El taller del pintor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El taller del pintor
El taller del pintor
Gustave Courbet, 1855
Oli sobre tela
359 × 598 cm
Museu d'Orsay, París

El taller del pintor (en francès, L'atelier du peintre) és una pintura d'oli sobre tela de Gustave Courbet, de dimensions 361 x 598 centímetres. Fou pintat el 1855 i actualment està exposat al Museu d’Orsay de París. El nom complet, traduït al català, és El taller del pintor: al·legoria real que resumeix una fase de set anys de la meva vida artística (i moral).

Història[modifica | modifica el codi]

El jurat de l'Exposició Universal de 1885 de París acceptà onze obres seves, però aquesta la refusà. Així doncs, gràcies a l'ajuda de Jacques-Louis-Alfred Buyas, obrí la seva pròpia exposició personal, el Pavelló del Realisme. La pintura rebé poques crítiques positives, com la d'Eugène Delacroix, que li donà suport.

El quadre fou readquirit per la seva viuda, sent teló de fons de l'Hôtel Desfossés. El 1920 fou comprat pel Museu del Louvre per 700.000 francs.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

"El món ve a que jo el retrati al meu estudi" digué Courbet. La intenció de l'autor, era doncs, fer desfilar sobre un llenç tota la societat humana, separant els seus "simpatitzants" dels que "viuen de la mort i la misèria". Les figures del quadre són representacions al·legòriques de diverses influències en la vida artística de Courbet.

A la banda esquerra de l'obra s'hi pot veure representants de diferents capes de la societat de l'època, gent sobretot que viu en la misèria. En el centre, Courbet està treballant en un paisatge, acompanyat per una dama nua a la dreta i per un pastoret a l'esquerra, ambdós l'observen. A la mateixa zona hi ha un gos, símbol de fidelitat, jaient al terra. La meitat dreta del quadre l'ocupen amics i personalitats influents en la carrera artística de Courbet, en total dotze, com ara George Sand, Charles Baudelaire o Pierre-Joseph Proudhon, o la seva dona, Caroline Ungher.

Estructura dels Elements Formals[modifica | modifica el codi]

En aquest quadre, Courbet utilitza la tècnica anomenada, pintura a l'oli. Aquesta és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la tela s'han de preparar prèviament. És el procediment més usat des del segle XV fins a l'actualitat.

L'estil d'aquest quadre és realista francès. El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.

Els colors que predominen en la composició són els colors ocres y el marró. La il·luminació impacta en la zona central, destacant el paisatge que pinta el mestre i la figura de la Veritat, quedant al fons en semipenobra. En les tonalitats fosques s'ha de veure la influència del barroc.

La llum entra per la dreta a través de la finestra. Il·lumina als que podríem anomenar “bons” i l'esquena de la model. Aquesta llum és molt difusa i pren uns colors groguencs. El quadre segueix sent, no obstant bastant fosc, que prové segurament del fet que Courbet tenia el costum de pintar les seves teles de negre per anar després poc a poc cap als tons més clars. El quadre del centre el qual treballa el pintor, Courbet, el seu model i el seu fill, són els elements que estan millor il·luminats i destaquen en el llenç. La resta pertany a una pesada penombra.

Composició[modifica | modifica el codi]

Al centre es situa ell mateix (Courbet), a la dreta, els seus amics, i a lesquerra, aquells que són els seus enemics, les coses que va combatre i els pobres, els despossïts i els perdedors.

Al fons, apareix dos quadres del propi Courbet que havien empipat als crítics quan es van exposar, La vuelta de la feria i Las bañistas.

Al grup de l'esquerra figuren un xinès, un jueu, un veterà de la Revolució Francesa, un obrer i una irlandesa. La figura que apreix en primer terme vestit de caçador és Napoleó III. Aquest grup és “gent que viu de la mort i als que l'art els resulta indiferent” apareixen molts personatges (un xinès, una irlandesa donant pit, un jueu...).

Al centre, un cavallet amb un gran paisatge de la seva terra natal. La dona que està de peu junt a Courbet representa la Veritat nua que guía el pinzell de l'artista, desitjós de pintar quadres que reflecteixen fidelment la vida. El nen personifica la innocència. Darrera del cavallet, s'aprecia la figura d'un crucificat, que simbolitza l'art acadèmica, que tant va rebutjar.

A la dreta del quadre, són els simpatitzants amb el món de l'art: Baudelaire el poeta llegint, una parella burgesa visitant el taller, un nen que llegeix i escriu. En la meitat, hi ha una parella que s'abraça, representant l'amor lliure i al fons hi ha Phoudhom, el socialista utòpic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El taller del pintor Modifica l'enllaç a Wikidata