El rossinyol (Stravinski)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióEl rossinyol
Solovey by A. Benois 02.jpg
Títol original Le Rossignol
Forma musical òpera i obra de teatre
Compositor Ígor Stravinski
Llibretista Ígor Stravinski i Stepan Mitusov
Llengua original francès
Font literària El rossinyol, de Hans Christian Andersen
Composició entre 1908 i 1914
Gènere Neoclassicisme
Actes tres
Durada 45 minuts
Personatges
  • Rossinyol (soprano) - Aurelia Dobrovolska
  • Pescador (tenor) - Aleksandr Varfolomeiev
  • Cuinera (soprano) - Maria Brian
  • Emperador (baix) - Piotr Pavel Andreiev
  • Camarlenc (baix) - Aleksandr Belianin
Estrena
Data 26 de maig de 1914
Escenari Òpera Garnier de París
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 20 de gener de 1948 (estrena a Catalunya i Espanya)
Més informació
Allmusic mc0002361046
Modifica dades a Wikidata

El rossinyol (en rus: Соловей, en francès: Le rossignol) és un conte líric rus en tres actes amb música d'Ígor Stravinski. Es coneix normalment pel seu títol en francès. El llibret, basat en el conte El rossinyol, de Hans Christian Andersen, va ser escrit pel compositor Stepán Mitusov.

Història[modifica]

Stravinski havia començat a treballar en l'òpera el 1908, amb un llibret elaborat probablement a finals de l'any 1907 amb Stepán Stepanovitx Mitusov, un amic del cercle del compositor Nikolai Rimski-Kórsakov. Hi havia ja acabat el primer dels tres actes de l'òpera quan, l'any 1910, va rebre un encàrrec per part de Serguei Diàguilev. L'empresari, que ja havia pogut apreciar la capacitat del compositor rus en el Scherzo fantastique Feu d'Artifice, li va confiar la partitura de L'ocell de foc pels Ballets Russos, encàrrec que Stravinski va acceptar immediatament. El rossinyol va quedar així abandonat durant uns quants anys. Després va completar altres dos grans ballets per Diàguilev, Petruixka i La consagració de la primavera.[1]

L'any 1914 Stravinski va rebre, del Teatre Lliure de Moscou, l'encàrrec per acabar la partitura del Rossinyol. Dubtava Stravinski si havia o no acceptar l'encàrrec: quatre anys, des del punt de vista musical, no són molts, però Stravinski era conscient que, després dels seus grans èxits L'ocell de foc, Petruixka i La consagració de la primavera, el seu estil havia canviat notablement i amb una rapidesa impressionant, i per tant, si hagués continuat la partitura directament en el segon acte, l'obra hauria mancat d'homogeneïtat. Però, d'una altra banda, tampoc la volia escriure una altra vegada sencera.

Després d'un cert temps, es va deixar persuadir i va completar, en el transcurs d'un any, els actes segon i tercer, deixant intacte el primer. Quan va estar acabada, el compositor rus es va assabentar que, mentrestant, el Teatre Lliure hi havia tancat. Va voler llavors que Diàguilev inclogués El rossinyol en el repertori dels ballets russos. L'empresari estava, de fet, muntant El gall d'or, de Rimski-Kórsakov. La primera representació de l'òpera va ser el 26 de maig de 1914 al Théâtre National de l'Opéra de París, en una producció de Diàguilev, amb els cantants en el fossat i els seus personatges fent mim i ballant a escena.

Més tard, el 1917, Stravinski va preparar un poema simfònic, Le chant du rossignol (La cançó del rossinyol), com una obra de concert separada fent servir música de l'òpera. Posteriorment, Stravinski es va apartar de les grans produccions escèniques per a concentrar-se en la música de cambra i de piano.

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Intèrprets a l'estrena, 26 de maig de 1914 (director:Pierre Monteux)[2]


Rossinyol (Соловей) soprano de coloratura Aurelia Dobrovolska
Pescador (Рыбак) tenor Aleksandr Varfolomeiev
Cuinera (Кухарочка) soprano Maria Brian
Emperador (Император) baix Piotr Pavel Andreiev
Camarlenc (Камергер) baix Aleksandr Belianin
Bonze (Бонза) baix Nikolai Goulaiev
Mort (Смерть) contralt Elisabeth Petrenko
Primer ambaixador japonès (Японский посол 1) soprano Mamsina
Segon ambaixador japonès (Японский посол 2) baix Vassili Saranov
Tercer ambaixador japonès (Японский посол 3) tenor Fodor Ernst

Argument[modifica]

Disseny escènic de A. Benois.

