va ser traduït al català i publicat l'any 2013 per Ediciones B.

El mateix 2013 va publicar-se una adaptació cinematogràfica del llibre amb el mateix nom.

Creació i inspiració[modifica]

La novel·la curta El joc de l'Ender ofereix una petita vista de les experiències d'Ender a l'Escola de Combat i a l'Escola de Comandants: la novel·la es completa amb escenes de la vida d'Ender abans, durant i després de la guerra, i també conté alguns capítols que descriuen la situació política altament explosiva en què es troba immersa La Terra al seu retorn. En un comentari integrat en l'audiollibre del 20é aniversari de l'edició de la novel·la, així com en l'edició definitiva de l'autor de 1991, Card va dir que El joc de l'Ender va ser escrit específicament per establir el personatge d'Ender en el seu rol com a portaveu a La veu dels morts.[2] En la seva introducció de 1991, Card comentava la influència de la Saga de la Fundació d'Isaac Asimov tant en la novel·la curta com en la novel·la. El treball de l'historiador Bruce Catton sobre la Guerra Civil Americana també va influir molt en Card.[2]

Argument[modifica]

L'any 2070 la humanitat està en guerra amb una raça extraterrestre coneguda com els insectors (el seu nom prové de la semblança que tenen als insectes). Després de fracassar en la seva Primera Invasió (d'exploració) del sistema solar, que gairebé provoca l'extinció dels humans, la humanitat estableix una aliança mundial per fer front a l'amenaça, amb la creació d'una unitat militar internacional, la Flota Internacional (FI), atorgant-se el govern del planeta a la "Hegemonia" dividint el govern del planeta entre tres cossos: el Hegemon, el Polemarch, i el Strategos, els quals lluiten pel domini durant la guerra. En aquest futur la humanitat ha desenvolupat el viatge interestel·lar, la comunicació més ràpida que la llum (anomenada ansible en les novel·les de Ursula K. Le Guin), el control sobre la gravetat i altres mecanisme i armes (molts descoberts a partir de les restes de la Primera Invasió Insectora). La segona invasió (que, a diferència de la primera, era per colonitzar) va ser detinguda en l'últim moment pel talent de l'estrateg, Mazer Rackham. Però han passat dècades, i la humanitat s'enfronta a un futur incert esperant l'extermini d'una possible tercera invasió pels extraterrestres.

Andrew Ender Wiggin[modifica]

És un nen prodigi nord-americà, reclutat per la Flota Internacional per al seu entrenament i futur lideratge en la guerra contra els insectors. Ender és el tercer de tres germans en una societat amb restriccions de natalitat per l'excés de població en què les famílies no poden tenir més de dos fills. Ender va ser engendrat amb permís del govern, ja que els seus germans van ser uns genis, i amb la condició que als sis anys tornarien a per ell per instruir-lo i convertir-lo en el millor comandant de la història.

La seva personalitat ve marcada per la rivalitat i temor cap al seu germà Peter que l'odia per ser millor que ell i l'amor i compassió de la seva germana Valentine. A l'Escola de Combat, (una estació espacial usada com complex militar d'entrenament per als nens) es transforma ràpidament en un líder nat enlluernant als seus professors i companys, passant de ser el cadet de menor edat a comandant de l'Esquadra Drac (els estudiants estan organitzats en Esquadres amb 40 membres i un comandant, la funció és realitzar combats entre si en gravetat zero) creada expressament per posar-li les coses difícils, i que acabarà trencant totes les estadístiques de l'escola. Com a part del seu entrenament psicològic Ender practica un joc de fantasia, que forma part del seu entrenament psicològic (el qual és controlat amb brutalitat pel cínic coronel Hyrum Graff, director de l'escola), igual que les proves a què el sotmeten contínuament, fins a l'examen final, la veritable prova de la seva vàlua per salvar el món.

Mentre Ender segueix el seu entrenament, els seus dos germans busquen modificar l'opinió pública mundial mitjançant la participació en fòrums de xarxes informàtiques, sota dues personalitats fingides, l'assenyat Locke (a càrrec de Peter Wiggin) i el demagog xenòfob Demóstenes (a càrrec de Valentine Wiggin).

El conte breu original és tan sols una descripció de les experiències d'Ender a l'Escola de Combat, mentre que la novel·la és un treball complex en el qual s'aborden temes clàssics de la ciència-ficció des d'una perspectiva més psicològica.

Mazer Rackham[modifica]

Mazer Rackham és un dels personatges més intrigants de la novel·la. Juga un paper molt significatiu: és una llegenda de la Flota Internacional, una organització militar que ensinistra cadets espacials i s'ocupa de la protecció del planeta Terra. Mazer va destruir la flota insectora enemiga en la Segona Invasió i va esdevenir una llegenda per la seva proesa.

