El rei Roger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Musical note nicu bucule 01.svgEl rei Roger
Roger II Sicily.jpg
Roger II de Sicília (1130-1154), protagonista de l'òpera
Títol original Król Roger
Compositor Karol Szymanowski
Llibretista Jarosław Iwaszkiewicz
Llengua original Polonès
Font literària Les Bacants d'Eurípides
Època composició 1918-1924
Actes Tres
Durada 80 minuts
Estrena absoluta
Data estrena 19 de juny de 1926
Escenari Gran Teatre de Varsòvia
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 2 de novembre de 2009 (estrena a Espanya)
Personatges i creadors
Modifica dades a Wikidata

El rei Roger (en polonès Król Roger) és una òpera en tres actes de Karol Szymanowski, amb llibret de Jarosław Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basada en Les Bacants d'Eurípides, fou estrenada al Gran Teatre de Varsòvia el 19 de juny de 1926. L'acció se situa a la Sicília del segle XII, període d'ocupació d'una dinastia normanda a l'illa, el membre més destacat de la qual fou Roger II de Sicília (1130-1154).

El rei Roger pertany al grup de títols operístics que han romàs endormiscats al llarg de la història amb un injust càstig per ser posteriorment reconeguts pels experts com una de les fites del repertori líric internacional. És una obra enigmàtica, sensual, pertorbadora i iconoclasta de Szymanowski, una de les figures més misterioses, prodigioses i menys prodigades de la música de inicis del segle XX.[1]

Una de les grans òperes del segle XX, un drama d'idees, ha estat molt poc representada a Occident, tant perquè va quedar a l'altra banda del teló d'acer com pel seu idioma, el polonès.[2] El personatge central, el rei sicilià Roger, s'inspira en la figura de Penteu, rei de Tebes, qui va prohibir el culte a Dionís i va morir a la muntanya Citeró destrossat per la seva mare i les seves germanes. Narra l'arribada a Sicília d'un misteriós pastor que sedueix la reina Roksana i tota la cort i que, finalment, es manifesta com Dionís, déu del vi, de la fertilitat i de l'hedonisme. Però Roger resisteix la seva seducció i acaba l'obra amb un vibrant himne a Apol·lo i al Sol, símbols de la racionalitat del classicisme, que s'oposa a l'èxtasi de Dionís i els seus seguidors.[3]

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Karol Szymanowski, nascut en l'actual Ucraïna dins d'una família d'amplis interessos artístics.[4] Fill d'un terratinent polonès i d'una baronessa sueca, va ser un compositor que des de jove va viure imbuït en el procliu ambient artístic d'una família envoltada intermitentment, i per diverses circumstàncies, per poetes, pintors i músics. Després d'una educació infantil molt protectora i casolana, el 1901 es traslladà a estudiar a Varsòvia, sota la direcció de Zygmunt Noskowski. Alà va beure de les fonts del nacionalisme polonès, inspirat per Frédéric Chopin, reafirmat per Stanislaw Moniuszko i atiat per les mesures repressives russes. Tot i que la capital polonesa romania en un provincialisme vuitcentista que aïllava la seva activitat cultural de la resta d'Europa, el canvi de segle va atreure la mirada de joves músics com el pianista Arthur Rubinstein o el compositor Grzegorz Fitelberg, que va establir, al costat de Szymanowski i altres mestres, el moviment musical modernista Polònia Jove. Szymanowski va passar posteriorment dos anys a Berlín i Leipzig, assumint influències de Richard Wagner, Max Reger o Richard Strauss, dels que després va renegar activament però que van inspirar les seves primeres simfonies.[4] En un dels seus viatges a França va poder conèixer a Claude Debussy i la música de l'impressionisme. L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Diàguilev el van sorprendre a Viena, però durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a l'estudi de la civilització grega i la seva literatura, dels primers cristians i l'Islamisme a través de nombroses lectures i fructificants viatges. Szymanowski va esbossar les seves primeres obres seguint la tradició dels compositors romàntics germans, però les seves creacions posteriors van anar adquirint un to més colorit, expressiu i contrapuntístic. La gran guerra va produir, però, en Szymanowski un canvi d'orientació ideològica i estètica que el va conduir novament a un art nacionalista que treia el cap tímidament a la música folklòrica del seu poble.[1]

Composta entre 1920 i 1924, El rei Roger fou la segona òpera de Szymanowski i va néixer d'un viatge del compositor a Sicília i el nord d'Àfrica. Szymanowski va quedar impressionat sobretot de Sicília i la forma en que en aquest lloc es barrejaven elements procedents de cultures tan dispars i properes com la grega, l'àrab, la bizantina, la romana, la normanda i la cristiana. El fet més atraient per al músic polonès va ser que al segle XII en la cort de Roger II de Sicília (1095-1154), que ha passat a la història com un dels cercles més tolerants de l'Europa de l'època, poguessin conviure individus en una mateixa societat amb tan diferents creences religioses. Aquesta és la situació que va donar lloc a la gènesi del llibret de Król Roger: el conflicte interior de l'home entre els ideals pagans i cristians, o entre l'apol·lini i el dionisíac, la raó i la sensualitat.[5]

