El milagro de Candeal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl milagro de Candeal
Fitxa
DireccióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlinhos Brown i Bebo Valdés Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Molina Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías Arroyo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFernando Trueba P. C. i BMG Music Publishing Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada134 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
portuguès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0436590 Filmaffinity: 954498 Allocine: 60141 Rottentomatoes: m/milagro_de_candeal Letterboxd: el-milagro-de-candeal Allmovie: v317809 TCM: 643471 TMDB.org: 71803 Modifica el valor a Wikidata

El milagro de Candeal és una pel·lícula documental dirigida per Fernando Trueba l'any 2004. Va obtenir els premis a la millor pel·lícula documental i a la millor cançó original en la XIX edició dels Premis Goya, en 2005.[1] Va ser rodada a una favela amb músics brasilers locals i altres de coneguts.[2]

Argument[modifica]

Documental sobre les iniciatives musicals de Carlinhos Brown, concretament a la comunidade de Candeal, on el poder de la música s'ha convertit en una comunitat especial. Aquest treball s'inicia amb el viatge de Bebo Valdés a Salvador de Bahia, on encara és palesa la influència africana en els costums, religió i música dels seus habitants. A través de Mateus, un músic bahiano, i Carlinhos Brown, coneix la favela afro-bahiana de Candeal. Allí no hi ha armes ni drogues, els seus instruments són amb els quals fan música, gràcies a les iniciatives de persones com Carlinhos, un músic que destina els seus diners a ajudar els altres. Amb processons musicals com la Timbalada, ha convertit aquesta favela en un lloc on s'ha substituït el tràfic de drogues per la construcció d'un conservatori de música, un centre de salut o un estudi on venen a gravar músics de tots els continents, atrets pel so dels instruments.[3][4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]