El llarg i càlid estiu

El llarg i càlid estiu
The Long, Hot Summer
	;
Fitxa
Direcció	Martin Ritt
Protagonistes	Paul Newman; Joanne Woodward; Anthony Franciosa; Orson Welles; Lee Remick; Angela Lansbury; Richard Anderson; Bill Walker; J. Pat O'Malley; Mabel Albertson; Val Avery; Sarah Marshall; Byron Foulger
Producció	Jerry Wald
Guió	William Faulkner i Harriet Frank, Jr.
Música	Alex North
Fotografia	Joseph LaShelle
Muntatge	Louis R. Loeffler
Vestuari	Adele Palmer
Productora	20th Century Studios
Distribuïdor	20th Century Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1958
Durada	115 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Mississipí
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

El llarg i càlid estiu (títol original en anglès The Long, Hot Summer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt i estrenada l'any 1958.

Argument[modifica]

Ben Quick arriba a un petit poble després de ser expulsat d'una altra ciutat, acusat d'haver provocat un incendi. Allà és contractat per Will Varner, amo i senyor de l'indret.

Comentaris[modifica]

Lee Remick a la pel·lícula

Basada en tres relats curts de William Faulkner i ambientada, per tant, en una població del sud dels EUA, vora el Mississipí, la pel·lícula té com a protagonista un jove amb fama de piròman que s'espavila amb tan pocs miraments que complau el ric que ha fet fortuna, estafant si ha calgut, fins a convertir-se en l'amo de la localitat. Diferències classistes, corrupció moral dels individus que ascendeixen socialment, conflictes generacionals.

Va ser la primera ocasió en què Paul Newman i Joanne Woodward van compartir cartell en una pantalla cinematogràfica. Després de rodar aquest film, els dos actors van iniciar una relació amorosa que va durar fins a la mort de l'actor. Aquesta fou una dada favorable, ja que les escenes conjuntes de la parella i tots els moments en els quals apareix un impetuós Orson Welles, que només tenia 43 anys però ja començava a no necessitar disfressar-se de vell per interpretar patriarques dominants, componen les millors fases d'una pel·lícula que aborda temes com la dictadura emocional paternofilial, la distinció de classes, la repressió i l'ànsia sexual o l'home marcat pel seu fosc passat.

Va permetre, a un joveníssim Paul Newman demostrar que era molt més que una cara bonica guanyant el prestigiós premi al millor actor al Festival de Cannes. També hi apareix una joveníssima Lee Remick, que just un any després desplegaria tot el seu talent a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger, i Riu salvatge, d'Elia Kazan, així com Tony Franciosa, que encara no s'havia fet famós a través de la televisió, i Angela Lansbury, molts anys abans de convertir-se en investigadora de crims.