El secret de Kells

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaEl secret de Kells
The Secret of Kells
Fitxa tècnica
Direcció Tomm Moore
Nora Twomey
Protagonistes
Producció Paul Young
Didier Brunner
Vivian Van Fleteren
Guió Fabrice Ziolkowski
Música Bruno Coulais
Kíla
Muntatge Fabienne Alvarez-Giro
Productora Cartoon Saloon
Dades i xifres
País França
Bèlgica
Irlanda
Data d'estrena 2009
Durada 75 minuts
Idioma original anglès
Color color
Pressupost 8 milions $
Temàtica
Gènere Animació
Aventura
Tema principal Llibre de Kells
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula d'animació ()
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El secret de Kells (angl. The Secret of Kells, fr. Brendan et le Secret de Kells[1]) és una pel·lícula d'animació, coproducció franco-belga-irlandesa, estrenada el 2009 al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Fou dirigida per Tomm Moore i Nora Twomey, produïda per Les Armateurs, Vivi Film, Cartoon Saloon i France 2 Cinéma; és destinada a un públic infantil.

La pel·lícula s'ambienta en la Irlanda del segle IX i conté nombrosos referents històrics i mitològics. Concretament s'ambienta en l'Abadia de Kells en el moment en què s'està creant el Llibre de Kells, un evangeliari il·luminat, un dels més sumptuosos manuscrits il·luminats de l'Edat mitjana, declarat Memòria del Món de la UNESCO.

Argument[modifica]

Brendan és un jove novici de 12 anys que viu al monestir de Kells, governat pel seu estricte oncle, l'abat Cellach. Cellach està obsessionat amb la construcció d'un mur a l'abadia per defensar-la de l'atac dels víquings. Brendan fa d'aprenent al scriptorium del monestir quan arriba el germà Aidà d'Iona, un famós il·luminador, que porta "un llibre que converteix la foscor en llum" (el futur Llibre de Kells, encara inacabat). Aidà es refugia a Kells, amb el seu gat blanc, Pangur Bán, perquè el seu monestir ha estat destruït pels víquings. Brendan està encuriosit pel llibre que porta Aidà i el gat, que custodia el llibre, li deixa veure. Aidà veu que Brendan té talent com a miniaturista i l'encarrega d'anar al bosc a buscar agalles de roure per fer la tinta per acabar el llibre. Al bosc és atacat per una llopada i salvat per Aisling, l'esperit del bosc, que primer recelosa, acaba acceptant-lo i convidant-lo a visitar el bosc quan vulgui. Encara abans de tornar al monestir tenen una trobada amb Crom Cruach, una divinitat maligna de mort i destrucció.

En tornar al monestir, l'oncle Cellach renya Brendan i li prohibeix tornar a anar al bosc i el tanca a l'habitació. Aisling i Pangur Bán alliberen Brendan i torna al bosc a buscar l'Ull de Colm Cille (una lupa), que Aidà li ha dit que necessita per acabar el llibre i que està en mans de Crom Cruach. Demana ajut a Aisling que, tot i que molt espantada, l'ajuda a entrar a la cova de Crom Cruach. Brendan el venç, torna al monestir i continua ajudant Aidà.

Arriben els víquings i saquegen l'abadia i incendien la torre on es refugiaven els vilatans. Brendan i Aidà aconsegueixen escapar entre la fumera. Brendan veu com Cellach és apunyalat per un víquing però Aidà el fa allunyar ja que no poden fer res. Cellach no obstant sobreviu però creu, desesperat, que el seu nebot és mort. Aidà i Brendan són encara atacats pels víquings en el bosc, però Aisling i la seva llopada els defensen.[2]

Brendan i Aidà viatgen per Irlanda i acaben el llibre. Aidà finalment mor i Brendan, ja adult, retorna a Kells amb Pangur Bán. Allà Cellach, ja gran, se sent culpable i està a punt de morir. Finalment, oncle i nebot es reuneixen i Brendan pot ensenyar al seu oncle el llibre acabat.

Referents històrics i mitològics[modifica]

La pel·lícula té els referents històrics evidents en la Irlanda del segle IX: l'Abadia de Kells, atacada diverses vegades pels víquings en el segle IX i que efectivament havia acollit monjos fugits d'Iona. La torre dibuixada en la pel·lícula recorda la torre circular existent a Kells (vegeu foto a l'article Abadia de Kells). El referent principal és, naturalment, el Llibre de Kells i les seves il·luminacions que cobren vida en l'animació del film. Altres referents són el gat blanc que acompanya Aidà, anomenat Pangur Bán, i que és una al·lusió al poemet Pangur Bán escrit en irlandès antic per un monjo exiliat al continent i que parla d'un gat anomenat Pangur (Bán significa de pèl blanc o clar). La lluita subaquàtica de Brendan amb la serp en la qual s'ha metamorfosejat Crom Cruach s'ha comparat amb la de Beowulf amb la mare de Grendel (tot i que el Beowulf no és un referent irlandès).[3]

De la mitologia celta irlandesa hi és present la divinitat Crom Cruach. L'ésser feèric representat per Aisling rep el nom del gènere literari aisling, que en irlandès significa 'visió, somni', on el poeta té una visió en forma de dona. L'espai del bosc, on habiten éssers sobrenaturals i on succeeixen fets meravellosos, es contraposa amb el de l'abadia.

Recepció i premis[modifica]

Un foli (124r) del Llibre de Kells, font d'inspiració per a la pel·lícula

La pel·lícula va rebre bones crítiques (per exemple en la web Rotten Tomatoes; vegeu infotaula) i també ha rebut diversos premis i nominacions.

Guardons[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. En la versió espanyola El secreto del libro de Kells
  2. Aisling pren la forma d'una noia amb llarga cabellera blanca o la d'un llop blanc
  3. Vegeu el comentari citat en els enllaços externs: http://web.archive.org/web/20111015052555/http://basement-garden.co.uk/blog/2010/06/secret-kells-circle-serpent/
  4. The Secret of Kells wins Grand Prize a la web del SICAF
  5. A 9. Kecskeméti Animációs Filmfesztivál és a 6. Nemzetközi Animációs Fesztivál díjai (English: "Awards"). Kecskeméti Animáció Film Fesztivál. 2009.
  6. «IFTA Winners 2010». ifta.ie, 23-02-2010. [Consulta: 23 febrer 2010].
  7. «Aardman sweeps board at British Animation Awards». bbc.co.uk, 08-04-2010 [Consulta: 8 abril 2010].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]