El restaurant de l'Alice

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl restaurant de l'Alice
Alice's Restaurant
Restaualice.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Arthur Penn
Protagonistes
Producció Joseph Manduke
Hillard Elkins
Guió Venable Herndon
Arthur Penn
Música Arlo Guthrie
Garry Sherman
Fotografia Michael Nebbia
Muntatge Dede Allen
Vestuari Anna Hill Johnstone
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1969
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Temàtica
Basat en Alice's Restaurant Tradueix
Gènere Peripècies hippies
Lloc de la narració Nova York
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 6.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El restaurant de l'Alice (títol original en anglès: Alice's Restaurant) és una pel·lícula dels Estats Units de 1969, dirigida per Arthur Penn, adaptació del text de la cançó homònima d'Arlo Guthrie, inspirada d’una anècdota viscuda pel seu autor. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Com la cançó, la pel·lícula és una crítica satírica del servei militar obligatori als Estats Units durant la guerra del Vietnam, en l’estil humorístic dels hippies.

La base és una anècdota viscuda per Arlo Guthrie i els seus amics el 1965:
Durant la festa del Dia d'acció de gràcies, Arlo i un amic havien buidat les galledes de les escombraries dels seus amics Alice Brock i Ray Brock, llançant-les sota un pujol, en estar tancada la deixalleria. Són detinguts per l'oficial Obie i han de comparèixer davant el jutge, recollir les deixalles i pagar una multa de 50 dòlars. Al final de la història, Arlo, en el transcurs d'una visita d'aptitud militar, no pot servir en l'exèrcit a causa d'el seu passat criminal .

Al voltant d'aquesta peripècia, la pel·lícula conta la concentració de tots els seus amics al voltant d'Alice i Ray, del seu restaurant, de les festes organitzades en una capella desconsagrada que han recomprat al poble de Stockbridge.

S'hi veu igualment Arlo retre visita al seu pare Woody Guthrie hospitalitzat, on troba la seva mare i també el cantant Pete Seeger interpretat per ell mateix.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La capella, un dels llocs reals de l'anècdota de 1965
  • La verdadera Alice Brock apareix almenys 3 vegades, encarnant personatges secundaris, seguint el principi cinematogràfic del cameo.
  • La capella es va convertir després en el Guthrie Center.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. El restaurant de l'Alice (en català). esadir.cat. 
  2. «Alice’s restaurant». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]