Premis[cal citació][modifica]

Revisions del llibre[modifica]

L'autor va revisar el llibre el 1991. Va realitzar petits canvis per reflectir el clima polític de l'època, incloent la caiguda gradual de la Unió Soviètica. En l'epíleg d' Ender a l'Exili, Card indica que molts dels detalls del capítol 15 d' El Joc d'Ender han estat modificats per usar-los en les posteriors novel·les i històries curtes. Per ajustar-se a aquest nou material, Card ha reescrit el capítol 15, i planeja oferir una edició revisada del llibre en un futur proper.[3]

Adaptacions[modifica]

Pel·lícula[modifica]

La companyia Warner Bros tenia un projecte per a una pel·lícula basada en la novel·la original i realitzada per la companyia Fresc Pictures. Aquesta pel·lícula es trobava en fase de preproducció i en principi anava a ser dirigida per Wolfgang Petersen. Finalment va ser escrita i dirigida per Gavin Hood i protagonitzada per Asa Butterfield com Andrew "Ender" Wiggin. El repartiment de suport incloïa Harrison Ford, Hailee Steinfeld i Viola Davis, amb Abigail Breslin i Ben Kingsley. Es va estrenar a Alemanya el 24 d'octubre de 2013, seguida d'un llançament al Regne Unit un dia més tard.[4] Ender's Game va recaptar 125.5 milions de dòlars amb un pressupost de 110-115 milions de dòlars.[cal citació]

Novel·les paral·leles[modifica]

Card repren la història d'El joc de l'Ender en una novel·la paral·lela, L'ombra de l'Ender, on es desenvolupen els mateixos esdeveniments, però des del punt de vista d'un altre personatge, el petit Bean.[5] A aquest llibre li han seguit una sèrie de novel·les que desenvolupen la vida de Bean, Petra i altres graduats de l'Escola de Combat: L'ombra del poder hegemònic, Titelles de l'Ombra, L'ombra del Gegant i Ombres en fugida.

Videojoc[modifica]

El videojoc titulat El joc de Ender: Sala de Batalla serà distribuït de forma digital per a totes les plataformes.[6] Actualment es troba en desenvolupament per Chair Entertainment, qui també va desenvolupar els jocs de Xbox Live Arcade Ressaca i Shadow Complex. Chair va comprar la llicència a Card de la seva novel·la Imperi, que va esdevenir un best-seller. Poc se sap sobre el joc, excepte la seva ubicació en l'univers d'Ender i que se centrarà a la Sala de Combat.[6]

Al desembre de 2010, es va anunciar que el desenvolupament de videojocs s'havia aturat i el projecte es suspenia per temps indefinit.[7]

Còmic[modifica]

L'editorial estatunidenca Marvel Comics i Orson Scott Card van anunciar el 19 d'abril del 2008, que editaria una adaptació en format de sèrie limitada d' El joc de l'Ender com el primer d'una sèrie de còmics que adaptarien totes les novel·les de la saga, el que en paraules de Card és el primer pas per traslladar la novel·la als mitjans visuals.[8]

Les cinc primeres sèries, titulades El joc de l'Ender: L'escola de combat, seran escrites per Mike Carey[9] encara que al principi el guió estaria escrit per Christopher Yost, sota la supervisió d'Orson Scott Card. El dibuixant serà el català Pasqual Ferry.

Referències[modifica]

  1. «Short Stories by Orson Scott Card». Hatrack River Enterprises Inc, 2009. [Consulta: 3 gener 2009].
  2. 2,0 2,1 «Introduction». A: Ender s Game. Author s definitive. Tor Books, 1991. ISBN 0-812-55070-6. 
  3. «Ender in Exile». Arxivat de l'original el 2016-04-01. [Consulta: 20 juny 2013]. Àudio edition, Macmillan Àudio, novembre 2008
  4. «Gravity stays top of int'l on $38m» (en anglès).
  5. Rosen, Michael. «Revisión de llibres: Card crea una intriga paral·lela al Joc d'Ender». Imaginova Corp, 31-08-1999. Arxivat de l'original el 2000-10-22. [Consulta: 5 abril 2009].
  6. 6,0 6,1 Croal, N'Gai. «Exclusive: Chair Entertainment's Donald and Geremy Mustard Shed Some Light On Their Plans For 'Ender's Game'». Newsweek, 29-01-2008. [Consulta: 5 gener 2009].
  7. «Enders-game-tabled-by-chair Ender s Game tabled by Chair». Joystiq, 14-12-2010. [Consulta: 29 març 2012].
  8. Error en el títol o la url.«» (en anglès). Marvel Characters.
  9. Plantilla:Cita From Another World, Inc

Enllaços externs[modifica]