Tots dos parents llunyans, Szymanowski i Iwaszkiewicz, van començar a pensar l'òpera al juny de 1918 a la seva residència a Elizavetgrad. Aquí va ser on Szymanowski, un autèntic home de lletres i ocasional pintor, va escriure la novel·la homoeròtica Efebos, llibre que va romandre sense publicar i que es va perdre en l'arrencada de la Segona Guerra Mundial el 1939. L'agost de 1918, Szymanowski estava a Odessa quan va rebre d'Iwaszkiewicz, que estava a Varsòvia, un esbós del llibret per a la nova òpera. L'escriptor, que estava allistat en les activitats del grup de poetes Skamander, va perdre el seu interès en el projecte, el que va provocar que Szymanowski hagués de reescriure tant el segon com el tercer acte i no escrivís ni una sola nota ni compàs fins al 1920, any en què va aconseguir esbossar els dos primers actes, deixant el tercer i l'últim pel 1921. Allò va alentir necessàriament la creació de l'obra, que es va dilatar durant set anys. Per tant, Szymanowski va treballar en El pastor, títol que inicialment anava a portar l'obra, des de 1918 fins al 1924.[5]

El llibret, dramàticament improbable i saturat d'obvietats més o menys comprensibles, redueix l'obra a un oratori. L'argument se centra en l'esmentat rei de Sicília, seduït per un pastor profeta que recorre l'illa per convertir el poble al culte d'un déu pagà. El rei Roger i la seva esposa Roksana queden seduïts per aquest ambigu personatge que sembra el desconcert al seu voltant.[6] El monarca i les més altes autoritats eclesiàstiques de l'illa que governa s'han d'enfrontar ara a les capacitats seductores d'un pastor que predica un evangeli ben poc ortodox, i que promet als seus seguidors un paradís a la terra ple de sensualitat orgiàstica i bon vi. La veritat és que, encara que el rei Roger intenti defensar-se de les temptacions d'aquest pastor a qui els arquebisbes ja voldrien veure mort, la seva reina Roksana vol seguir les passes del predicador que garanteix festa i plaer en lloc d'amenaçar amb penalitats. Roger s'enfronta a la situació sense caure en el fanatisme religiós que molts li demanen i, alhora, sense apuntar-se tampoc a aquest culte que garanteix l'èxtasi dels sentits.

Una forma de reaccionar que té molt a veure amb la mateixa personalitat de Szymanowski, un compositor que es va moure sempre entre la seva molt catòlica Polònia natal i la sensualitat irresistible d'Itàlia, i que va viure la seva homosexualitat de forma privada. Szymanowski crea una obra en què es passa com si res de l'Orient a l'Occident (tan físicament com musicalment) i es barreja el paganisme amb les influències islàmiques.[7].

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

En una missa solemne que se celebra a la catedral de Palerm, presidida pel rei Roger i la seva esposa Roksana, l'arquebisbe i la diaconessa, figures influents de la cort normanda, acompanyats pels cors, supliquen al sobirà que faci justícia i defensi la santa fe davant la presència inquietant d'un pastor que predica contra les creences dels fidels i els incita al pecat. El conseller Edrisi, savi àrab de la cort, i Roksana, demanen al rei que no el condemni sense jutjar-lo.

Roger dóna ordre que condueixin davant seu el pastor, jove bellíssim i misteriós, que en el diàleg amb el rei mostra un orgull inquietant. Roger fa callar la gent que l'insulta i el pastor descriu amb gran dolçor el seu déu, que busca els ramats perduts amb el cap coronat d'heura i raïms a les mans, capaç de sadollar els desigs dels seus fidels. Edrisi demana pietat per al jove, igual com Roksana, i Roger, després d'un moment de còlera en què ordena que el pastor sigui mort, decideix alliberar-lo. El pastor mira els ulls del rei amb un somriure lluminós i, abans que surti, Roger, sobtadament, li ordena que aquella nit comparegui al seu palau, on serà jutjat.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Dins el gran i luxós palau, el rei Roger, molt torbat, confessa al savi conseller Edrisi com l'inquieta el foc inconegut que brilla en la mirada del nouvingut i l'expressió dels ulls de Roksana quan aquest cantava al seu déu. Escolten ambdós atentament el cant de Roksana, que demana que la pietat amari el cor del rei.

Entra amb gran solemnitat el jove i bell pastor, vestit esplèndidament, acompanyat dels seus músics, que afirma venir de les terres remotes de l'Índia, enviat per un déu amable i poderós, però troba en el rei una reacció hostil. L'escena es va omplint d'una gran gentada, fascinada pel pastor. El rei l'acusa de blasfemar i d'enverinar amb encanteris el cor dels seus seguidors. El pastor respon amb orgull, convoca els seus músics a tocar i s'inicia una gran dansa ritual, de caràcter orientalitzant i dionisíac. Entra Roksana, Roger intenta inútilment deturar-la, però ella fa una crida a l'amor i a l'assumpció de la follia i demana que el jove déu se l'emporti al seu paradís.

