El río que nos lleva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreEl río que nos lleva
Tipusobra literària modifica
Fitxa
AutorJosé Luis Sampedro Saez modifica
Llenguacastellà modifica
PublicacióEspanya modifica, 1961 modifica
EditorialAguilar modifica
Dades i xifres
Gènerenovel·la modifica

El río que nos lleva és una novel·la de José Luis Sampedro, editada en 1961.[1] En ella, l'escriptor ret homenatge als raiers del riu Tajo en la seva labor de transportar la tramada[2] riu avall, des de la Serranía Ibérica, a Guadalajara, cap als barrancs, fites i parameres de La Alcarria, desembocant finalment a l'horta d'Aranjuez, ja a la província de Madrid.[3]

Claus de l'argument i recorregut geogràfic[modifica]

L'acció -situada a Espanya en la dècada de 1940- s'inicia prop del poble de Zaorejas.[4] En els camins que hi porten es trobaran els tres protagonistes de la novel·la: "Tot estava disposat, encara que ningú ho sabés, perquè la vida no avisa..." Amb aquesta sentència inicia Sampedro la novel·la.[5]

Recorregut de la tramada traçat per Sampedro en la seva novel·la.

Protagonistes[modifica]

  • Roy Shannon, irlandès de 32 anys, excombatiente de la Segona Guerra Mundial. Rodamón circumstancial a Espanya fugint d'"assassins d'uniforme orgullosos de les seves bombes".[6]
  • Paula, "una dona embolicada en ombra"; la dona que focalitzarà tot el relat.[7]
  • L'Americà, capatàs dels raiers, en un temps emigrant al Nou Món; eix del triangle emocional que centra la trama.
Raiers preparats per a canalitzar les peces (arxiu documental de J.Larrañaga).

Estructura[modifica]

Presentats els protagonistes, Sampedro organitza la novel·la —segons ell mateix explica— a partir de tres exagrames del Llibre de les Mutacions:

  • KAN és la muntanya, la sement, la porta que s'obre, l'ocell de bec negre, l'arbre fort i nuós. És el Nord-oest, és l'Hivern.
  • TCHAN és el drac, el violent, el camí ral, el groc, el fort i el luxuriós, el bambú jove, el tambor. És el Nord-oest, porta la Primavera.
  • LI és el llampec, el foc, el sol ardent, la llança, la sequedat, el galop, el punyal, a l'alacrà. És l'Est, cap a l'Estiu.

Escenari[modifica]

Seguint l'accidentat llit del Tajo, El río que nos lleva, prenent un ritme narratiu que l'aventura acosta a algunes obres de Jack London, transporta la "tramada" i als raiers que la condueixen pels paratges d'Alpetea, Huertahernando, Huertapelayo, Valtablado del Río i Ocentejo; en el curs de l'alt Tajo. Entra després la novel·la en paisatges alcarrenys deixant a les seves ribes pobles amb ressons de l'Espanya profunda’ de Cela, com Carrascosa, Trillo, Viana i Zorita de los Canes, o espais naturals com Entrepeñas i el tajo d'Anguix. Novel·la i riu flueixen després cap al seu desenllaç final pels sots de Mazuecos, Fuentidueña i Buenamesón, fins al Real Sitio d'Aranjuez.[8] Mentrestant, per les seves pàgines s'ha anat filant la trama, entre la "naturalesa solidària" i la ferida incurable de "les dues Espanyes".[9]

La versió cinematogràfica[modifica]

Infotaula de pel·lículaEl río que nos lleva
El rio que nos lleva.jpg
Fitxa
DireccióAntonio del Real
Protagonistes
GuióAntonio Larreta
José Luis Sampedro
MúsicaLluís Llach
Carles Cases
FotografiaFederico Ribes
MuntatgeMiguel González Sinde
ProductoraProducciones Dulcinea
Dades i xifres
País d'origenEspanya Espanya
Estrena28 de setembre de 1989
Durada116 minuts
Idioma original(castellà)
Descripció
Gènerenovel·la modifica

El río que nos lleva va ser duta al cinema -amb aquest mateix títol- per Antonio del Real en 1989.[10] Amb guió d'Antonio Larreta supervisat pel propi Sampedro i Del Real; música de Carles Cases i Lluis Llach, i fotografia de Federico Ribes. En el repartiment principal:

La versió cinematogràfica d' El río que nos lleva va ser guardonada en deu festivals internacionals i, en 1990, va rebre el Premi al Millor Director, que concedeix l'ADIRCAE (Assemblea de Directors, Realitzadors Cinematogràfics i Audiovisuals Espanyols). També va ser declarada d'interès per la UNESCO.[12]

Reconeixements[modifica]

En 1991, Sampedro va ser nomenat Fill Adoptiu de Guadalajara.[13]

Referències[modifica]

  1. SAMPEDRO, José Luis: El río que nos lleva. 1ª edición en Aguilar, colección Novela Nueva. Depósito Legal: M 4434-1961, Madrid, 1961. Vegeu també: Alfaguara, Madrid, 1982. ISBN 84-204-2057-3. Edició corregida, en la qual l'autor va suprimir l'últim capítol.
  2. "Marzo con sus marzadas se lleva las maderadas." (dita popular de l'Alto Tajo)
  3. «Ficha de El río que nos lleva en el sitio de la Fnac.». Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 27 desembre 2011].
  4. Zaorejas és una de les 'portes' de l'actual Parc Natural de l'Alt Tajo, i compta amb un Museu del Ganchero.
  5. Sampedro, (1982) p.13
  6. Sampedro, (1982)p14.
  7. Sampedro, (1982)p.13
  8. Sampedro abordarà anys més tard una novel·la titulada Real Sitio (1993), on el referit ritme del London aventurer es transforma en un compàs d'espera del Balzac naturalista.
  9. María José Tello Carretero: "Una visión cosmogónica de El río que nos lleva de José Luis Sampedro" Consultado en agosto de 2014
  10. En Palabras y memoria de un escritor: José Luis Sampedro (1991), Francisco Martín Martín cita l'existència, des de 1954, d'un guió per cinema, «Los Gancheros» escrit per Sampedro i editat a Madrid per Casa Morell.
  11. Ficha fílmica.
  12. «El río que nos lleva». ruralcazorla.org, 13-07-2013. [Consulta: 30 abril 2016].
  13. Noticia en eldiadigital.

Bibliografia[modifica]

  • Lindo Martínez, José Luis: Maderadas y gancheros. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Consejería de Turismo y Artesanía. 2009.[1]
  • Juan Piqueras Haba y Carmen Sanchís Deusa: El transporte fluvial de madera en España. Departamento de Geografía de la Universidad de Valencia.[2]