El tren de l'infern

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl tren de l'infern
Runaway Train
Runaway trainposter.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Andrei Mikhalkov-Kontxalovski
Protagonistes
Direcció artística Joseph T. Garrity
Producció Yoram Globus i Menahem Golan
Guió Edward Bunker i Ryūzō Kukishima, adaptació de un guió d'Akira Kurosawa
Música Trevor Jones
Fotografia Alan Hume
Muntatge Henry Richardson
Vestuari Katherine Dover
Distribuïdora The Cannon Group
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1985
Durada 111 min
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Temàtica
Gènere Drama, Acció, Aventures
Tema principal runaway train Tradueix
Lloc de la narració Alaska
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El tren de l'infern (original: Runaway Train) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, estrenada el 1985 i doblada al català[1]

Argument[modifica]

Manny, un presoner multireincident, i Buck, una jove calavera, s'evadeixen d'una presó d'alta seguretat perduda d'Alaska. Després d'una marxa esgotadora, arriben a una estació ferroviària i pugen a un tren el conductor del qual mor, fulminat per una crisi cardíaca, poc després d'haver posat en marxa les màquines. Els frens es deixen anar, la velocitat del comboi augmenta progressivament i irremeiablement; el punt central de canvi d'agulles és abandonat i prova per tots els mitjans d'aturar la carrera boja del tren. Els dos fugitius estan condemnats a una mort horrorosa però no ho saben encara.

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

El tren de l'infern va aconseguir el 86% de crítiques positives al lloc Rotten Tomatoes.[2]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La música de l'escena final és El Glòria, composta per Antonio Vivaldi.
  • Considerat com la pel·lícula amb més fucks en els seus diàlegs en la història del cinema.
  • Inspirat per la pel·lícula, Kirk Brandon, de Spear Of Destiny , va escriure la cançó Never Take Me Alive, el 1987.
  • Preparant-se per al paper de Manny, Jon Voight va passar temps amb els presoners a la Presó d'Estat de San Quentin. Va mantenir el contacte amb alguns d'ells durant anys.[3]
  • El tren de l'infern és dedicat a la memòria del pilot d'helicòpter Rick Holley. Aquest es va matar efectuant localitzacions sobre una glacera pel llargmetratge. El realitzador Andrei Kontxalovski, impactat per la mort brutal d'Holley, estava a punt de parar el rodatge de la pel·lícula.[4]
  • La pel·lícula es clou amb una cita de Ricard III , de William Shakespeare: No beast so fierce but knows some touch of pity. But I know none, and therefore am no beast. (Fins i tot la bèstia més ferotge coneix la pietat. Però jo no la conec, i no sóc doncs un animal. ).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]