El pianista (pel·lícula de 1998)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl pianista
Fitxa
DireccióMario Gas
Director artísticPep Oliver
ProduccióGerardo Herrero
Isona Passola
GuióMario Gas, André Graill, Gustavo Hernández i Pierre Javaux (guió)
Manuel Vázquez Montalbán
(novel·la)
MúsicaCarles Santos
FotografiaTomàs Pladevall
MuntatgeRaúl Román
VestuariMaria Araujo
Efectes especialsPoli Cantero
Dades i xifres
País d'origenCatalunya
Estrena1998
Durada90 min
Idioma originalcatalà
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama

IMDB: tt0158088 Filmaffinity: 979188 Allocine: 53988 Allmovie: v173783 Modifica els identificadors a Wikidata

El pianista és una pel·lícula dramàtica catalana de 1998 dirigida per Mario Gas, estrenada l'octubre d'aquell any al Festival de Cinema de Sitges.[1]

El guió està basat en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, de 1985,[2] i la música és de Carles Santos.

Jordi Mollà va estar nominat al Fotogramas de Plata i va guanyar el premi del festival de cinema de Viña del Mar (Xile) per la seva interpretació del jove Doria.[3]

Argument[modifica]

Els pianistes Albert Rossell (Pere Ponce) i Lluís Doria coincideixen a París el 1936, on s'enamoren de la mateixa dona, Teresa (Paulina Gálvez), i passen a formar part de l'avantguarda musical del moment. Quan esclata la Guerra Civil Doria decideix quedar-se a França amb la seva música, l'única causa que considera important, mentre que Rossell torna a Barcelona per lluitar per la República, perdent l'oportunitat de continuar una prometedora carrera professional.

El 1946, després de passar uns anys a la presó acusat d'ajudar anarquistes antifranquistes, Rossell coneix un grup de veïns amb qui farà amistat i passarà estones als terrats, compartint històries. Gràcies a la seva habilitat amb el piano un dia aconsegueix que li deixin tocar el d'una veïna, i deixa de banda els seus interessos musicals clàssics per fer-los ballar amb un boogie, i es retroba amb Teresa.

Anys més tard, durant la dècada del 1980, el ja famós compositor Lluís Doria es queda paralitzat quan es retroba en un cabaret de la ciutat amb el seu amic de joventut, que és el pianista de l'espectacle.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]