El milagro de P. Tinto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl milagro de P. Tinto
El-milagro-de-P-Tinto.jpg
Fitxa
DireccióJavier Fesser Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuis Manso Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCésar Macarrón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióGuillermo Fesser i Javier Fesser Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSuso Saiz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJavier Aguirresarobe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGuillermo Represa del Río Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeGegé Godoy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPelículas Pendelton i Sogetel (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 desembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.800.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de comèdia Modifica el valor a Wikidata
Temachildlessness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0151572 Filmaffinity: 968751 Allocine: 23695 Rottentomatoes: m/el_milagro_de_p_tinto Allmovie: v175929 Modifica el valor a Wikidata

El milagro de P. Tinto és una pel·lícula espanyola de gènere surrealista-còmica, relatada en retrospectiva, dirigida per Javier Fesser i escrita per ell mateix juntament amb el seu germà Guillermo Fesser. La pel·lícula, estrenada en 1998 va guanyar el Goya als millors efectes especials.[1]

Sinopsi[modifica]

P. Tinto (Luis Ciges) està obsessionat amb tenir una gran família, la qual cosa li porta a posar en marxa el seu "projecte", un clàssic dibuix amb escuradents, mostrant una nombrosa família on s'observa un pare, una mare, vuit nens i, al final del dibuix, un gargot d'un ratolí, i sota el lema "Família P. Tinto". En una banqueta de la seva escola, coneix a Olivia Prieto (Silvia Casanova), una noia cega, que se senti al costat d'ell i presa el paper. Passant la seva mà sobre el mateix diu: "Ah, això és just el que necessito; no sé si serà suficient, però és el que busco". P. Tinto s'enamora de la seva mirada (sense saber de seva ceguesa).

En la seva infantesa tots dos senten de casualitat als adults dir que per a tenir nens van fer "tralari, tralarí", estirant i contraient amb els polzes els tirants que sostenen els seus pantalons. Olivia i P. Tinto, d'acord amb el sentit, guarden aquest secret per a quan arribi el moment intentar tenir fills al ritme de "tralari, tralarí". Lògicament allò no els dona cap resultat. A la seva casa, situada al camp, veuen passar els anys, així com l'Exprés Pendular (que passa veloçment cada 25 anys), fins que un dia, després de demanar-li a Sant Nicolau desesperadament que els doni un fill, apareixen dos marcians, José Ramón (Javier Aller) i El Teniente (Emilio Gavira), l'OVNI del qual, un "Desplaçable Aerodinàmic Topolino Coupé XT3", s'avaria de casualitat enfront de la casa dels P. Tinto. Aquest i Olivia, en confondre als marcians amb els fills que han demanat al sant en les seves oracions, acaben per adoptar-los com a fills seus, a pesar que els marcians els expliquen insistentment que venen d'un altre planeta. No obstant això, P. Tinto no sent als "nens" com a propis, per la qual cosa decideix adoptar un nen africà. Llavors apareix Pancho José (Pablo Pinedo), un estranger gegantí escapat d'un manicomi, que porta amb ell una bombona a coll, i P. Tinto contracta Usillos (Janfri Talpera) perquè construeixi una habitació al seu fill "africà", personatge que, a part de ser un constructor excessivament nacionalista, està disposat a convertir-se en un gran ufòleg i treballar per a la NASA.

Amb aquesta singular mescla de personatges comencen a succeir-se divertides i surrealistes històries, viatges en el temps, el tancament de la fàbrica d' oblies de P. Tinto, la vocació sacerdotal d'un dels marcians i, sobretot, l'ànsia de Pancho per tornar a veure a la seva mare, que va morir aixafada per una caixa de formatge de tetilla.[2]

Repartiment[modifica]

  • P. Tinto (nen): Andrés Cigues
  • P. Tinto (adult jove): Bermúdez
  • Joselito (nen): Pedro Morales

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]