Roger dóna ordre de detenir i immobilitzar el pastor, però aquest, aïrat i més segur que mai, trenca la cadena i la llença als peus del rei. Demana als qui se sentin lliures que el segueixin al seu meravellós i secret univers i la primera a fer-ho és Roksana, a la qual s'uneixen molts dels presents. Roger, sol amb Edrisi, profundament commogut, es treu la corona i el mantell reial, abandona l'espasa i decideix seguir-los com a pelegrí.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Entre les ruïnes d'un temple grec, davant el mar, veiem arribar el rei Roger, fatigat i amb una gran tristesa, i Edrisi. Desconfia de trobar Roksana i el conseller l'insta perquè la cridi. Aviat sent la resposta de Roksana i la veu del pastor, la lluna apareix entre els núvols i il·lumina l'escena, i arriba la reina com una aparició meravellosa, amb una actitud amorosa vers el rei, al qual diu que el pastor està al firmament, en el món de les estrelles. L'invita a oferir-li un sacrifici sobre l'altar i llencen rams de flors dins les flames. El pastor apareix amb l'aspecte del déu Dionís, envoltat d'una llum sobrenatural. L'escena es va poblant d'ombres dels seus seguidors i el pastor intenta convèncer el rei que la seva veu desperta un cant de joia en el seu cor i convida els presents a un viatge infinit sobre els oceans.

S'anuncia l'alba, les estrelles s'apaguen i la imatge del pastor desapareix mentre els seus fidels es lliuren a una bacanal, amb Roksana en qualitat de mènada. Roger no intenta deturar aquest flux de gent que va sortint, la música es va apaivagant i es dilueix en la llum de l'aurora. Sols novament Edrisi i el rei, arribem al final de l'òpera, en què Roger, posseït d'una gran força i dignitat, entona un conclusiu i solemne himne al sol naixent, la llum apol·línia del qual saluda amb emoció. Ha renascut i s'ha enriquit amb el món dionisíac, però ha aconseguit no ser-ne un esclau i assumir els principis apol·linis.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Amb un llibret del cosí llunyà del compositor[8], Jaroslaw Iwaszkiewicz, basat en un tema clàssic, Les Bacants d'Eurípides, Król Roger, el rei normand de Sicília del segle XII temptat per un pastor misteriós i sensual, beu del simbolisme tant com del fauvisme, del postwagnerisme centreeuropeu com de l'exotisme de matriu oriental, en una síntesi personal i agosarada.[9] D'aquí la quantitat d'al·lusions a danses i colors orientals que ja es troben en altres partitures de Szymanowski, en el si d'una música d'una força i càrrega eròtica sorprenents, amb harmonies i cromatismes hipertrofiats marcats per l'empremta de Wagner, Strauss, Reger, Debussy i Stravinski.[6]

La complexitat de l'obra rau, en primer lloc, en què la seva aparent senzillesa formal incorpora en realitat tota la tensió de les avantguardes europees del moment. Basat en l'oposició nietzscheana entre el l'apol·lini i el dionisíac. Orient i Occident, la rigidesa cristiana i la disbauxa pagana, l'eterna lluita entre entre l'esperit i la carn, la disciplina o el caos, l'estoïcisme davant l'hedonisme, la lluita interior, en definitiva, entre la raó i el desig, aquest és el viatge a l'interior de cada un de nosaltres que ens planteja Szymanowski en aquesta intensa òpera.[8]

Szmanowski banya el drama amb una música fascinant, de colors i llums encegadores en una orquestra propera a l'opulència straussiana, i deutora de Scriabin, Debussy, Ravel i el gust per la cultura oriental i mediterrània que el compositor polonès va incorporar al seu potent univers sonor.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Montes, Roberto. «El Rey Roger, de Karol Szymanowski» (en castellà). Melómano digital. [Consulta: 5 desembre 2016].
  2. Barranco, Justo. «El Liceu estrena en España el ‘Król Roger’ de Szymanowski» (en castellà). La Vanguardia, 01-11-2009. [Consulta: 6 desembre 2016].
  3. «Informació de l'òpera» (en castellà). Instituto Polaco de Cultura. [Consulta: 7 desembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Biografia de Szymanowski». Festival de Música Polonesa. [Consulta: 5 desembre 2016].
  5. 5,0 5,1 Montes, Roberto. «El Rey Roger, de Karol Szymanowski» (en castellà). Melómano Digital. [Consulta: 7 desembre 2016].
  6. 6,0 6,1 Serrou, Bruno. «El rey Roger entra en la Ópera de Paris» (en castellà). Scherzo. [Consulta: 7 desembre 2016].
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Oliver
  8. 8,0 8,1 8,2 Pérez Senz, Javier. «Los caminos del deseo» (en castellà). Scherzo, Desembre 2009. [Consulta: 7 desembre 2016].
  9. Fancelli, Agustí. «Complejidades del acontecimiento». El País, 04-11-2009. [Consulta: 7 desembre 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]