El mercader de Venècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb El mercader de Venècia (pel·lícula).
Infotaula d'arts escèniquesEl mercader de Venècia
Merchant venice tp.jpg
Tipus obra de teatre
Autor William Shakespeare
Idioma anglès
Creació 1596
Gènere artístic tragicomèdia
Data de publicació 1600
Personatges
Personatges Shylock Tradueix, Portia Tradueix, Antonio Tradueix, Bassanio Tradueix, Jessica Tradueix, Lorenzo Tradueix, Gratiano Tradueix, Nerissa Tradueix, Stephano Tradueix, Tubal Tradueix, Launcelot Gobbo Tradueix, Old Gobbo Tradueix, Leonardo Tradueix, Duke of Venice Tradueix, Prince of Morocco Tradueix, Prince of Aragon Tradueix, Salarino Tradueix, Salanio Tradueix i Balthazar Tradueix
Altres dades
Identificador Internet Broadway Database show 6020 i 7986
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica 6
Modifica les dades a Wikidata

El mercader de Venècia (The Merchant of Venice) és una obra de teatre de William Shakespeare, escrita entre 1596 i 1598. Tot i que en el Primer Foli es classifica com a comèdia, i comparteix certs aspectes amb altres comèdies romàntiques de Shakespeare, l'obra és principalment recordada per les seves escenes dramàtiques. El crític Harold Bloom la qualificà com una de les obres més importants de l'autor.[1]

El personatge del títol és el comerciant Antonio que, per ajudar al seu protegit Bassanio, demana diners a l'usurer Shylock. Segur de poder pagar-li, signa un contracte en el qual autoritza al seu creditor a treure d'ell una lliura de carn en cas d'incompliment. Malgrat tot, quan aquest no pot tornar-li els diners, Shylock, que vol venjar-se de les humiliacions dels cristians, insisteix que el contracte s'apliqui al peu de la lletra.

El retrat del jueu Shylock planteja moltes preguntes i interpretacions molt diverses, alguns el veuen com un boc expiatori, un reflex dels prejudicis antisemites, i d'altres com l'eloqüent portaveu d'una comunitat que reclama un tractament més humà. Aquesta ambigüitat fa que la peça que de vegades es consideri una de les "peces problemàtiques" de Shakespeare.

Ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions, particularment el 2004 amb Al Pacino, Jeremy Irons i Joseph Fiennes.

Referències[modifica]

  1. Bloom, Harold (ed.). William Shakespeare : comedies. Nova ed.. Nova York: Bloom's Literary Criticism, 2009, p. 1. ISBN 1604136316.