El llarg i càlid estiu
The Long, Hot Summer ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Martin Ritt ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Jerry Wald ![]() |
Guió | William Faulkner i Harriet Frank, Jr. ![]() |
Música | Alex North ![]() |
Fotografia | Joseph LaShelle ![]() |
Muntatge | Louis R. Loeffler ![]() |
Vestuari | Adele Palmer ![]() |
Productora | 20th Century Studios ![]() |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1958 ![]() |
Durada | 115 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 1.600.000 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Mississipi ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El llarg i càlid estiu (títol original en anglès The Long, Hot Summer) és un film nord-americà dirigit per Martin Ritt i estrenat l'any 1958.[1] El 1996 va ser doblat al català.[2]
Argument
[modifica]Ben Quick arriba a un petit poble després de ser expulsat d'una altra ciutat, acusat d'hi haver provocat un incendi. Allà és contractat per Will Varner, amo i senyor de l'indret.

El film es basa en tres relats curts de William Faulkner i ambientada, per tant, en una població del sud dels Estats Units vora el Mississipi.[3] Té com a protagonista un jove amb fama de piròman que s'espavila amb tan pocs miraments que complau el ric que ha fet fortuna, estafant si ha calgut, fins a convertir-se en l'amo de la localitat. Diferències classistes, corrupció moral dels individus que ascendeixen socialment i conflictes generacionals.
Comentaris
[modifica]Va ser el primer film en què Paul Newman i Joanne Woodward van compartir cartell. Després de rodar aquest film, els dos actors van començar una relació amorosa que va durar fins a la mort de l'actor. Aquesta fou una dada favorable, ja que les escenes conjuntes de la parella i tots els moments en els quals apareix un impetuós Orson Welles, que només tenia 43 anys però ja començava a no necessitar disfressar-se de vell per interpretar patriarques dominants, componen les millors fases d'una pel·lícula que aborda temes com la dictadura emocional paternofilial, la distinció de classes, la repressió i l'ànsia sexual o l'home marcat pel seu fosc passat.
Va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar que era molt més que una cara bonica guanyant el prestigiós premi al millor actor al Festival de Cannes.[4] També hi apareix una joveníssima Lee Remick, que just un any després desplegaria tot el seu talent a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger, i Riu salvatge, d'Elia Kazan, així com Tony Franciosa, que encara no s'havia fet famós a través de la televisió, i Angela Lansbury, molts anys abans de convertir-se en investigadora de crims.
Repartiment
[modifica]
- Paul Newman: Ben Quick
- Orson Welles: Will Varner
- Lee Remick: Eula Varner
- Joanne Woodward: Clara Varner
- Anthony Franciosa: Jody Varner
- Angela Lansbury: Minnie Littlejohn
- Richard Anderson: Alan Stewart
- Victor Rodman: jutge
Premis
[modifica]- 1958. Premi al millor actor al Festival de Cannes
Referències
[modifica]- ↑ Costa, Júlia. «‘El llarg i càlid estiu’, un drama faulknerià vora el Mississipí». Llegir, 01-07-2020. [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ «Fitxa de doblatge El Llarg I Càlid Estiu». El doblatge. [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ Costa, 2020.
- ↑ Merino, Imma «‘El llarg i càlid estiu'». El Punto Avui, 25-08-2020.