El món d'ahir (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl món d'ahir
Le Monde d'hier Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDiastème Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióDiastème Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhilippe Guilbert Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChantal Hymans Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàEl món d'ahir (2022) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt18361872 Allocine: 269097 Letterboxd: the-world-of-yesterday TMDB.org: 889672 Modifica el valor a Wikidata

El món d'ahir (originalment en francès, Le Monde d'hier) és una pel·lícula dramàtica francesa del 2022 coescrita i dirigida per Diastème. El 22 d'abril de 2022 es va estrenar el doblatge en català als cinemes.[1]

Sinopsi[modifica]

Tres dies abans de la primera volta de les eleccions presidencials, la presidenta de la República Élisabeth de Raincy (Léa Drucker), vol posar fi a la carrera política. El secretari general de la presidència, Franck L'Herbier, li comenta que un escàndol que té lloc a l'estranger corre el risc de provocar el descrèdit social, i que François Willem, el candidat de l'extrema dreta, podria guanyar.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Desenvolupament i rodatge[modifica]

El Fons Regional d'Art Contemporani de la Bretanya, transformat en comissaria a la pel·lícula.

El gener de 2021 es va anunciar la producció de la pel·lícula Diastème, que buscava figurants a Rennes. Produïda per Fin Août Productions, ja se n'havien escollit els papers principals: Léa Drucker, Alban Lenoir, Denis Podalydès i Benjamin Biolay.[2]

El rodatge va tenir lloc a Rennes, entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 2021,[2][3] el restaurant Le Bèje va servir d'escenari per a la pel·lícula[4] i el Fons Regional d'Art Contemporani, de comissaria.[5] També es van rodar escenes a Yvelines, algunes al castell de Rambouillet i a l'Ajuntament de Rennes per simular sales interiors del Palau de l'Elisi.[6]

Banda sonora[modifica]

La música de la pel·lícula està composta per Valentine Duteil, la banda sonora de la qual es va estrenar el 30 de març de 2022 per Fin Aout Productions:[7]

Llista de pistes
  1. Prélude (1:30)
  2. Sarabande (2:49)
  3. Andante (2:07)
  4. Largo (2:10)
  5. Largo 2 (1:07)
  6. Largo 3 (1:02)
  7. Allegro (1:31)
  8. Nocturne 1 (2:29)
  9. Nocturne 2 (2:57)
  10. Nocturne 3 (2:00)
  11. Final (2:57)
  12. Sarabande 2 (2:07)

Rebuda[modifica]

Crítica[modifica]

A França, el lloc Allociné enumera una mitjana de ressenyes de premsa de 3,3 sobre 5.[8]

Referències[modifica]

  1. «El món d'ahir». Cinema en Català. [Consulta: 8 abril 2022].
  2. 2,0 2,1 Krystell Veillard. «Rennes : recherche de figurants pour un long métrage avec Léa Drucker et Denis Podalydès». france3-regions.francetvinfo.fr, 02-01-2021. [Consulta: 31 març 2022].
  3. «Rennes. Qui veut tourner avec Léa Drucker et Benjamin Biolay ?». ouest-france.fr, 21-01-2021. [Consulta: 31 març 2022].
  4. Lucie Amadieu. «À Rennes, un restaurant a ouvert pour accueillir des acteurs». francebleu.fr, 01-02-2021. [Consulta: 31 març 2022].
  5. Fabienne Richard. «En Images. À Rennes, le Frac transformé en commissariat le temps d’un tournage avec Léa Drucker». ouest-france.fr, 03-02-2021. [Consulta: 31 març 2022].
  6. «Le Monde d'hier» (PDF). Pyramide Distribution, mars 2022, pàg. 7 [Consulta: 31 març 2022].
  7. «Le Monde d'hier (2022)». cinezik.org. [Consulta: 31 març 2022].
  8. «Le Monde d'hier». allocine.fr. [Consulta: 31 març 2022].

Enllaços externs[modifica]