Acció a l'antiga Xina. El pescador (tenor) actua com un comentarista dels esdeveniments de la història.[3]

Acte I[modifica]

A la vora del mar, just abans que claregi, un pescador sent la cançó del rossinyol, que li fa oblidar les seves preocupacions. La cuinera (soprano) ha portat oficials de la cort de l'emperador a sentir el rossinyol (soprano), parlant de la bellesa del seu cant. No obstant això, no poden trobar el rossinyol. El camarlenc de la cort (baríton) promet a la cuinera un càrrec com a cuinera particular de l'emperador, si ella pot trobar el rossinyol. Al final el rossinyol apareix, i rep una invitació de la cuinera i del camarlenc per cantar davant l'emperador. El rossinyol accepta la invitació, però diu que la cançó més dolça és la que canta al bosc.

Acte II[modifica]

Els cortesans adornen el palau amb llanternes anticipant-se al cant del rossinyol. La cuinera parla als cortesans del rossinyol, que és petit, gris i virtualment invisible, però que el seu cant fa plorar als oients. Una processó anuncia l'arribada de l'emperador, i l'emperador (baix-baríton) mana el rossinyol que canti. El cant afecta a l'emperador profundament, i ofereix a l'au el premi d'una sabatilla daurada per portar al voltant del seu coll. Més tard, tres ambaixadors japonesos ofereixen a l'emperador un rossinyol mecànic, que comença a cantar. L'autèntica au s'escapa volant, i l'enutjat emperador ordena que la bandegin del seu regne. Nomena a l'ocell mecànic "primer cantant".

Acte III[modifica]

L'emperador està malalt i proper a la mort. La figura de la Mort és a la cambra de l'emperador. Els fantasmes de les gestes passades de l'emperador ho visiten. L'emperador crida els músics de la cort, però l'autèntic rossinyol ha reaparegut, desafiant l'edicte imperial, i comença a cantar. La mort (contralt) sent la cançó del rossinyol i queda profundament commoguda, i li demana que continuï. El rossinyol es mostra conforme, amb la condició que la mort retorni a l'emperador la seva corona, la seva espasa i el seu estendard. La mort consent i a poc a poc s'allunya de l'escena mentre el rossinyol segueix cantant. L'emperador recupera la seva força a poc a poc, i en veure al rossinyol, li ofereix el lloc de "primer cantant" a la cort. El rossinyol diu que està satisfet amb les llàgrimes de l'emperador com a premi, i promet cantar per a ell totes les nits des de l'ocàs fins a l'alba.

Enregistraments[modifica]

Àudio[modifica]

Any Elenc (el pescador, el rossinyol, la cuinera, l'emperador)
Director, teatre i orquestra
Segell discogràfic[4]
1960 Loren Driscoll, Reri Grist, Marina Picassi, Donald Gramm
Ígor Stravinski, Orquestra i cor de l'Òpera de Washington


Sony Classical
1992 Ian Caley, Phyllis Bryn Julson, Felicity Palmer, Neil Howlett
Pierre Boulez, Cors de la BBC i Orquestra Simfònica de la BBC
Erato
1997 Robert Tear, Olga Trífonova, Pippa Longworth, Paul Whelan
Robert Craft, Orquestra Filharmònica de Londres, London Voices
Naxos

Vídeo[modifica]

  • 2005 (DVD) - Christian Chaudet (director). Hugo Simcic, Natalie Dessay, Marie McLaughlin i Vsevolod Grivnov. Segell: Virgin Classics.

Referències[modifica]

Notes
  1. Stravinski, Ígor Fireworks and Songs of the Nightingale, pàg. VI (introducció).
  2. amadeusonline.net
  3. M.D. Calvocoressi, "M. Igor Stravinsky's Opera: The Nightingale, The Musical Times, 55 (856), 372-374.
  4. Discografia a operadis