El meu oncle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl meu oncle
Mon oncle
Villa arpel 104.JPG
Fitxa
Direcció Jacques Tati
Protagonistes
Producció Jacques Tati
Guió Jacques Tati i Jean L'Hôte
Música Alain Romans
Fotografia Jean Bourgoin
Muntatge Suzanne Baron
Productora Gaumont
Distribuïdor Gaumont
Dades i xifres
País d'origen França i Itàlia
Estrena 10 maig 1958
Durada 117 min
Idioma original francès
Color en color
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0050706 Filmaffinity: 419458 Allocine: 2614 Rottentomatoes: m/mon_oncle Allmovie: v33079 TCM: 5776 TV.com: movies/mon-oncle
Modifica les dades a Wikidata

El meu oncle (títol original en francès: Mon oncle)[1] és una comèdia francesa del 1958 dirigida pel cineasta Jacques Tati. La mordaç sàtira del director francès caricaturitza la moderna societat de consum, posant èmfasi a la seva banalitat manifestada sobretot per uns inútils i prescindibles estris i artefàctes automàtics que, això no obstant, han esdevingut protagonistes de la quotidianitat domèstica.

L'exitosa pel·lícula de Jacques Tati va guanyar el Premi del Jurat del Festival de Canes de 1958 i posteriorment l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El títol El meu oncle fa referència a Monsier Hulot, el protagonista principal de la pel·lícula, interpretat novament per Tati després de ja haver-lo encarnat el 1953 amb Les vacances del Sr. Hulot (Les Vacances de Monsieur Hulot).[2] Monsieur Hulot és un humil ciutadà francès que menysprea el nou estil de vida que ha invadit la França de la post-guerra, amb la seva moderna arquitectura, els seus automàtics aparells domèstics i el seu tarannà consumista pregonat d’un banal i importat american-style.

Com en la majoria de les pel·lícules de Tati, El meu oncle és principalment una comèdia visual on les converses són escasses i en tot cas subordinades al soroll de l'entorn, sovint expressament exagerat per tal d'intensificar el to irònic de les escenes. La gesticulació teatral dels personatges, ajudada de jocs de llum i d'un ús especial del color, substitueix els diàlegs a penes audibles o irrellevants i és suficient per comprendre les satíriques escenes que conformen la comèdia.

Repartiment[modifica]

  • Jacques Tati, Monsieur Hulot
  • Jean-Pierre Zola, Monsieur Arpel
  • Adrienne Servantie, Madame Arpel
  • Alain Bécourt, Gérard Arpel
  • Lucien Frégis, Monsieur Pichard
  • Betty Schneider, Betty (filla del propietàri)
  • Jean-François Martial, Walter
  • Dominique Marie, veí
  • Yvonne Arnaud, Georgette (minyona)
  • Adelaide Danieli, Madame Pichard
  • Régis Fontenay, venedor
  • Claude Badolle, venedor del mercat
  • Max Martel, home embriagat
  • Nicolas Bataille, treballador

Banda sonora[modifica]

  1. Mon oncle / Adios Mario - Franck Barcellini

Font:[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El meu oncle Modifica l'enllaç a Wikidata