El timbal de llauna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl timbal de llauna
Die Blechtrommel
Die Blechtrommel2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Volker Schlöndorff
Protagonistes
Producció Anatole Dauman, Franz Seitz
Guió Volker Schlöndorff, Jean-Claude Carrière, Franz Seitz, a partir de la novel·la de Günter Grass, El timbal
Música Maurice Jarre
Fotografia Igor Luther
Muntatge Suzanne Baron
Productora Jadran Film Tradueix
Distribuïdor Argos Films
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
França
Polònia
Estrena 1979
Durada 142 min.
Idioma original Alemany
Rodatge Gdańsk, Berlín Oest, Zagreb, París, Munic i Normandia
Color en color
Descripció
Basat en The Tin Drum Tradueix
Gènere Drama
Lloc de la narració Polònia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0078875 Filmaffinity: 107852 Allocine: 1153 Rottentomatoes: m/tin_drum Allmovie: v50080 TV.com: movies/the-tin-drum
Modifica les dades a Wikidata

El timbal de llauna (en alemany Die Blechtrommel) és una pel·lícula franco-alemanya-polonesa de Volker Schlöndorff, adaptació de la novel·la homònima de Günter Grass i estrenada el 1979.

La novel·la de Günter Grass es divideix en dues parts: la primera, que és la que ha fet servir Schlöndorff per a la seva adaptació cinematogràfica, posa en escena un petit noi, Oskar, que es nega a créixer sota el nazisme. La segona part va des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a l'anunci de la mort de Stalin el 1953; Oskar ha decidit reprendre el seu creixement, però no es pot realitzar harmoniosament: es converteix en un nan vagament monstruós. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

La història del Tambor és contada com un llarg monòleg, del qual el narrador no és altre que el mateix heroi, Oskar Matzerath, un personatge ben estrany. Dotat d'una intel·ligència innata fora del comú, rep en regal, per al seu tercer aniversari cap a finals dels anys 1920, un tambor de llauna lacada en vermell i blanc. Aquell dia, decideix no arribar mai al món dels adults i deixar de créixer. Conservarà així sobre el món una mirada de nen implacable i inflexible. Negant totes les conveniències socials i esperances, se serveix del seu tambor per provar el món i per prendre la mesura de l'humor ambient. Així, paralitzat en el seu cos de nen de tres anys, el seu tambor permanentment clavat al seu coll, el narrador conta de forma èpica i molt negre la seva travessia dels anys 1930, de la Segona Guerra mundial i de la revitalització econòmica que va seguir.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El timbal de llauna». esadir.cat.
  2. «Die Blechtrommel». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]