El llarg i càlid estiu
The Long, Hot Summer  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Martin Ritt |
| Protagonistes | |
| Producció | Jerry Wald |
| Guió | William Faulkner i Harriet Frank, Jr. |
| Música | Alex North |
| Fotografia | Joseph LaShelle |
| Muntatge | Louis R. Loeffler |
| Vestuari | Adele Palmer |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1958 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 1.600.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Mississipi |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
     | |
El llarg i càlid estiu (títol original en anglès The Long, Hot Summer) és un film nord-americà dirigit per Martin Ritt i estrenat l'any 1958.[1] El 1996 va ser doblat al català.[2]
Argument
[modifica]Ben Quick arriba a un petit poble després de ser expulsat d'una altra ciutat, acusat d'hi haver provocat un incendi. Allà és contractat per Will Varner, amo i senyor de l'indret.
El film es basa en tres relats curts de William Faulkner i ambientada, per tant, en una població del sud dels Estats Units vora el Mississipi.[3] Té com a protagonista un jove amb fama de piròman que s'espavila amb tan pocs miraments que complau el ric que ha fet fortuna, estafant si ha calgut, fins a convertir-se en l'amo de la localitat. Diferències classistes, corrupció moral dels individus que ascendeixen socialment i conflictes generacionals.
Comentaris
[modifica]Va ser el primer film en què Paul Newman i Joanne Woodward van compartir cartell. Després de rodar aquest film, els dos actors van començar una relació amorosa que va durar fins a la mort de l'actor. Aquesta fou una dada favorable, ja que les escenes conjuntes de la parella i tots els moments en els quals apareix un impetuós Orson Welles, que només tenia 43 anys però ja començava a no necessitar disfressar-se de vell per interpretar patriarques dominants, componen les millors fases d'una pel·lícula que aborda temes com la dictadura emocional paternofilial, la distinció de classes, la repressió i l'ànsia sexual o l'home marcat pel seu fosc passat.
Va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar que era molt més que una cara bonica guanyant el prestigiós premi al millor actor al Festival de Cannes.[4] També hi apareix una joveníssima Lee Remick, que just un any després desplegaria tot el seu talent a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger, i Riu salvatge, d'Elia Kazan, així com Tony Franciosa, que encara no s'havia fet famós a través de la televisió, i Angela Lansbury, molts anys abans de convertir-se en investigadora de crims.
Repartiment
[modifica]
- Paul Newman: Ben Quick
- Orson Welles: Will Varner
- Lee Remick: Eula Varner
- Joanne Woodward: Clara Varner
- Anthony Franciosa: Jody Varner
- Angela Lansbury: Minnie Littlejohn
- Richard Anderson: Alan Stewart
- Victor Rodman: jutge
Premis
[modifica]- 1958. Premi al millor actor al Festival de Cannes
Referències
[modifica]
- ↑ Costa, Júlia. «‘El llarg i càlid estiu’, un drama faulknerià vora el Mississipí». Llegir, 01-07-2020. [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ «Fitxa de doblatge El Llarg I Càlid Estiu». El doblatge. [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ Costa, 2020.
- ↑ Merino, Imma «‘El llarg i càlid estiu'». El Punto Avui, 25-08-2020.
Pel·lícules dirigides per Martin Ritt | |
|---|---|
|
